Al-Jàxia (àrab: , (L'Agenollat) és el nom tradicional que es dóna a la 45 sura de l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam. Conté 37 versos. Escrita en àrab com la resta de l'obra religiosa, va ser revelada, segons la tradició musulmana, durant el període mecà.
Origen del nom Tot i que el títol no forma part directament del text alcorànic, la tradició musulmana ha donat a aquesta sura el nom de L'Agenollat,en referència al contingut del vers vint-i-vuitè. I veureu cada comunitat agenollada. Cada comunitat serà cridada al seu llibre. Avui sereu recompensats segons el que fèieu abans.A.S. Boisliveau "Sourate 45", Le Coran des Historiens, t.2b, 2019, 1455 et suiv.
Aquesta sura de vegades s'anomena Xaria (la llei, el camí o al-Dahr (el pas del temps).
Història Fins ara, no existeixen fonts ni documents històrics que permetin determinar l'ordre cronològic de les sures de l'Alcorà. Tanmateix, segons una cronologia musulmana atribuïda a Ja'far al-Sadiq (VIII aC) i àmpliament difosa el 1924 sota l'autoritat d'al-Azhar, aquesta sura ocupa la posició 65. Es diu que va ser proclamada durant el període mecà, és a dir, durant la primera part de la vida de Mahoma abans que marxés de la La Meca. Analitzada al segle XIX per la investigació acadèmica, aquesta cronologia va ser revisada per Nöldeke, per a qui aquesta sura és la 72.
La composició d'aquesta sura sembla uniforme. La seva forma il·lustra una composició escrita acurada. Els versos 28-29 semblen ser un afegit posterior. No obstant això, el context real d'aquesta sura no pot ser el que relata la tradició i segueixen alguns estudiosos com Nöldeke, d'una sura composta a la Meca entre el 610 i el 622. De fet, està fortament influenciada per la cultura bíblica. Alguns autors rebutgen aquestes classificacions cronològiques.
Interpretacions Versos 28-29 les altres comunitats religioses al Judici Aquests versos aborden el tema, rarament tractat, de la resposta de les comunitats religioses al Judici Final. Semblen ser una addició posterior i reflecteixen una pregunta plantejada pels contemporanis. L'enfocament alcorànic és comunitari, i cada persona és cridada al Judici segons la seva comunitat.
Aquestes comunitats seran jutjades segons un escrit. S'han proposat diverses interpretacions. Podria ser un registre escrit d'accions humanes, una idea present a l'Alcorà, però també a la Bíblia, el Nou Testament, el Talmud, etc. L'argument principal en contra d'aquesta interpretació és que serien registres personals, no comunitaris. També podria ser un llibre (present en les tradicions jueves i cristianes) en què els esdeveniments terrenals i els destins de la humanitat es registren per endavant. Però el mateix argument es pot utilitzar en contra d'això.
La tercera hipòtesi és que cada comunitat és jutjada segons les Escriptures que ha rebut, d'acord amb el significat alcorànic del kitab. La interpolació posterior d'aquests versos pot haver creat confusió sobre el significat precís del llibre esmentat, cosa que no és necessàriament involuntaria. Agustí d'Hipona esmenta la presència de diversos llibres al Judici.
La tradició islàmica veu això com una referència als dogmes d'aquestes comunitats, acceptant només el monoteisme absolut de la comunitat de Mahoma. Aquesta és una interpretació retrospectiva favorable a l'islam.
Referències
Categoria:Sures