Ethel Liggins (13 d'abril de 1886 26 de febrer de 1970) va ser una pianista, directora d'orquestra i compositora britànica.

Va estudiar composició amb Rubin Goldmark i Ernest Bloch, i direcció amb Eugene Goossens, Robert Heger i Gennaro Papi, i va dirigir moltes de les orquestres més importants del món des de mitjans de la dècada de 1920. Va ser una pionera de l'oportunitat de les dones en la interpretació musical, la composició i la direcció.

Formació Ethel Liggins havia nascut a Hull, Yorkshire, Anglaterra, filla de Thomas i Annie Peck Liggins. Amb el suport de la rica mecenes Mary Emma Wilson, esposa del magnat navilier Arthur Wilson, va assistir al conservatori Hoch de Frankfurt, on va estudiar piano amb James Kwast i composició amb Bernhard Sekles i Iwan Knorr. També va estudiar a Viena amb el famós pianista i professor polonès Theodor Leschetizky. Va debutar com a pianista a Londres el 1902 als 16 anys. El 1905 va fer una gira per Austràlia, i a partir del 1906 va actuar per Europa amb el nom artístic d'Ethel Leginska. En aquella època, els millors músics eren polonesos, d'aquí que adaptés el seu nom a una fonètica que semblava polonèsː Leginska. Va mantenir aquest nom durant tota la seva carrera i, en debutar als Estats Units, la premsa la va anomenar «la Paderewski de les pianistes».

Casament i divorci El 1907, Leginska es va casar amb el compositor Emerson Whithorne, a qui havia conegut quan tots dos estudiaven a Viena. De vegades actuaven junts i des del moment en què es van casar fins al 1909, ell va ser el seu director de concerts. Van tenir un fill, Cedric Whithorne, nascut el setembre de 1908 després que la parella tornés de visitar els Estats Units, país natal de Whithorne. A l'Hippodrome de Cleveland, Ohio, Leginska va fer el seu debut no oficial als Estats Units. La parella es va separar el 1910 i es va divorciar el 1916. Després d'una lluita sense èxit per la custòdia del seu fill Cedric, Leginska es va tornar encara més combativa en favor de les oportunitats per a les dones, que considerava insuficients, afirmant que l'autosacrifici pel bé de la família està «sobrevalorat» i que «és impossible que una dona amb una carrera professional pugui ser altruista».

Carrera musical Des del seu debut oficial als Estats Units, a l'Aeolian Hall de Nova York el 20 de gener de 1913, la popularitat de Leginska en aquest país va anar augmentant, ajudada tant per l'acurada posada en escena de les seves actuacions, amb una il·luminació i una decoració ben pensades per centrar-se en l'intèrpret, com pel seu estil indumentari molt personal, que afavoria la roba masculina i l'aspecte juvenil, copiat amb entusiasme pels seus joves fans.miniatura|Ethel Leginska a casa seva el 1916|406x406pxEl 1923, Leginska va anar a Londres per estudiar direcció d'orquestra amb Eugene Goossens. També va estudiar direcció amb Robert Heger, director de l'Òpera Estatal de Baviera de Múnic, i va dirigir com a directora convidada importants orquestres a Múnic, París, Londres o Berlín. Va dirigir una interpretació de la seva suite orquestral Quatre sujets barbares. El 1925 va debutar com a directora d'orquestra als Estats Units amb l'Orquestra Simfònica de Nova York al Carnegie Hall, després de la qual cosa va aparèixer amb la Boston Pops Orchestra a la primavera i després va actuar al Hollywood Bowl l'estiu de 1925. Havia patit crisis nervioses el 1909, 1925 i 1926. El 1926 va anunciar la seva retirada permanent de la interpretació com a pianista i es va centrar en la direcció, la composició i l'ensenyament.

Vida posterior A finals de la dècada de 1930, quan les seves oportunitats com a directora van començar a disminuir, va tornar a deixar els Estats Units per ensenyar piano a Londres i París, abans d'establir-se el 1939 a Los Angeles. Allà va obrir un estudi de piano i es va convertir en una professora molt respectada. El 1957 va tornar a dirigir una representació a Los Angeles de la seva primera òpera The Rose and the Ring, escrita el 1932. Va morir a Los Angeles al 1970, als 83 anys.

Com a professora El 1943, Leginska i la seva directora de concerts, Mary V. Holloway, van establir el cicle de concerts New Ventures in Music, amb l'objectiu de presentar els seus joves i talentosos alumnes al públic fent-los interpretar en recital obres dels grans compositors. L'abast dels concerts era tal que, al final del segon any de la sèrie, els joves músics ja havien interpretat els dos llibres del Clavecí ben temperat de Bach, així com totes les sonates i variacions de Beethoven. Durant la tercera i quarta sèrie de concerts es van dedicar a les obres completes de Chopin i Schumann. Els concerts van rebre els elogis de celebritats mundials com Bruno Walter, Arthur Rubinstein i Serge Koussevitsky, i es van convertir en un element habitual de la vida musical de Los Angeles. Quan s'interpretaven concerts per a piano, Leginska contractava membres d'orquestres professionals com la Filharmònica de Los Angeles i formava la seva pròpia «Leginska Little Symphony», que ella mateixa dirigia.

Com a compositora A més de la seva carrera de concertista, Leginska va fer cursos d'harmonia amb Rubin Goldmark a partir del 1914, i lliçons de composició amb Ernest Bloch a Nova York a partir de l'estiu de 1918. Aviat va completar aquestes classes amb la composició d'una sèrie de peces per a piano i conjunts de cambra.

La primera obra interpretada en públic, un fet inhabitual per a una dona en aquell moment, va ser un quartet de corda inspirat en quatre textos del poeta indi Tagore, que va guanyar un premi de composició al Berkshire Chamber Music Competition. El poema simfònic Beyond the Fields We Know, amb el títol manllevat del poeta Lord Dunsany, va arribar poc després. The Gargoyles of Notre Dame es va inspirar en la novel·la de Victor Hugo de 1831 El geperut de Notre-Dame, i la seva suite orquestral de quatre moviments Quatre sujets barbares és una obra musical inspirada en la vida i les pintures de l'artista francès Paul Gauguin. L'obra From a Life, de tres moviments, per a conjunt de cambra, va causar certa controvèrsia en la seva estrena, a Nova York, el 9 de gener de 1922, pel seu idioma «ultramodern». miniatura|377x377px|Orquestra Simfònica de Dones de Chicago, dirigida per Ethel Leginska (1928) Havent dirigit als principals teatres d'òpera europeus des de principis dels anys trenta, Leginska va dirigir l'estrena de Gale, la seva òpera en un acte, a la Civic Opera House de Chicago el 1935, amb John Charles Thomas en el paper principal. Era el primer cop que una dona dirigia la seva pròpia òpera en la història de la ciutat. El 1957 va estrenar la seva òpera The Rose and the Ring, basada en la història homònima de William Makepeace Thackeray, a Los Angeles, 25 anys després de la seva composició.

Obres A més de les seves obres orquestrals i tres òperes, l'obra d'Ethel Leginska consta de peces per a piano i cançons. Entre les seves principals composicions hi ha quartets per a corda i piano, quatre poemes i sis cançons infantils. Moltes de les seves obres encara no estan publicades.

Melodies

Kalte I Have a Rendezvous With Death Sorrow Quatre mélodies (1919, Ed. Schirmer) At Dawn (text d'Arthur Symons) Bird Voices of Spring (text de C.S. Whittern) The Frozen Heart (text d'Otto Julius Bierbaum) The Gallows Tree (sobre text d'una balada antiga) In a Garden' for baritono, tenor, and soprano (lletra d'Ethel Leginska — 1928) Six Nursery Rhymes, per a soprano ad lib. i piano o orquestra de cambra (1925) Jack and Jill Three Mice Sleepe Baby Sleep Georgy Porgy Little Boy Blue Old King Cole Forgotten

Orquestra

Beyond the Fields We Know, poema simfònic (Nova York, 12 de febrer de 1922) Quatre sujets barbares, a partir de Paul Gauguin, (Múnic 13 de desembre de 1924) Two Short pieces for orchestra (Boston, 29 de febrer de 1924 per a Pierre Monteux) Fantasie for piano and orchestre (Nova York, 3 de gener de 1926)

Música de cambra

Quatuor à cordes, a partir de quatre poemes de Tagore (Boston, 25 d'abril de 1921) From a Life, for 13 instruments (Nova York, 9 de gener de 1922) Allegro energico Lento dolentissimo Vivace Triptych, for 11 instruments solo (Chicago, 29 de gener de 1928)

Piano

The Gargoyles of Notre Dame (1920, Ed. Composer's Music Corporation 1922) Scherzo after Tagore (1920, Ed. Composer's Music Corporation 1922) At Night Cradle Song (1922) Dance of a Little Clown Dance of a Puppet (1924) Three Victorian Portraits (Suite en tres moviments) Nostalgic Waltz A Dirge Heroic Impromptu

Òpera

Gale, the Haunting, òpera en un acte (Chicago 23 de novembre de 1935) The Rose and the Ring (1932, Los Angeles, 23 de febrer de 1957) Joan of Arc (Los Angeles, 10 de maig de 1969)

Referències

Categoria:Pianistes anglesos Categoria:Directors d'orquestra anglesos Categoria:Morts a Los Angeles Categoria:Persones de Kingston upon Hull Categoria:Alumnes del Hoch Conservatory Categoria:Músics de Yorkshire Categoria:Compositors anglesos morts al segle XX Categoria:Compositors anglesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1886