Al-Lail , en àrab : , La Nit (Ayat al-Nabi) és el nom tradicional que es dóna a la 92 sura de l'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islam. Conté 21 versos. Escrita en àrab com la resta de l'obra religiosa, va ser revelada, segons la tradició musulmana, durant el període mecà.

Origen del nom Tot i que el títol no forma part directament del text alcorànic, la tradició musulmana ha donat a aquesta sura el nom de La Nit, en referència al contingut del primer vers: « 1. A la nit, quan ella és cobreix! ».

Història Fins ara, no existeixen fonts o documents històrics que ens permetin determinar l'ordre cronològic de les sures de l'Alcorà. Tanmateix, segons una cronologia musulmana atribuïda a Ja'far al-Sadiq (s. VIII) i àmpliament difosa el 1924 sota l'autoritat d'al-Azhar, aquesta sura ocupa el 9è lloc. Es diu que va ser proclamada durant el període mecà, és a dir, durant la primera part de la vida de Mahoma abans que marxés de la Meca. Al segle XIX, aquesta cronologia va ser revisada per Nöldeke, per a qui aquesta sura és la 10a. Les sures al final de l'Alcorà es consideren generalment entre les més antigues. Es caracteritzen per les seves pròpies característiques particulars. Són breus, semblen originar-se a partir de pronunciaments oraculars (cosa que no vol dir necessàriament que siguin enregistraments d'aquests) i contenen nombrosos hàpax legomena...

Segons Nöldeke i Schwally, gairebé totes les sures 69 a 114 daten del període mecà primerenc. Neuwirth les classifica en quatre grups, suposadament cronològics. Tot i reconèixer la seva antiguitat, alguns autors es neguen a classificar-les com de La Meca perquè això pressuposa un context i una versió de la gènesi del corpus alcorànic que no està establerta. Aquest enfocament és especulatiu.

De fet, aquests textos no són simplement transcripcions abreujades de proclamacions, sinó que són textos escrits, sovint opacs, que posseeixen capes de composició i reescriptures. Això no impedeix que aquestes sures proporcionin elements contextuals (com ara l'expectativa d'una fi dels temps imminent entre els seguidors de Mahoma). Aquests textos estan marcats per una forma de pietat deutora del cristianisme oriental.

Segons Bell i Blachère, diversos elements van ser afegits posteriorment a aquesta sura.

Interpretacions

Referències

Bibliografia T. Tesei, "Surah 92", The Quran of Historians, 2019, p. 2087 i següents. R. Paret, Der Koran. Kommentar und konkordanz, 1980.

Categoria:Sures