El Temple de Minerva Mèdica era un temple romà construït durant la República al turó Esquilí de Roma. Sembla que aquest temple no ha deixat cap rastre. Des del , les antigues ruïnes romanes d'un edifici que data del segle IV situat també a l'Esquilí i que podria haver servit com a nimfeu s'identifiquen erròniament amb les del temple republicà.
Ubicació El temple republicà El temple s'esmenta en els Catàlegs regionaris de la Regio V, entre el Campus Viminalis i el Temple d'Isis Patricia, cosa que podria portar a situar-lo a la part nord del turó Esquilí. El temple, però, podria estar situat a la Via Curva (l'actual Via Carlo Botta), just a l'oest de la Via Merulana, en què aparegueren centenars d'exvots el 1887 a les favissae, una de les quals porta la inscripció [Me]nervae dono de[det], una dedicatòria datada del segle III ae. També va ser en aquesta zona que es va descobrir una estàtua de travertí de Minerva el 1867.
El nimfeu Les ruïnes del nimfeu anomenat "Temple de Minerva Mèdica" són entre la via Labicana i la muralla Aureliana, al llarg de l'Aqueducte de l'Anius Vetus.
Funció El temple republicà no sols es dedicava a Minerva, sinó també a Apol·lo i a altres deïtats curadores. Devia ser un temple de dimensions modestes i no pas destinat a ser públic. La manera com Ciceró esmenta aquest templeCicéron, De divinatione, II, 123. demostra que el culte a Minerva Mèdica encara estava ben establert a Roma a la fi de la República. esquerra|miniatura|El Temple circa 1770, aquarel·la de Jacob More (Galeria d'Art d'Aberdeen, Regne Unit) Pel que fa a l'altre edifici, al contrari del que indica el seu nom comú, no es tracta del Temple de Minerva Mèdica esmentat per Ciceró. Probablement és un nimfeu monumental, però no s'esmenta en cap font antiga, literària o epigràfica, que ens permeta confirmar-ho. Potser aquest nimfeu formava part dels Jardins Licinians. El nimfeu, espectacular per les dimensions i planta decagonal, podria haver estat abastit d'aigua per l'aqüeducte Anio Vetus, el conducte del qual passa a prop.
miniatura|upright=.5|Atena Giustiniani, Museus Vaticans miniatura|upright=.5|Minerva Medica, Museu Puixkin La confusió que dugué a identificar erròniament aquest edifici com a Temple de Minerva Mèdica es remunta al segle XVI i s'atribueix al falsificador Pirro Ligorio. Una llegenda que va sorgir el 1744 afirma que es va descobrir a l'interior una estàtua de marbre de Paros de Minerva, anomenada Atena Giustiniani en honor a Vincenzo Giustiniani. El metge i anatomista Jules Cloquet visità el temple el 1837 i va assenyalar "que hi van trobar la Minerva amb la serp que és al Vaticà" i que són "ruïnes sense interès." Tanmateix, sembla que aquesta estàtua no fou desenterrada en aquestes ruïnes. El nimfeu és esmentat per Stendhal en Passejades per Roma el 1829 i com a "temple conegut com a Minerva Mèdica" d'Eugène Viollet-le-Duc en el seu Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XI au XVI siècle publicat el 1854 per a il·lustrar l'article Voûte.
Descripció Les ruïnes actuals del nimfeu consten d'un edifici decagonal fet de ciment revestit de rajola (opus latericium), que fa 24 m de diàmetre i 33 m d'alçada. Estava cobert per una cúpula, part de la qual s'esfondrà el 1828. Aquest tipus d'estructura es pot trobar a la cúpula del Panteó de Roma o al menjador de la Domus Aurea. La sala principal està envoltada per tres costats amb cambres adjacents. Les deu parets interiors contenen nínxols, tret del que conté l'entrada. Al damunt, alineades amb els nínxols, cada paret té una finestra. Les parets estaven recobertes de marbre, ricament decorades a l'interior.
Representacions Les ruïnes del nimfeu s'han reproduït en gravats i pintures (en ordre cronològic):
Les Ruïnes del Palau dels Emperadors i del Temple de Minerva Mèdica a Roma, oli sobre fusta de Cornelis van Poelenburgh, de cap al 1586-1667; Paisatge amb el temple de Minerva Mèdica, atribuït a Jan Brueghel el Vell, del s. XVII, Museu dels Agustins de Tolosa; Temple de Minerva Mèdica, Roma, deRichard Wilson, 1754; Veduta del Tempio ottangolare di Minerva Medica, gravat del 1760 de Giovanni Battista Piranesi (46,6 cm × 70,1 cm); Temple de Minerva Mèdica a Roma, oli sobre tela de Jean Pillement, entre els 1765 i 1767 (148,5 cm × 134 cm); Temple de Minerva Mèdica a prop de Roma, pintura a l'oli de Jean-Baptiste Camille Corot, 1826, Museu de Belles Arts d'Angers; El Temple de Minerva Mèdica, oli sobre tela atribuït a Niccolò Codazzi (1642-1693), 1829, Museu de Belles Arts de Bordeus; , Adrian Ludwig Richter, 1830, Galeria Nacional de Praga. Vista del temple de Minerva Mèdica i un aqüeducte, Paolo Anesi, sense data.
També se'n troba com a element secundari en composicions:
La Sagrada Família sota un roure, oli sobre fusta de Rafael, circa 1518-1520, Museu del Prado de Madrid; Caprit arquitectònic amb predicador en ruïnes romanes, oli sobre tela de Giovanni Paolo Panini (96 cm × 134 cm), 1745; El far elevat, gravat en coure de William Byrne segons Claude-Joseph Vernet (45 cm × 55,5 cm), 1772; El Temple de Minerva Mèdica, mezzotinta i gravat sobre vitel·la de Joseph Mallord William Turner, 1811. , Franz Ludwig Catel, 1833.
Referències
Categoria:Temples de Roma Categoria:Temples romans