Campo del Cielo («Camp del Cel» en català) fa referència a un grup de meteorits metàl·lics i a la zona de l'Argentina on van ser trobats. El lloc es troba entre les províncies de Chaco i Santiago del Estero, situat a al nord-nord-oest de Buenos Aires i aproximadament a al sud-oest d'Asunción, Paraguai. El camp de cràters cobreix una àrea de i conté almenys 26 cràters, el més gran dels quals mesura .

S'estima que els cràters tenen entre quatre i cinc mil anys d'antiguitat. Es va informar de la seva existència al públic general el 1576, però ja eren ben coneguts pels pobles aborígens. Els cràters i les zones circumdants contenen nombrosos fragments d'un meteorit metàl·lic. En total, s'han recuperat aproximadament 100 tones de fragments, la quantitat més gran de qualsevol troballa de meteorits.

Els dos fragments més grans, el Gancedo de 30,8 tones i El Chaco de 28,8 tones, es troben entre les masses de meteorits d'una sola peça més pesades recuperades a la Terra, per darrere del meteorit Hoba de 60 tones i d'un fragment de 31 tones del meteorit Cap York.

Història miniatura|esquerra|La Perdida, de

El 1576, el governador d'una província del nord de l'Argentina va encarregar als militars la recerca d'una enorme massa de ferro, de la qual havia sentit a dir que els nadius utilitzaven per a les seves armes. Els nadius afirmaven que la massa havia caigut del cel en un lloc que anomenaven Piguem Nonralta, que els espanyols van traduir com Campo del Cielo. L'expedició va trobar una gran massa de metall que sobresortia del sòl i en va recollir algunes mostres, que van ser descrites com d'una puresa inusual. El governador va documentar l'expedició i va enviar l'informe a l'Arxiu General d'Índies de Sevilla, però va ser ràpidament oblidat i els informes posteriors es van limitar a repetir les llegendes indígenes.

Seguint aquestes llegendes, el 1774 Don Bartolomé Francisco de Maguna va redescobrir la massa de ferro que va anomenar el Mesón de Fierro. Maguna creia que la massa era la punta d'una veta de ferro. La següent expedició, liderada per Rubin de Celis el 1783, va utilitzar explosius per netejar el terreny al voltant de la massa i va descobrir que probablement era una sola pedra. Celis en va estimar la massa en 15 tones i la va abandonar per considerar-la sense valor, creient que s'havia format per una erupció volcànica en lloc de ser un meteorit. Malgrat tot, va enviar mostres a la Royal Society de Londres i va publicar el seu informe a les Philosophical Transactions of the Royal Society. Aquelles mostres van ser analitzades posteriorment i es va trobar que contenien un 90% de ferro i un 10% de níquel, assignant-los un origen meteorític.

miniatura|Un espècimen de 17 g Des de la descoberta del camp de cràters, s'han recuperat centenars de peces de ferro, amb pesos que van des d'uns pocs mil·ligrams fins a 34 tones. L' Otumpa, una massa d'aproximadament 1 tona, va ser descoberta el 1803. Una part d'aquesta massa de va ser portada a Buenos Aires el 1813 i posteriorment donada al Museu Britànic. Altres fragments grans es resumeixen a la taula següent. La massa anomenada El Taco pesava originalment , però el fragment restant més gran pesa .

El 1969 es va descobrir El Chaco, la segona massa més gran amb a 5 m sota la superfície mitjançant un detector de metalls. Va ser extret el 1980 i, en aquell moment, es va estimar que pesava unes 37 tones. Això el convertia en el segon meteorit més pesat després del meteorit Hoba de 60 tones, descobert a Namíbia. Actualment, s'han descobert més de 100 tones de fragments de Campo del Cielo, cosa que el converteix en el conjunt de troballes d'aquest tipus més pesat de la Terra.

El 1990, un oficial de la policia de carreteres argentina va frustrar un pla de Robert A. Haag per robar El Chaco. Va ser retornat a Campo del Cielo i ara està protegit per la llei provincial.

El 2015, la policia va detenir quatre presumptes contrabandistes que intentaven robar més de 907 kg de meteorits protegits.

El 2016 es va desenterrar el meteorit més gran conegut d'aquest camp de dispersió. Anomenat meteorit Gancedo per la ciutat propera de Gancedo, que va prestar equips per ajudar en l'extracció, aquest meteorit de ferro i níquel té una massa de 30800 kg (menys de la massa estimada originalment per a El Chaco). A causa d'una sospita de falta de precisió quan es va pesar 'El Chaco el 1980, aquest últim va ser tornat a pesar amb els mateixos instruments i es va descobrir que només tenia una massa de , convertint el Gancedo en el fragment de Campo del Cielo més gran recuperat.

L'impacte del meteorit, edat i composició miniatura|upright=1.2|Fragment "Las Víboras", exhibit a la Universitat Nacional del Nord-est (Chaco, Argentina) Almenys 26 cràters formen el camp de cràters de Campo del Cielo, el més gran dels quals mesura . El camp cobria una àrea de amb una àrea de dispersió associada de meteorits més petits que incloïa addicionals. Almenys dos dels cràters contenien milers de petites peces de ferro. Una distribució tan inusual suggereix que un cos gran va entrar a l'atmosfera terrestre i es va trencar en trossos que van caure a terra. S'estima que la mida del cos principal era superior als de diàmetre. Es van prendre mostres de fusta carbonitzada de sota els fragments del meteorit i es va analitzar la seva composició de carboni 14. Els resultats indiquen que la data de la caiguda va ser fa uns 4.200–4.700 anys, o entre els anys 2.200 i 2.700 aC. L'edat del meteorit s'estima en 4.500 milions d'anys, format com a part del desenvolupament del Sistema Solar.

Els fragments contenen una densitat d'inclusions inusualment alta per a un meteorit metàl·lic, fet que podria haver contribuït a la desintegració del meteorit original. La composició mitjana dels meteorits de Campo del Cielo és de 3,6 ppm d'iridi, 87 ppm de gal·li, 407 ppm de germani, un 0,25% de fòsfor, un 0,43% de cobalt i un 6,67% de níquel, sent el 92,6% restant ferro.

+ Fragments principals del meteorit Campo del CieloMassa (tones)NomAny de descobriment>15el Mesón de Fierro o Otumpa (perdut)1576>0.8Runa Pocito o Otumpa18034.21el Toba19230.02el Hacha19240.73el Mocovi19250.85el Tonocote19310.46el Abipon19361el Mataco19372el Taco19621.53la Perdida19673.12las Viboras196728.8el Chaco1969 (extret l'any 1980)>10Tañigó II (perdut)199715la Sorpresa20057.85el Wichío Meteorito Santiagueño200630.8Gancedo2016

Referències

Enllaços externs

campodelcielo.info

Categoria:Meteorits metàl·lics Categoria:Argentina