miniatura|318x318px|Copa de Trivulzio (principis del s. IV), al Museu Arqueològic de Milà miniatura|330x330px|Porta d'entrada al Museu Arqueològic de Milà La Copa de Trivulzio és una diatreta de vidre que data del segle IV, elaborada per orfebres de l'Imperi romà. La van trobar al 1675 a Castellazzo Novarese, una localitat i comuna italiana de la província de Novara, a l'àrea del Piemont.
Història La diatreta, d'exquisida factura, típica de alguns tallers especialitzats dels quals només tenim notícies a la rodalia de les grans capitals de l'imperi del , formava part del ric aixovar funerari dipositat en el sarcòfag de marbre d'un home de classe alta, segurament proper a la cort imperial, que es trobà el 9 de juny del 1725No hi ha una opinió unànime sobre la data del descobriment del sarcòfag: unes fonts en suggereixen el 1675. Ací preferim el testimoni de primera mà de l'abat Trivulzi, que descriu l'objecte en el seu escrit esmentat per Luigi Bossi en l'obra ressenyada en la bibliografia. entre Castellazzo Novarese i Mandello Vitta, amb una pinta de vori i altres objectes que s'han perdut. Després de la mort del primer propietari, Everardo Visconti, la copa la va oferir l'antiquari Ferdinando Dardanoni a l'abat Carlo Trivulzio, erudit col·leccionista d'objectes d'art, qui, tot reconeixent-ne la vàlua, la va adquirir el 1777, i la incorporà a la seua col·lecció, que es mostra al museu familiar Trivulzio.Romussi , págs. 130-131.
El preuat objecte va adquirir fama en ser descrit en la Història de les arts del dibuix entre els antics (1779) de l'historiador d'art i arqueòleg alemany Johann Joachim Winckelmann, que havia pogut observar l'objecte que Trivulzio ja havia descrit en el seu manuscrit Observacions de Carlo Trivulzio Patricio Milanese al voltant d'una antiga copa de cristall. Winckelmann , pàg. 26-27.
L'Ajuntament de Milà la va adquirir el 1935 i l'exposa des de llavors en el Museu Arqueològic.
En la publicació del cinqué volum del Corpus Inscriptionum Latinarum del 1877, Theodor Mommsen va associar erròniament la diatreta amb la tomba d'Atília Sabina, un sarcòfag serizzo trobat a l'àrea de Novara el 1675. Ettore Pais va repetir l'error en el Supplementa Italica uns anys més tard, i això dugué a la creença durant gairebé un segle que la diatreta provenia de la tomba d'Atília Sabina. El 1964, la publicació d'un document de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Novara va permetre aclarir-ne la qüestió.
Simbologia Es tracta d'una diatreta, got o copa de bronze o, més en general, de vidre, que s'adornava amb relleus o niellat i que en aquest cas sembla haver estat un regal.
Característiques Forma: diatreta. Material: vidre blanc. Context i estil: romà. Tècnica: gravat, niellat. Iconografia: inscripció, "Bibe vives multis annis" http://www.poliarcheo.it/romana/ITA/ita/89_355_man_si_audio.html# Página sobre la Copa Trivulzio de la Web oficial del Museo Arqueológico de Milán (Consultada el 03-06-2011) Altura: 12 cm.
Conservació La peça es mostra de manera permanent en el Museu Arqueològic de Milà, tot i ser anteriorment propietat de l'abat Trivulzio i de l'Ajuntament de Milà.
Vegeu també Art de l'Antiga Roma
Referències
Categoria:Art de l'antiga Roma Categoria:Artesania del vidre