Pamela Jane Bjorkman NAS, AAAS (també coneguda com a Pamela J. Björkman, Portland, Oregon; 1956) és una bioquímica i biòloga molecular originària dels Estats Units. És professora David Baltimore de Biologia i Enginyeria Biològica a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech). La seva recerca se centra en l'estudi de les estructures tridimensionals de proteïnes relacionades amb el MHC de classe I, o Complex Major d'histocompatibilitat, proteïnes del sistema immunitari i proteïnes implicades en les respostes immunitàries als virus. L'objectiu de Bjorkman es basa en millorar les aplicacions terapèutiques actuals. Bjorkman és coneguda sobretot com a pionera en el camp de la biologia estructural.
Primers anys de vida i educació miniatura|Molècula HLA-A2; solc d'antigen peptídic (amb estrella) al domini superior Bjorkman va créixer a la localitat de Parkrose, un barri situat a Portland, Oregon. Es va interessar per la ciència a l'institut i va assistir a la Universitat de Willamette durant un any abans de transferir-se a la Universitat d'Oregon, on va obtenir una llicenciatura en química. Com a estudiant de grau, Bjorkman va completar treballs de laboratori amb Larry Church al Reed College i O. Hayes Griffith a la Universitat d'Oregon.
L'any 1978 va poder iniciar el seu doctorat en bioquímica a la Universitat Harvard, on posteriorment es va incorporar al laboratori de Don Craig Wiley, un biòleg estructural estatunidenc, el laboratori del qual utilitzava cristal·lografia de raigs X. Bjorkman va rebre el seu doctorat a Harvard el 1984. Es va mantenir al laboratori de Wiley en una posició postdoctoral on finalment va resoldre la primera estructura cristal·lina d'una proteïna MHC: l'antigen d'histocompatibilitat humà HLA-A2. Aquest treball es va publicar el 1987, primer amb una resolució de 3,5 Å (entrada PDB 1HLA) i després refinat a 2,6 Å (entrada PDB 3HLA).
Carrera i Recerca Bjorkman va ampliar la seva recerca postdoctoral a la Universitat Stanford, al laboratori de Mark Davis, centrant-se en estudiar els receptors de cèl·lules T que reconeixen els antígens presentats al solc d'unió de les proteïnes MHC. Van aconseguir desenvolupar un model que explicava com funciona aquest mecanisme de reconeixement. Mentre estava a Stanford, Bjorkman es va casar amb el neurobiòleg Kai Zinn, que actualment també és professor titular a Caltech. Bjorkman i Zinn tenen dos fills.
L'any 1989 Bjorkman es va incorporar a la facultat de biologia de l'Institut Tecnològic de Califòrnia treballant com a professora assistent. Va aconseguir la titularitat com a professora associada el 1995 i la van ascendir a professora titular el 1998. Va ser investigadora del HHMI del 1989 al 2015. Va esdevenir professora David Baltimore de Biologia i Enginyeria Biològica el 2018 i professora de l'Institut Merkin el 2021.
El Laboratori Bjorkman de Caltech se centra en la investigació de les respostes immunitàries a patògens virals amb l'objectiu final de millorar les teràpies i contribuir al desenvolupament de vacunes. La seva recerca se centra particularment en el VIH-1, la grip, l'hepatitis C i, des de la pandèmia de COVID-19, el SARS-CoV-2. Durant la pandèmia, Bjorkman va treballar amb Michel Nussenzweig, un col·laborador freqüent, per entendre les estructures de les proteïnes d'espícula del coronavirus. Aquesta recerca també té implicacions per al desenvolupament de vacunes a mesura que sorgeixen noves variants del SARS-CoV-2.
El laboratori Bjorkman utilitza cristal·lografia de raigs X, microscòpia electrònica, tomografia electrònica, criomicroscòpia electrònica i microscòpia fluorescent per estudiar les glicoproteïnes de l'embolcall de patògens i les estructures moleculars implicades en el reconeixement de la superfície cel·lular dels patògens virals. La recerca de Bjorkman també estudia l'enginyeria de reactius d'anticossos i el desenvolupament de nanopartícules de mosaic per a la seva utilització en vacunes d'àmplia eficàcia.
Les investigacions de Bjorkman s'ha publicat en revistes com Nature i Science.
Premis Becari Pew de 1989 en Ciències Biomèdiques per part dels Pew Charitable Trusts Premi William B. Coley de l'Institut de Recerca del Càncer de 1993 Premi Internacional de la Fundació Gairdner de 1994 (conjuntament amb Don Wiley) Premi de Ciència James R. Klinenberg de la Fundació de l'Artritis de 1994 Premi d'Investigador AAI -PharMingen de 1996 Premi Paul Ehrlich i Ludwig Darmstaedter de 1996 Membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències del 1997 Premi de Ciència James R. Klinenberg de la Fundació de l'Artritis de 1997 Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències del 2001 Max Planck Research Award 2002 Membre de la Societat Filosòfica Americana del 2002 Premi Rose Payne a la Científica Distingida 2004 2006 L'Oréal-UNESCO Dones en la Ciència Premi Pioner del Director de l'Institut Nacional de Salut 2010 Premi Greengard 2021 Premi Wolf de Medicina 2025
Referències
Enllaços externs
Biografia de Bjorkman Descripció a l'Institut Mèdic Howard Hughes Grup de recerca Björkman a HHMI Associació Americana d'Immunòlegs
Categoria:Professors de l'Institut Tecnològic de Califòrnia Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oregon Categoria:Membres de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Categoria:Guanyadores del Premi L'Oréal-Unesco per a les dones i la ciència Categoria:Biofísics estatunidencs Categoria:Bioquímics estatunidencs Categoria:Persones de Portland Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Professors de la Universitat del Sud de Califòrnia Categoria:Nascuts el 1956