La transdiferenciació en biologia té lloc quan una cèl·lula que no és una cèl·lula mare es transforma en un altre tipus diferent de cèl·lula, o quan una cèl·lula mare ja diferenciada crea cèl·lules fora de la seua ruta de diferenciació ja establida. El bioquímic i biòleg del desenvolupament David Tosh ha restringit la definició de transdiferenciació a canvis irreversibles d'una mena de cèl·lula diferenciada a un altre. La transdiferenciació és un tipus de metaplàsia, que inclou tots els canvis en el destí d'una cèl·lula, incloent-hi la interconversió de cèl·lules mares.

La transdiferenciación té lloc en la naturalesa en uns pocs casos específics. Per exemple, en salamandres i pollastres quan perden el cristal·lí de l'ull, cèl·lules de l'iris es convertixen en cèl·lules del cristal·lí. No obstant això, tan els casos d'origen natural, com els creats en el laboratori són poc freqüents. Al voltant de 2001 el biòleg Philippe Collas va publicar els seus resultats que mostren que determinades cèl·lules poden ser transformades en altres tipus de cèl·lules.

La firma de científics i biotecnologia Nucleotech ha demostrat la reprogramació in vitro de fibroblasts, primer mitjançant la creació de xicotets porus en les cèl·lules mitjançant permeabilització reversible, i després exposant-les a un extracte derivat de cèl·lules immunes que contenen una mescla de factors reguladors però sense material genètic.

Les cèl·lules reprogramades van ser retirades de l'extracció, tancades de nou i fetes créixer en un cultiu. Com a resultat, en menys d'una hora els factors reguladors van ser presos pel nucli causant que els fibroblasts expressaren molècules i funcions característics de les cèl·lules immunes, mentre baixava la regulació dels gens típicament expressats de les cèl·lules originals.

Molts biòlegs són encara escèptics. Diuen que les transdiferenciació que Collas ha mostrat no és completa ja que les cèl·lules activaven alguns dels seus gens, que podrien ser usats en el seu 'nou' tipus però no en l''antic', però no desactivaven tots els seus antics gens. És encara una pregunta oberta si la transdiferenciació podria causar un canvi complet del tipus de cèl·lula, i si este canvi es mantindria actiu després que la cèl·lula haja sigut re-implantada en un cos.

Encara que la transdiferenciació és rara en vertebrats, ocorre en el desenvolupament fetal de l'esòfag, quan la capa dels músculs llisos es transdiferencia en múscul esquelètic en:

La paret completa de l'esòfag (remugants, gos) La paret completa excloent la unió amb l'estómac (porc) o El crani 2 / 3 de la paret esofàgica (gat, cavall).

Durant este procés, les cèl·lules del múscul llis es transformen de nou en mioblasts, s'alineen i es fusionen per a formar miotubs que llavors es convertixen en fibres cilíndriques de múscul esquelètic.

Hi ha evidències de transdiferenciació en humans adults donades per la metaplàsia de Barrett en què cèl·lules epitelials de l'esòfag es convertixen en cèl·lules intestinals caliciformes secretores de mucina. La metaplàsia de Barrett predisposa a la persona a l'adenocarcinoma, amb una taxa de mortalitat del 80%. Categoria:Biologia del desenvolupament