Castle Rackrent és una novel·la curta de Maria Edgeworth publicada el 1800. A diferència de moltes de les seves altres novel·les, que abans de la seva publicació van ser «editates» en gran manera pel seu pare, Richard Lovell Edgeworth, la versió publicada d'aquesta obra s'acosta a la seva intenció inicial.
Poc abans de la seva publicació, es van afegir al text original una introducció, un glossari i notes a peu de pàgina, escrits amb la veu d'un narrador anglès, per mitigar l'impacte negatiu que els Edgeworth temien que el llibre pogués tenir en l'entusiasme anglès per l'Acta de la Unió de 1800.
Una de les principals fonts d'inspiració de la novel·la va ser una crònica de la història familiar dels Edgeworth anomenada The Black Book of Edgeworthstown, que conté lluites legals dels Edgeworth similars a les que es retraten a la novel·la. I possiblement també es basà en la mateixa experiència de Maria Edgeworth en l'administració de la finca familiar, ajudant al seu pare.
Resum de la trama La novel·la està ambientada abans de la Constitució de 1782. Explica la història de quatre generacions d'hereus Rackrent a través del seu administrador, Thady Quirk. Els hereus són: el dissipat malgastador Sir Patrick O'Shaughlin, el litigiós Sir Murtagh Rackrent, el marit cruel i jugador, sempre absent Sir Kit Rackrent, i el generós però imprudent Sir Condy Rackrent. La seva mala gestió seqüencial de la finca es resol mitjançant les maquinacions —i en benefici— de l'astut fill del narrador, Jason Quirk.
Personatges Thady Quirk és el majordom de la família Rackrent. Fa de narrador de la novel·la. Sir Patrick O'Shaughlin, un cavaller que accepta canviar el seu cognom i portar l'escut de Rackrent per heretar el castell. Sir Murtagh Rackrent, l'hereu de Sir Patrick, que és propens a demandar els seus inquilins per la propietat d'immobles. Sir Kit Rackrent, el germà petit de Sir Murtagh. És un incorregible i llibertí Don Joan, i finalment mor en un duel. Jessica Rackrent, l'esposa de Sir Kit. Ha estat tancada a la seva habitació pel seu marit durant set anys, fins a la seva mort. Sir Conolly 'Condy' Rackrent, el successor de Sir Kit. Un terratinent molt estimat, perd el castell a causa dels deutes i finalment mor de febre. Isabella Moneygawl Rackrent, l'esposa de Sir Conolly. És desheretada en casar-se i es converteix en una malgastadora. Jason Quirk és un secretari d'històries que finalment esdevé advocat. És el fill de Thady Quirk. La Judy Quirk és la neboda-neta de la Thady Quirk. Finalment es casa amb un caçador.
Temes i estil La novel·la és una sàtira sobre els terratinents angloirlandesos de finals del segle XVIII i recull l'ascens de la classe mitjana catòlica. Kathryn Kirkpatrick suggereix que la novel·la manlleva i origina una varietat de gèneres i subgèneres literaris sense acabar d'encaixar del tot en cap d'ells. Satiritza els terratinents angloirlandesos i la seva mala gestió general de les finques que posseïen en un moment en què els parlaments britànic i irlandès treballaven per formalitzar la seva unió a través de les Actes de la Unió. A través d'aquesta i altres obres, a Edgeworth se li atribueix el mèrit de servir els interessos polítics i nacionals d'Irlanda i el Regne Unit de la mateixa manera que Sir Walter Scott ho va fer per Escòcia.
Castle Rackrent és una novel·la dialògica, que comprèn un prefaci i una conclusió d'un editor que tanquen una narració en primera persona. És àmpliament considerada com la primera novel·la irlandesa que utilitza el recurs d'un narrador que és alhora observador però poc fiable, en comptes de personatge protagonista de les accions que relata. La veu narrativa vol ser la transcripció oral de Thady Quirk, un relat ple d'ironies i de dobles sentits.
Castle Rackrent de vegades es considera la primera novel·la històrica, la primera novel·la regional en anglès, la primera novel·la angloirlandesa, i també la primera novel·la de la Casa Gran i fins i tot la primera novel·la de saga. William Butler Yeats va qualificar Castle Rackrent com «una de les cròniques més inspirades escrites en anglès». Sir Walter Scott, que va conèixer i va mantenir correspondència amb Edgeworth, va atribuir a la seva novel·la la inspiració per escriure la seva sèrie de novel·les Waverley:Sense ser tan presumptuós com per esperar emular el ric humor, la tendresa patètica i el tacte admirable que impregnen les seves obres, vaig sentir que es podia intentar alguna cosa pel meu país, del mateix tipus que la senyoreta Edgeworth va aconseguir tan afortunadament per a Irlanda, alguna cosa que pogués presentar els seus nadius als del regne germà sota una llum més favorable que aquella amb què s'havien presentat fins aleshores.La novel·la és al·ludida a El gran Gatsby, de F. Scott Fitzgerald, fent referència a aquelles lluites de poder; Una mare a la història, de Jean Stafford, i Milkman, d'Anna Burns.
Referències
Categoria:Obres literàries Categoria:Novel·les històriques Categoria:Literatura irlandesa Categoria:Novel·les britàniques Categoria:Novel·les del segle XIX en anglès Categoria:Obres del 1800