Noni Àtic (en llatí: Nonius Atticus; fl: 383-397) fou un funcionari de l'Imperi Romà d'Occident durant el regnat de Valentinià II (r. 375-391), Teodosi I (r. 378-395) i Honori (r. 395-423).

Biografia Noni Àtic provenia d'una família de l'aristocràcia senatorial. Tot i ser cristià,McCaul 1868, p. 23-24. va ser amic de Quint Aureli Símmac i amb el poeta Naucel·li.Jones, Martindale et Morris 1971, p. 586-587. André Loyen, « Wolfgang Speyer, Naucellius und sein Kreis, Studien zu den Epigrammata Bobiensia (Zetemata, Monographien zur klassischen Altertumswissenschaft, Heft 21), 1959 », Revue des Études Anciennes, vol. 62, no 1, 1960

Era fill de Noni Tinei Tarruteni Àtic i la seva dona Màxima i germà de Nonia Màxima.Martindale 1971, p. 587. Posseïa una propietat a Tibur (avui Tivoli).

Arran de la mort de Valentinià I (r. 364-375) l'Imperi Romà d'Occident va quedar dividit entre els dos co-emperadors, i germans, Gracià i Valentinià II. Gracià governava sobre la Gàl·lia, Hispània i Britània, mentre que Valentinià II regia Itàlia, Il·líria i Àfrica. L'any 383, després de l'assassinat de Gracià per l'usurpador Magne Màxim, Valentinià II va mantenir el control de les seves possessions (fins el 387). Valentinià II va nombrar a Noni Àtic prefecte del pretori d'Itàlia pel 383-384,Venning 2011, p. 692-693. el seu mandat es considera un interregne ja que fou substituït el 384 per Veti Agori Pretextat.Jones, Martindale et Morris 1971, p. 211-212.

Es va cartejar amb Ambròs, bisbe de Milà, on es trobaven la cort de Valentinià i la seva de la prefectura, i amb Quint Aureli Símmac, que era prefecte de la ciutat de Roma el 384.

L'emperador d'Occident Honori el va nomenar cònsol per a l'any 397. Va compartir el consolat amb Flavi Cesari, nomenat per Arcadi, emperador d'Orient. Es esmentat com a vir clarissimus i vir illustris.

Referències

Bibliografia Maijastina Kahlos, Vettius Agorius Praetextatus - Senatorial Life in Between. Acta Instituti Romani Finlandiae, numero 26, Roma 2002. Cameron, Alan (2010). The Last Pagans of Rome. Oxford: Oxford University Press. Martindale, J. R.; A. H. M. Jones (1971). The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. I AD 260-395. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press McCaul, John (1868). «Christian Epitaphs of the first sex centuries». The Canadian Journal (LXVII) Venning, Timothy (2011). A Chronology of the Roman Empire. Londres: A&C Black.

Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia