Els mites fundacionals de Suïssa relaten uns fets llegendaris associats a episodis de la història de l'antiga Suïssa.
La majoria d'esdeveniments ocorren a començament del segle XIV, com ara el jurament del Rütli, Guillem Tell, la destrucció dels castells i Winkelried. Es relaten, tot basant-se en contes orals, a partir dels segles XV i XVI en cròniques, amb imatges i representació escènica.
Les cròniques es van qüestionar al voltant del 1760 per la publicació del Pacte Federal del 1291 i pel descobriment de les arrels nòrdiques de Guillem Tell.
Per tant, a la segona meitat del segle XIX es posava èmfasi en el costat idealitzat d'aquests fets llegendaris per tal d'inspirar "estima al país" i per a enfortir els vincles entre els cantons suïssos que formen l'estat federal de 1848.
Aquests relats llegendaris encara es presenten sovint com a fets històrics en publicacions amb poc de coneixement científic.
Al segle XX, es van qüestionar aquests relats per obres d'escriptors suïssos com ara Max Frisch i Friedrich Dürrenmatt, però fins a la publicació de la Nova història de Suïssa i dels suïssos del 1982 la recerca històrica no va esdevenir àmpliament disponible. L'historiador Roger Sablonier escriu: "No podem simplement relatar allò que no existia. Ara que tenim una manera diferent d'abordar les fonts escrites, ara que acceptem que són sobretot simbòliques, ja que han estat escrites després per justificar les relacions de poder...".
Relats miniatura|El Llibre blanc de Sarnen Algunes cròniques del segle XV ençà esmenten relats relacionats amb la fundació de la Confederació, escrits a partir d'elements orals, alguns dels quals més tard serien acceptats com a llegendaris. Barregen tradicions autòctones i històries d'orígens diversos.
Aquests relats tingueren un paper en la configuració de la ideologia nacional, i serviren com a mites fundadors amb imatges poderoses i omnipresents. L'ús polític dels mites ha evolucionat al llarg de la història.
Al començament aquestes històries abordaven la necessitat d'enfortir el sentiment de pertinença a una comunitat en un moment en què el sistema d'aliances dels confederats es veia amenaçat per conflictes interns i reptes a la legitimitat de la Confederació. Acusats d'haver aconseguit la independència enderrocant l'ordre establert de la cristiandat i anihilant la noblesa, els confederats contestaren que els seus avantpassats, "llauradors pietosos i honestos", s'havien defensat legítimament contra el despotisme de la noblesa, en concret contra la tirania dels baillis dels Habsburg, que ja no complien pas els deures estatals, açò és, la protecció dels súbdits i de la pau pública.
Les cròniques:
Un text primerenc de Konrad Justinger, la Crònica bernesa començada el 1420, conté passatges que descriuen el poder absolut i arbitrari dels baillis dels Habsburg sobre el poble de Waldstätte. Cap al 1470, el Llibre blanc de Sarnen Le Livre blanc de Sarnen donne raison à la légende, article Swissinfo.ch consultat el 16 abril 2008. és el primer registre escrit de la història de Guillem Tell, la revolta dels primers cantons (Waldstätte), la destrucció dels castells i el primer jurament d'aliança al Rütli. El manuscrit, en pergamí, es conserva als arxius cantonals d'Obwalden a Sarnen. La Crònica de Petermann Etterlin (impresa el 1507 a Basilea per Michael Furter) conté la representació (en xilografia) més antiga coneguda de Guillem Tell amb l'escena de la poma. També inclou les dues versions de la història de la Balada de Tell o versió del Bundeslied, que data de cap al 1477, en què Tell s'ofega; i la versió de Merchior Russ, que data de cap al 1482, que relata que Tell mata el <i>bailli</i> Gessler. Aquesta crònica, reeditada el 1752 i el 1764, va contribuir molt a difondre els mites fundacionals. El Chronicon HelveticumTschudi et les origines de l'historiographie, article Swissinfo consultat el 16 abril 2008. és la crònica manuscrita d'Aegidius Tschudi escrita al voltant del 1550. Impresa entre els anys 1734 i 1736 per Johann Rudolf Iselin, aquesta crònica data amb precisió els esdeveniments del Rütli i la destrucció dels castells i esmenta el camí enfonsat en què es diu que Guillem Tell va matar Gessler.
Els mites fundacionals Els romans sota el jou esquerra|miniatura|Els romans passen sota el jou de Charles Gleyre, 1858 Aquest mite commemora la victòria de Divicó sobre els romans en la batalla de Burdígala (107 ae). Després de la victòria, els helvecis de Divicó sembla que obligaren els romans, que estaven lligats, a passar sota un jou per a simbolitzar la seua derrota.
Tot i que la victòria és indubtable, encara era molt viva entre els romans durant la Guerra de les Gàl·lies i Juli Cèsar va pretendre venjar-la quan derrotà els helvètics; l'episodi del jou no està provat.
Aquest mite es popularitzà al segle XIX i el fet que va servir de pretext per a la Guerra de les Gàl·lies, la migració dels helvecis, no va rebre el mateix tractament. Una victòria militar és més noble als ulls d'un estat naixent que un intent d'emigració massiva del seu poble davant d'una amenaça d'invasió (dels alemanys).
Jurament del Rütli miniatura|El Jurament del Rütli, de Jean Renggli El Jurament del Rütli, realitzat segons la tradició el 1307, és un mite que representa la unitat en la diversitat contra el domini de la dinastia Habsburg.
Va succeir al prat de Rütli amb vista al llac de Lucerna (dels Quatre Cantons), i va aplegar les persones lliures de les valls d'Uri, Schwyz i Unterwalden (Nidwalden segons algunes versions de la llegenda), representats en concret pels tres confederats Arnold de Melchtal, Walter Fürst i Werner Stauffacher.
Aquest acord, conclòs per tres comunitats situades en el que a vegades s'anomena la "Suïssa primitiva", es considerà fins al segle XIX l'acte fundacional de la Confederació dels Tres Cantons i continua sent fins hui un element important de la imaginació popular.
No s'ha de confondre amb el pacte federal d'aliança perpètua del 1291 entre les comunitats d'Uri, Schwyz i Nidwalden.Pacte fédéral du août 1291 sur Admin.ch "vallée inférieure d'Unterwald" signifie Nidwald.Pacte fédéral du août 1291 sur Cliotexte.
Guillem Tell esquerra|miniatura|Estàtua de Guillem Tell a Altdorf per Richard Kissling, 1895 Guillem Tell (en alemany: Wilhem Tell) és un heroi dels mites fundacionals de Suïssa que, al segle XVI, personificava el coratge, servia com a punt d'unió i participava en l'ideal d'independència de la Confederació del Sacre Imperi romanogermànic, del qual encara formava part formalment. Al segle XIX, Guillem Tell esdevé el símbol llegendari d'una identitat nacional ancestral.
Es creu que visqué al cantó d'Uri a començament del s. XIV, i es diu que es va rebel·lar contra el <i>bailli</i> austríac, que el va reptar a disparar un fletxa de ballesta a una poma que havia col·locat al cap de son fill.
Guillem Tell va encertar la poma amb el seu primer tret sense tocar el xiquet. Però va dir al bailli Hermann Gessler que si hagués matat el seu fill en aquest intent, li hauria disparat immediatament un segon tret. Aquest comentari insolent va enfurir Gessler, que feu arrestar Guillem Tell allí mateix. Tell va jurar venjança. El bailli dugué el presoner a Brunnen amb barca al llac dels Quatre Cantons. Durant la travessia, una tempesta amenaçà la tripulació. Guillem Tell, que estava més familiaritzat amb les maniobres, va dirigir la barca fins a la costa. Un colp a prop, botà a terra en un lloc anomenat Tellsplatte, a prop de Sisikon (al cantó d'Uri, ara cantó de Schwyz), i feu retrocedir la barca. Aquest esdeveniment històric es commemora a la Capella Tell, la primera que es va erigir al lloc el 1388. Posteriorment, el bailli fou assassinat a la carretera entre Immensee i Küssnacht.
Es diu que aquest episodi heroic s'originà en la rebel·lió dels suïssos contra els ducs d'Àustria, la qual cosa dugué a la unificació dels cantons i a la independència de Suïssa.
La destrucció dels castells Del 1300 ençà, els Habsburg, que desitjaven que les seues propietats situades al territori dels Waldstätten les administrassen agents judicials forans, es trobaren amb la resistència dels habitants de les valls.
El Llibre blanc de Sarnen narra així que un Stauffacher esdevingué prou poderós al capdavant d'un partit anti-Habsburg per a rebel·lar-se contra la petita noblesa dels Waldstätten, favorable als Habsburg, i per a anomenar els castells destruïts de Zwing-Uri,Château de Zwing-Uri Info Zentralschweiz consulté le 16 avril 2008. Schwanau, Landenberg i Rotzberg.
Les excavacions que s'han fet al castell de Schwanau no han permés pas verificar les dates de construcció i destrucció d'aquest castell. Sembla, però, que Zwing-Uri, basant-se en el seu mètode de construcció, és més antic (potser de començament del s. XIII), i per tant no sembla que l'hagen construït els Habsburg. miniatura|Winkelried en la batalla de Sempach Arnold von Winkelried (o Arnold Winkelried) és un heroi llegendari de la història suïssa que sembla que va permetre als confederats assolir la victòria sobre les tropes del duc Leopold III de Babenberg d'Àustria en la batalla de Sempach el 9 de juliol del 1386.
Diu la llegenda que Winkelried, del cantó d'Unterwalden, s'abraonà cap a les llances per a trencar les línies enemigues després de demanar als seus companys que vetllassen per la seua dona i els seus fills. En caure, es diu que el seu cos enderrocà les armes dels piquers dels Habsburg. Els suïssos trencaren llavors les línies enemigues.
La llegenda d'Arnold Winkelried sorgí a la fi del s. XV, però el món científic ho qüestionà seriosament a partir del 1860.
La Sopa de llet de Kappel La Sopa de llet de Kappel és una llegenda suïssa que simbolitza el seu esperit de neutralitat. La llegenda se situa el 8 de juny del 1529 a prop del poble de Kappel am Albis, durant la Primera Guerra de Kappel, una de les guerres religioses que enfrontà els cantons catòlics i protestants. Abans de l'esclat de les hostilitats, havent-se assabentat de les negociacions de pau, es diu que els soldats de tots dos bàndols compartiren una sopa feta de llet i pa, en un gran calder, a la frontera que els separava.
Difusió de mites Segles XVI i XVII miniatura|El camí enfonsat amb la Capella de Tell Del segle XVI ençà, els relats fundacionals es difongueren amb textos, imatges i obres teatrals. Els llocs llegendaris es feren famosos, com ara el camí enfonsat. Joachim Vadianus assenyalava que la història de la poma tenia paral·lelismes fora de Suïssa, sobretot a Dinamarca, i n'era la font principal la Gesta Danorum de Saxo Grammaticus.
Després de la Reforma i les guerres de Kappel del 1529 i del 1531, catòlics i protestants s'acusaven mútuament d'haver causat la divisió traint els ideals confederats. Cada bàndol tendia a apropiar-se dels símbols, com en la Segona Guerra de Villmergen (1712).
Segle XVIII esquerra|miniatura|Monument Winkelried a Sempach Els historiadors es divideixen en el segle XVIII, uns volent entendre els orígens de la Confederació i la llegenda de Tell, com Johann Heinrich Gleser (que publicà el Pacte del 1291 el 1760, redescobert el 1758 als arxius de Schwyz), i altres, com ara Uriel Freudenberger i Gottlieb Emanuel von Haller, recordant l'origen nòrdic del mite de Guillem Tell. Encara d'altres volien demostrar la veracitat dels relats fundacionals, com ara Jean de Müller, que va escriure una Història de la Confederació Suïssa el 1780. Aquest text tingué ressò entre el públic en general i es va convertir en la base del mite nacional.
La Societat Helvètica (fundada el 1762) celebra els antics herois de la Confederació com a figures ideals que inspiren el "pur amor a la pàtria". El mite històric s'estengué amb commemoracions de batalles (Sempach, Stans), cançons populars i pintura monumental.