El Comandament Central dels Estats Units (USCENTCOM o CENTCOM) és un dels onze comandaments unificats de combat del Departament de Defensa dels Estats Units. Va ser establert el 1983, assumint les responsabilitats anteriors de la Força de Tasques Conjunta de Desplegament Ràpid (RDJTF).
La seva àrea de responsabilitat (AOR) inclou l'Orient Mitjà (inclòs Egipte a l'Àfrica), l'Àsia Central i parts del sud d'Àsia. El comandament ha estat la principal presència americana en moltes operacions militars, incloent-hi l'Operació Tempesta del Desert de la Guerra del Golf Pèrsic el 1991, la guerra a l'Afganistan, així com la guerra de l'Iraq del 2003 al 2011. Les forces del CENTCOM es van desplegar principalment a l'Afganistan sota els auspicis de l'Operació Sentinella de l'Operació Llibertat, que formava part de la Missió de Suport Decisiu de l'OTAN (del 2015 al 2021), i a l'Iraq i Síria com a part de l'Operació Inherent Resolve des del 2014 en funcions de suport, assessorament i assistència.
, CENTCOM's commander is Admiral Brad Cooper, U.S. Navy. Two of the last three United States secretaries of defenseLloyd Austin and James Mattis, both of whom required congressional waivers to be confirmedwere recent CENTCOM commanders.
Dels set comandaments regionals unificats de combat nord-americans, el CENTCOM és un dels quatre que tenen la seu fora de la seva àrea d'operacions (els altres tres són USAFRICOM, USSOUTHCOM i USSPACECOM). La seu principal del CENTCOM es troba a la base de la Força Aèria MacDill, a Tampa, Florida. El 2002 es va establir una seu avançada al Camp As Sayliyah de Doha, Qatar, que el 2009 va passar a una seu avançada a la base aèria d'Al Udeid, a Qatar.
El gener de 2021, Israel es va convertir en el 21è país del CENTCOM AOR, afegint-se a altres 20 nacions, com ara l'Afganistan, Bahrain, Egipte, l'Iran, l'Iraq, Jordània, el Kazakhstan, Kuwait, el Kirguizistan, el Líban, Oman, el Pakistan, Qatar, l'Aràbia Saudita, Síria, el Tadjikistan, el Turkmenistan, els Emirats Àrabs Units, l'Uzbekistan i el Iemen.
Història El comandament es va establir l'1 de gener de 1983. Com el seu nom indica, el CENTCOM cobreix la zona "central" del món situada entre els aleshores Comandaments Europeu i del Pacífic (PACOM). (Els canvis des del 1983 han vist la creació del Comandament d'Àfrica i el canvi de nom del PACOM a Comandament Indo-Pacífic.) Quan la crisi dels ostatges a l'Iran i la invasió soviètica de l'Afganistan van subratllar la necessitat d'enfortir la presència dels EUA a la regió, el president Jimmy Carter va establir la Força de Tasques Conjunta de Desplegament Ràpid (RDJTF) el març de 1980. Es van prendre mesures per transformar l'RDJTF en un comandament unificat permanent durant un període de dos anys. El primer pas va ser fer que l'RDJTF fos independent del Comandament de Preparació dels EUA, seguit de l'activació del CENTCOM el gener de 1983.
El comandament estava configurat per lluitar contra els soviètics si calia, i assegurar altres interessos dels EUA a la zona. El 1980, Saddam Hussein de l'Iraq va envair l'Iran, iniciant la guerra Iran-Iraq. La guerra va comportar el risc d'interrupcions en la ruta de subministrament de petroli que sortia del Golf Pèrsic /Golf Aràbic a través de l'Estret d'Ormuz. Desenvolupaments com les operacions mineres iranianes al Golf van conduir a les primeres operacions de combat del CENTCOM. El 17 de maig de 1987, , que duia a terme operacions al Golf Pèrsic, va ser impactat per míssils Exocet disparats per un avió iraquià, cosa que va provocar 37 baixes. Poc després, com a part del que es va conèixer com la "Guerra dels Petroliers", el govern federal dels Estats Units va canviar la bandera i va canviar el nom d'11 petroliers kuwaitians. En l'Operació Earnest Will, aquests petroliers van ser escortats per la Força d'Orient Mitjà del USCENTCOM a través del Golf Pèrsic fins a Kuwait i de tornada a través de l'Estret d'Ormuz.
A finals de 1988, l'estratègia regional encara se centrava principalment en l'amenaça potencial d'una invasió soviètica massiva de l'Iran. L'exercici Internal Look ha estat un dels principals esdeveniments de planificació del CENTCOM. S'havia utilitzat sovint per entrenar el CENTCOM per estar preparat per defensar les muntanyes Zagros d'un atac soviètic i es celebrava anualment.
A la tardor de 1989, el principal pla de contingència del CENTCOM, l'OPLAN 1002-88, suposava un atac soviètic a través de l'Iran fins al Golf Pèrsic. El pla preveia el desplegament de cinc divisions i dos terços dels EUA, principalment forces lleugeres i pesades amb una força lleugerament inferior a la total (assignada pel Pla de Capacitat Estratègica Conjunta [JSCAP]). El pla original preveia que aquestes divisions de cinc divisions i dos terços marxessin des del Golf Pèrsic fins a les muntanyes Zagros i impedissin que les Forces Terrestres Soviètiques (exèrcit) s'apoderéssin dels camps petroliers iranians.
Després de 1990, el general Norman Schwarzkopf va reorientar la planificació del CENTCOM per defensar-se d'una amenaça de l'Iraq, i Internal Look va passar a un calendari biennal. Hi havia una similitud notable entre els guions de l'exercici Internal Look de 1990 i el moviment real de les forces iraquianes que va culminar amb la invasió de Kuwait per part de l'Iraq durant els últims dies de l'exercici. El president dels Estats Units, George Bush, va respondre ràpidament. Un desplegament oportú de forces i la formació d'una coalició van dissuadir l'Iraq d'envair l'Aràbia Saudita, i el comandament va començar a centrar-se en l'alliberament de Kuwait. L'acumulació de forces va continuar, reforçada per la Resolució 678 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que demanava que les forces iraquianes abandonessin Kuwait. El 17 de gener de 1991, les forces dels Estats Units i de la coalició van llançar l'Operació Tempesta del Desert amb una campanya massiva d'interdicció aèria, que va preparar el teatre d'operacions per a un assalt terrestre de la coalició. L'objectiu principal de la coalició, l'alliberament de Kuwait, es va aconseguir el 27 de febrer, i l'endemà al matí es va declarar un alto el foc, només cent hores després de l'inici de la campanya terrestre.
La fi de les hostilitats formals no va comportar la fi de les dificultats amb l'Iraq. L'Operació Provide Comfort, implementada per proporcionar assistència humanitària als kurds i fer complir una zona d'"exclusió aèria" a l'Iraq, al nord del paral·lel 36, va començar l'abril de 1991. L'agost de 1992, l'Operació Southern Watch va començar en resposta a l'incompliment per part de Saddam de la Resolució 688 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que condemnava la seva brutal repressió de civils iraquians al sud-est de l'Iraq. Sota el comandament i el control de la Força Conjunta de Tasques del Sud-oest d'Àsia, les forces de la coalició en aquesta operació van fer complir una zona d'exclusió aèria al sud del paral·lel 32. El gener de 1997, l'Operació Northern Watch va substituir Provide Comfort, amb un enfocament en fer complir la zona d'exclusió aèria del nord. Al llarg de la dècada, el CENTCOM va dur a terme una sèrie d'operacions. Guerrer Vigilant, Sentinella Vigilant, Atac del Desert, Tro del Desert (I i II) i Guineu del Desertper intentar coaccionar Saddam perquè compleixi més els desitjos dels EUA.
La dècada del 1990 també va comportar reptes importants a Somàlia, així com a causa de la creixent amenaça del terrorisme regional. Per evitar la fam generalitzada mentre continuava la Guerra Civil Somàlia, el CENTCOM va iniciar l'Operació Proporcionar Ajuda el 1992 per subministrar assistència humanitària a Somàlia i al nord-est de Kenya. L'Operació Restaurar l'Esperança del CENTCOM va donar suport a la Resolució 794 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i a una Força de Tasques Unificada multinacional, que va proporcionar seguretat fins que l'ONU va crear l'UNOSOM II el maig de 1993. Malgrat alguns èxits de l'UNOSOM II al camp, la situació a Mogadiscio va empitjorar, i les baixes significatives de la Batalla de Mogadiscio finalment van portar el president Bill Clinton a ordenar la retirada de totes les tropes nord-americanes de Somàlia.
Al llarg de la dècada del 1990, després de la Guerra del Golf, els atacs terroristes van tenir un impacte important en les forces del CENTCOM. Davant d'atacs com l'atemptat amb bomba de les Torres Khobar del 1996, que va matar 19 aviadors nord-americans, el comandament va llançar l'Operació Desert Focus, dissenyada per traslladar les instal·lacions nord-americanes a llocs més defensables (com la base aèria del Príncep Sultan), reduir la "petjada" avançada dels Estats Units eliminant els allotjaments no essencials i retornar els dependents als Estats Units. El 1998, terroristes van atacar les ambaixades dels Estats Units a Kenya i Tanzània, matant 250 persones, entre elles 12 nord-americans. L'atac de l'octubre del 2000 a l'USS Cole, que va provocar la mort de 17 mariners nord-americans, es va vincular a l'organització Al-Qaida d'Ossama bin Laden.
D'abril a juliol de 1999, el CENTCOM va dur a terme l'Exercici Desert Crossing 1999, centrat en l'escenari de Saddam Hussein enderrocat com a dictador de l'Iraq. Es va dur a terme a les oficines de Booz Allen Hamilton a McLean, Virgínia. L'exercici va concloure que, si no es prenien mesures, es produiria "fragmentació i caos" després del derrocament de Saddam Hussein.
Els atacs terroristes de l'11 de setembre a Nova York i Washington DC van portar el president George W. Bush a declarar la guerra contra el terrorisme internacional. El CENTCOM aviat va llançar l'Operació Llibertat Duradora per expulsar el govern talibà a l'Afganistan, que albergava terroristes d'Al-Qaida i acollia camps d'entrenament terroristes.
L'Exercici Internal Look s'ha utilitzat per a la planificació explícita de la guerra en almenys dues ocasions: Internal Look '90, que tractava una amenaça de l'Iraq, i Internal Look '03, que es va utilitzar per planificar el que es va convertir en l'Operació Llibertat Iraquiana, la invasió de l'Iraq pels Estats Units el 2003, que va començar el 19 de març de 2003. En el procés, el pla d'operacions existent, OPLAN 1003–98, també conegut com a 1003V, que havia demanat 500.000 soldats per a la invasió i el control de l'Iraq, es va reduir radicalment.Tommy Franks' American Soldier; http://www.commondreams.org/views02/1110-06.htm; http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB207/index.htm; http://www.nybooks.com/articles/19197
Després de la derrota tant del règim talibà a l'Afganistan (9 de novembre de 2001) com del govern de Saddam Hussein a l'Iraq (8 d'abril de 2003), el CENTCOM va continuar controlant les forces nord-americanes desplegades allà. Les forces nord-americanes es van retirar de l'Iraq el 2010 (però van tornar anys després); i es van retirar de l'Afganistan el 2021.
A partir de l'octubre de 2002, el CENTCOM va dur a terme operacions a la Banya d'Àfrica. Es va establir la Força Conjunta de Tasques de la Banya d'Àfrica per dur a terme aquestes activitats. Aquestes operacions van incloure una sèrie d'atacs de les Forces d'Operacions Especials, assistència humanitària, gestió de conseqüències i una varietat de programes d'acció cívica.
El comandament també s'ha mantingut preparat per proporcionar ajuda en cas de desastre a tota la regió; les seves operacions de socors més recents han estat una resposta al terratrèmol de l'octubre de 2005 al Pakistan i l'evacuació a gran escala de ciutadans nord-americans del Líban el 2006. miniatura|Vehicle blindat nord-americà a Al-Hasakah, Síria, maig de 2017