Tigisi, també coneguda com a Tigisi de Numídia per distingir-la d'una altra Tigisi a la Mauritània Cesariense, fou una antiga ciutat fortificada del nord d'Àfrica, situada a prop de l'actual Ain el-Bordj, a El Amiria, a la wilaya d'Oum el Buaghi, a Algèria.
Ubicació i restes La ciutat es troba 40 km al nord-oest de la wilaya d'Oum El Buaghi. Limita al nord amb el poble d'Aïn Abid, a l'est amb Aïn Diss i Tamluka, pertanyent a la wilaya de Guelma, a l'oest amb l'antiga ciutat de Sigus i al sud amb la vasta plana d'El-Bahaïra.
És a prop de Lambaesis i Timgad, l'antiga Thamugadi, dues ciutats romanes importants de Numídia.
Tigisi formava part del sistema defensiu romà i tingué un paper estratègic. Les restes donen informació valuosa sobre la planificació urbana romana i la infraestructura militar al nord d'Àfrica. La van construir damunt un turó alt i fortificada amb muralles. Moltes civilitzacions antigues van deixar empremta en aquesta àrea, incloent-hi els fenicis, els númides, els romans i les civilitzacions islàmiques. Alguns historiadors creuen que la van fundar els fenicis, entre ells l'historiador Procopi de Cesarea, que esmenta la presència de la civilització fenícia a la zona. Basa la seua afirmació en inscripcions fenícies descobertes al jaciment.
Història Sota l'Imperi Romà Tigisi fou una colònia romana de la província de Numídia.
El relat de Procopi de Cesarea, a la seua Història de la guerra vàndala, esmenta una antiga inscripció en llengua púnica a prop de la ciutat, que deia: «Hem fugit ací de Josué, fill de Nun». Aquesta podria ser la primera referència a la seua identitat nacional.
L'emperador Justinià fortificà Tigisi amb una muralla i catorze torres. Coneguda com a Tījis durant l'Edat d'or de l'islam, la ciutat va ser capturada per una força amazic kutama dirigida per Abu-Abd-Al·lah aix-Xií en l'hivern del 907-908, durant la seua campanya contra l'emir aglàbida de Kairuan. Avançant cap a l'est per la més septentrional de les dues principals vies romanes que conduïen a Kairuan, l'exèrcit d'Abu-Abd-Al·lah assetjà Tījis i obtingué la rendició de la guarnició aglàbida de 500 soldats a canvi d'un pas segur..
Tījis va participar més tard en la fundació de la dinastia de Banu Hammad. El 1014, l'emir zírida Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur va designar el seu fill Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis com a príncep hereu i successor al tron. Tot intentant crear un principat per a al-Mansur, Badis va exigir que el seu governador, Hammad ibn Bulugguín, li lliuràs les ciutats de Tījis i Constantina. Hammad s'hi va negar i declarà la seua independència, tot substituint el nom del califa fatimita del Caire pel del califa abbàssida de Bagdad en la khutba.
Diòcesi La ciutat de Tigisi fou seu d'un bisbat durant els períodes romà, vàndal i bizantí. La persecució de Dioclecià sembla que arribà al seu punt àlgid a Tigisi el febrer del 304.
Bisbes Coneixem tres bisbes d'aquesta ciutat des de l'antiguitat: Secundus de Tigisi (fl. 303–312), donatista, primat de Numídia Gaudenci (411), donatista Domnicosus (484), catòlicNota, núm. 89
Referències
Vegeu també Numídia (província romana) Categoria:Jaciments arqueològics d'Algèria Categoria:Vies romanes Categoria:Geografia de l'antiga Roma Categoria:Història d'Algèria Categoria:Numídia