El convent de la Puríssima Concepció, dit habitualment convent de les Caputxines, és un convent de Palma (Mallorca) fundat al 1662 que fou històricament ocupat per clarisses caputxines, malgrat que actualment se n'encarreguen franciscanes del Tercer Orde. El 2010 fou declarat Bé d'Interés Cultural, juntament amb tots els seus béns mobles.

Està situat a la parròquia de Sant Jaume, entre els carrers de Can Pinós, Can Oliva, de les Caputxines i de Can Jaquotot, on hi ha l'església.GEM: XIV, 106, s. v. «Puríssima Concepció, monestir de la».

Història Fundació La fundadora del convent fou Teresa Ponce de León, que el 1647 havia ingressat al convent de caputxines de Saragossa després que el seu espòs, Josep de Torres, virrei de Mallorca, s'estimbàs en el fossat de la murada (en l'indret on actualment hi ha la Creu del Virrei) i morís el dia 29 de maig de 1645. Dins l'orde, prengué el nom de Clara.GEM: III, 136-137, s. v. «Caputxina».

Sor Clara Ponce de León rebé la missió de fundar una comunitat de caputxines a Mallorca, i així, a petició dels jurats, el dia 6 de juny de 1662 el rei Felip IV aprovà la fundació per reial cèdula. El 22 d'octubre del mateix any arribaren sor Clara Ponce, sor Teresa Gurrea i sor Dionísia Gómez, de Saragossa, acompanyades de sor Clemència Camporells i dues monges més de la comunitat de Barcelona, per instal·lar-se a Palma. Provisionalment s'allotjaren a unes cases dels Dameto al carrer de Sant Feliu, i uns mesos més tard es traslladaren a unes cases a prop de Monti-sion. Inicialment, fou triada com a abadessa sor Clemència, però la decisió d'adoptar les constitucions de la casa de Saragossa va motivar que sor Clemència tornàs a Barcelona, i sor Clara ocupà el càrrec el 1664.

Primers anys El trasllat a l'emplaçament actual va arribar el 29 de juliol de 1668, quan reberen una herència d'Antoni Núñez de Santjoan, amb la qual compraren unes cases a la parròquia de Sant Jaume. Amb tot, la construcció del complex conventual fou progressiu: la construcció de l'església començà el 1682, però la primera pedra no es posà fins a 1687 i no fou beneïda fins a 1695. La compra de terrenys, fins a ocupar tota la illeta actual, conclogué el 1734. D'aquesta època destacà la direcció de sor Dionísia Gómez Gómez, segona abadessa (1692-1719), de vida mística intensa, amb èxtasis i visions, i a la qual hom atribuí un esperit profètic.GEM: VI, 278, s. v. «Gómez Gómez, Dionísia».

Declivi miniatura|170px|Una repartidora antiga Com gairebé tots els convents femenins de la ciutat, resistí la desamortització de 1836, i la seva situació en un endret poc concorregut del centre atenuà els efectes del turisme de masses dels anys seixanta sobre la comunitat. Amb tot, la davallada generalitzada de la fe va fer que la comunitat, que havia rondat la trentena de monges, fos notablement reduït a final del . Als anys noranta, els historiadors de l'art Aina Pascual i Bennàsar i Jaume Llabrés i Mulet s'implicaren culturalment en la preservació i divulgació del patrimoni històric i religiós del convent, i a partir de 1996 començaren a organitzar visites guiades i exposicions al convent, a més d'obtenir-ne la catalogació com a BIC i aconseguir subvencions per l'estudi i preservació dels béns mobles del convent.

El 2006, la comunitat de caputxines s'extingí, i passaren a ocupar el convent una comunitat de franciscanes del Tercer Orde de Calvià, que actualment resideixen al convent i en tenen cura.

Descripció El convent s'articula entorn d'un claustre rectangular amb arcades i dues plantes. Les parts més antigues que es conserven són l'escala al nord del claustre i les cobertes dels dormitoris i de la cuina.

Església L'església, de factura barroca, fou construïda entre 1682 i 1695, data en què fou beneïda. miniatura|150px|Presbiteri de l'església El frontis presenta un parament llis on destaca el portal, damunt el qual s'obre una simple rosassa, flanquejada per finestres quadrades; tot plegat és rematat en un capcer triangular on se situa, en el vèrtex superior, una creu. El portal és de factura simple, amb pilastres que sostenen un arquitrau sobre el qual hi ha una fornícula amb la imatge de la Puríssima Concepció. A la dreta i separat del frontis hi ha el campanar, de planta quadrada i teulada de quatre vessants. L'Arxiduc Lluís Salvador qualifica la façana de renaixentista, adjectiu que no correspon a la cronologia però sí a l'estructura, llevat de la imatge de la Puríssima, plenament barroca.

Semblantment a l'església de Santa Catalina de Sena i la de Santa Teresa, l'església combina la planta de nau única tradicional, amb una planta centralitzada, molt corrent a l'arquitectura del . Els dos primers segments no tenen capelles laterals, però sí el tercer, immediatament anterior al creuer. La capçalera de l'absis és quadrangular.

L'interior està revestit i pintat de blanc, amb les línies estructurals grogues, pintura que segurament data del . Damunt els dos primers segments, coberts de volta de canó amb llunetes, s'obre una tribuna, com és habitual als convents de clausura, amb gelosies, i damunt l'ingrés es troba el cor. Al seu torn, les capelles laterals estan cobertes de volta de creueria, mentre que el transsepte i l'absis tenen volta de canó sense llunetes i el creuer presenta una cúpula de mitja taronja sense llanternó.

Betlems Entre el patrimoni moble de les monges destaca la seva col·lecció de betlems d'escaparata, la major part del , i especialment de l'anomenat betlem de les fundadores, portat per sor Clara Ponce de León i sor Dionísia Gómez al . Destaquen les figures del Misteri, amb la roba minuciosament treballada, mentre que la resta de figures són afegitons dels segles , i , predominantment de fang cuit policromat, però també de fusta, pasta de paper i cartó, tela encolada...

Referències

Bibliografia

Caputxines Categoria:Clarisses Caputxines Categoria:Monuments històrics de Palma