miniatura|Ferro
L' Edat del ferro a Estònia cobreix el període de la prehistòria d'Estònia des del 500 aC fins a principis del .
Fa uns 3.500 anys, el ferro i els seus aliatges van ser coneguts a la Xina i al Pròxim Orient. El ferro va arribar a Estònia de manera gradual. La paraula estoniana raud ('ferro') és un préstec de l'escandinau, i és probable que els primers objectes de ferro també en provinguessin. Els objectes de ferro més antics descoberts fins ara daten del segle VI aC. Durant els segles següents, però, les eines de ferro es van estendre amb rapidesa.
Les eines i les armes de ferro eren superiors a les de bronze, a més de més barates i fabricables in situ. El bronze daurat va quedar reservat als ornaments, tot i que en algun moment també se'n van fer de ferro. El mineral de ferro es troba a la natura gairebé a tot arreu; a Estònia, en forma de mineral de pantà i de llac, de color rovell. La fosa del ferro és possible a temperatures relativament baixes, amb l'ajuda de carbó vegetal i en petits forns de fosa de construcció força senzilla.
Periodització Els subperíodes de la prehistòria d'Estònia i la seva datació han anat canviant al llarg del temps per raons com el calibratge de les dates de radiocarboni, la redefinició dels períodes (per exemple, abans es considerava que el neolític començava amb l'adopció de la ceràmica, mentre que ara s'estableix a partir del pas d'una economia de subsistència cap a una d'agricultura) i d'altres motius.Valter Lang, Aivar Kriiska (2001). Eesti esiaja periodiseering ja kronoloogia. Eesti Arheoloogia Ajakiri, 5, 2.Valter Lang (2003). Baltimaade metalliaeg. Õppematerjale.Aivar Kriiska, Ain Mäesalu, Anti Selart, Inna Põltsam-Jürjo, Pärtel Piirimäe, Marten Seppel, Andres Andresen, Ago Pajur, Tõnu Tannberg (2017). Eesti ajalugu, toimetaja Ursula Vent. Avita kirjastus.
L'edat del ferro a Estònia es divideix en el context de la prehistòria d'Estònia:Lang, V. Baltimaade metalliaeg. Õppematerjale. Tartu, 2003 edat del ferro antiga (segle VI aC fins al segle IX) edat del ferro mitjana (450-800 dC) Període prevíking (600Andres Tvauri situa l'inici del període prevíking cap a l'any 550. Valter Lang. Baltimaade metalliaeg. Õppematerjale. Tartu, 2003. Lk 80.–800) edat del ferro tardana (segle IX fins al segle XIII) Edat vikinga a Estònia (800-1050)L'edat del ferro antiga es divideix en el context de la història d'Europa: Edat del ferro antiga Edat del ferro prerromana (segle V aC – 50 dC) Edat del ferro romana (50 dC – 450 dC) Edat del ferro mitjana Període de les migracions (450 dC – 600 dC) Període prevíking (600 dC – 800 dC) Edat del ferro tardana Era dels víkings (800 – 1050 dC) Edat del ferro final (1050 – 1200/1250 dC)
Edat del ferro antiga miniatura|300px|Mapa del món de Ptolemeu (aprox. 83–161) en una còpia manuscrita del segle XV de la "Geographia" Durant l'edat del ferro inicial (segle VI aC – segle I dC), van arribar a Estònia objectes de ferro aïllats de les zones veïnes, però eren cars i difícils d'obtenir, i encara no van poder substituir les eines d'os i de pedra. Al principi, la vida continuava en els assentaments fortificats. Es dedicaven principalment a la ramaderia i es mantenien vincles estrets amb els països d'ultramar. Es va estendre el conreu de rompuda i crema i el sistema de guaret. La població es va tornar més sedentària i es van començar a construir estructures funeràries sobre el terreny: els sepulcres de cista de pedra. També es van difondre les pedres de culte amb petites cassoletes. Es va aprendre a produir ferro a partir del mineral local (limonita).
L'any 98, l'historiador i escriptor romà Publi Corneli Tàcit esmenta en la seva obra "Germania", entre diversos pobles, els "estis" (aostii), que alguns consideren directament els estonians.
L'edat del ferro antiga o edat del ferro romana (segles I–IV dC) va ser un període de gran auge per a les tribus estonianes. Les principals activitats de subsistència eren l'agricultura i la ramaderia. Hi va haver intercanvis internacionals; el comerç de l'ambre podria haver estat l'origen de l'inici de l'edat del bronze tant a Escandinàvia com a la riba oriental del mar Bàltic. L'ambre es troba sobretot a les costes de Prússia i Lituània, i en certa manera també a Estònia. La ruta de l'ambre era una antiga via d'aigua per la qual es transportaven joies fetes d'ambre, l'"or del Nord", cap als països del sud, on era molt valorat. Els centres més importants per a la mediació de l'ambre i altres mercaderies del Nord cap als territoris de l'Imperi Romà eren els assentaments de la costa sud-oriental del mar Bàltic, als voltants de la desembocadura del riu Vístula. A través dels rius Vístula, Morava i Danubi, l'ambre i altres productes nòrdics viatjaven cap al sud i viceversa. L'extrem nord de la ruta de l'ambre discorria des de la desembocadura del Vístula al llarg de les costes de Prússia, Curlàndia i Saaremaa fins a Virumaa.
Al nord d'Estònia (a Uhtna) s'han trobat monedes de l'Antiga Roma dels segles II-III. També hi ha troballes de l'edat del ferro al poble de VillevereMerili Nikkolo, Aardeleidude rohkus kõneleb järvalaste kurvast saatusest, Järva Teataja, 2. mai 2010. (de la segona meitat del segle V).
El rei de Svealand i Götaland, Grim, que va governar cap al 380 dC, va imposar una pesada càrrega fiscal als seus súbdits. Al mateix temps, va intentar exigir tributs a través dels seus ambaixadors als curonians i als estonians, però aquests van reunir un gran exèrcit i van anar a saquejar i ocupar Suècia. El rei Grim va acabar finalment penjat d'una cadena de ferro.
El 33è rei suec, Tordo, va reunir l'any 410 un gran exèrcit de tots els suecs i va rebutjar una enorme flota d'estonians, curonians i holmlitzians (probablement els livonians de Holm, al riu Daugava) que havien arribat a les costes de Suècia.
Assentaments Dels assentaments fortificats de l'edat del bronze final, a l'inici de l'edat del ferro van perdurar els d'Asva i d' Iru. De fet, en aquella època, al costat dels habitatges comuns sense protecció o oberts, ja havien aparegut assentaments fortificats. Al període final de l'edat del ferro inicial podria pertànyer l'estrat cultural inferior del turó fortificat de Koila, situat al costat del riu Pada, al nord-est d'Estònia. També s'han trobat restes d'edificacions i ceràmica de l'edat del ferro inicial a Alatskivi, al jaciment de Kalevipoja säng. Pel que fa a les troballes en assentaments oberts, cal destacar les d'Akali, Siimusaaгe, Rannamõisa, Altküla i Kaseküla.Vainer Krinal, EESTI MAJANDUSAJALUGU. Õppevahend majandusteaduskonna I kursuse üliõpilastele. TARTU ÜLIKOOL, TARTU 1992. lk 12-13
Societat Cap al final del primer mil·lenni, com a resultat del desenvolupament de les forces productives, la comunitat gentilícia va ser substituïda per la comunitat vilatana o territorial. Atès que una família individual ja era capaç de conrear per si mateixa la terra necessària, aquesta va deixar de ser d'ús comú. En l'ús de la terra es va formar una situació en què les pastures i els prats, així com les terres de rompuda i el bosc, eren d'ús i propietat comuna de la vila. També la terra de conreu era de propietat comuna, però estava dividida en parcel·les entre les famílies individuals i es redistribuïa entre elles de tant en tant. Gradualment, però, els camps permanents van passar a ser propietat privada de les famílies individuals; així va sorgir la propietat privada de la terraTeadus Eesti põllumajanduse ajaloos. Esimene osa (kuni 1918 aastani), Akadeemilise Põllumajanduse Seltsi Toimetised, nr 5, lk 10, Tartu 1998. Els camps permanents es conreaven segons el sistema de rotació biennal. Cada granja conreava els camps permanents per separat, però seguint la rotació de cultius comuna de la comunitat vilatana, ja que d'una altra manera el conreu de les terres, situades de forma barrejada en parcel·les, hauria estat molt complicat. Va augmentar la importància de l'home en la comunitat gentilícia. L'home s'ocupava més dels animals, la seva força era necessària per llaurar el camp i ell era qui obtenia i treballava el metall. El pare va començar a transmetre els seus béns als fills. La línia de parentiu es va tornar patrilineal o patriarcal, on el parentiu es comptava per la línia masculina. El matrimoni per parelles que predominava en el matriarcat, caracteritzat per un vincle bastant lax entre els cònjuges, va ser substituït gradualment per la monogàmia durant la transició al patriarcat.Valner Krinal, EESTI MAJANDUSAJALUGU. Õppevahend majandusteaduskonna I kursuse üliõpilastele. Tartu Ülikool, Tartu 1992. lk 13.
Estructures defensives La fortificació dels antics assentaments a Estònia va començar ja a l'edat del bronze, quan llocs ben protegits naturalment es van envoltar de les que més tard es considerarien fortificacions menors, probablement una simple estacada vertical. No va ser fins a l'inici de l'edat del ferro que es van començar a construir, a més a més, terraplens baixos.
Mitjans de subsistència L'edat del ferro antiga (segles I-V), a l'inici de la nostra era, marca un ascens general de la vida econòmica i cultural a la regió del Bàltic i també a Estònia. Després d'un llarg període de transició i preparació, l'agricultura havia passat a ocupar el primer lloc com a mitjà de subsistència en tot el territori estonià. Això va anar acompanyat d'una expansió significativa de la població cap a una gran part d'aquelles zones que han seguit sent les principals regions de conreu de cereals fins a l'actualitat. L'agricultura va passar a ser la branca principal de l'economia. Tenim molt poques dades directes sobre les eines de conreu de l'edat del ferro antiga i mitjana; com a troballa que ho confirma, hi ha una rella d'arada de ferro provinent del Castell de Tartu, probablement dels segles VIII-IX, que pertany a l'antic tipus local d'arada de ganxo. La caça encara tenia un paper important, i la ramaderia era més rellevant al nord i a l'oest d'Estònia. En el material osteològic del sud-est d'Estònia destaca la relativa escassetat d'ossos d'animals domèstics, cosa que es manifesta clarament al turó fortificat de Rõuge, on els ossos d'animals domèstics només representaven el 43% de tots els ossos de mamífers. L'artesania (metal·lúrgia) va prosperar. Les troballes de falçs i dalles de l'edat del ferro mitjana també s'han obtingut principalment del nord d'Estònia.
Costums funeraris miniatura|Localització dels cementiris de tarand al territori d'Estònia i Letònia Un canvi característic de l'edat del ferro és l'aparició d'un nou tipus de construcció funerària: els cementiris de pedres i terra, que poden arribar als 100 metres de llargada, formats per diverses seccions rectangulars delimitades per pedres grosses anomenades tarand. Per aquest motiu, es coneixen com a cementiris de tarand (cementiris de Jabara, Kojastu, Adila). A cada tarand s'hi enterraven (generalment després d'una incineració) diversos difunts amb rics aixovars de joies. Els cementiris de tarand solen situar-se a prop de pobles posteriors i es consideren els llocs d'enterrament de comunitats de famílies extenses. La família extensa era un grup de parents propers format per diverses generacions (habitualment les famílies del pare i dels fills) units per la producció comuna i la propietat dels mitjans de producció. La família extensa va sorgir de la desintegració del clan com a unitat econòmica a causa de l'augment de la importància del conreu de cereals.
Edat del ferro mitjana miniatura|300px|Rutes migratòries a Europa miniatura|300px|Estats i àrees de població a Europa al segle VI