Carlota Falgueras i Marsal (Barcelona, 30 de juny de 1950) és una historiadora i catedràtica d'IES catalana, activista política, lider feminista i veïnal, divulgadora de la memòria històrica, membre de l'anomenada «generació TOP» i víctima de la repressió del franquisme tardà (1969-1975).
Biografia Nascuda a Barcelona, a la Rambla de les Flors, 13-primer, filla de Josep Falgueras i Carlota Marsal, va tenir tres germanes i un germà. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva primera detenció, va ser el 1969, amb divuit anys, per haver participat en la manifestació del primer de maig, organitzada per Comissions Obreres (CCOO), en contra de la pujada de preus del transport públic. Després de declarar a la caserna de la Guardia Civil, la van ingressar a la Presó de la Trinitat, fins al 18 de juny. El Tribunal d'Ordre Públic (TOP) la va jutjar el 1970 i la va condemnar a tres mesos d'arrest major, per un delicte de «manifestación no pacífica» i per cridar: «Dictadura no» «Libertad» i «Socialismo».
Entre els anys 1970 i 1980, va militar en el PSUC. El 1973 va ser detinguda una altra vegada en una manifestació de protesta per la mort d'un obrer a la Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs. Aquella vegada va patir, durant dos dies, durs interrogatoris a la Prefectura superior de Policia de la Via Laietana, abans de ser alliberada amb càrrecs, en espera del judici, que va tenir lloc el 1974. Aquest cop, el TOP la va acusar de participació en una manifestació amb llançament de pedres i còctels Molotov, repartiment de propaganda de Comissions Obreres i de proferir crits de «Policía asesina» i «Basta de asesinatos». Li va ser imputat un delicte de terrorisme i, en ser reincident, l'única possibilitat d'evitar la presó va ser marxant a l'exili, amb un passaport fals que li va proporcionar el PSUC. Va viure un any i mig a Itàlia, on va col·laborar amb el Partit Comunista italià, que li va proporcionar una feina en l'organització del Comitato Italia Spagna. No va poder tornar a Catalunya fins al cap d'un any i mig, el Nadal de 1976, gràcies a l'amnistia concedida pel rei Juan Carlos I, després de la mort de Franco.
Memòria històrica Com a historiadora i catedràtica d'institut d'educació secundària, una de les seves prioritats ha sigut portar la memòria històrica a les aules. També ha sigut activista del moviment veïnal i feminista del Barri del Poble Nou de Barcelona i consellera de districte. Com a membre de l'Associació Catalana d'Expresos Politics del Franquisme, s'ocupa de la divulgació i pedagogia de la memòria. És coautora, juntament amb Cesar Lorenzo, del llibre Trinitat, la presó de dones ignorada, que recull documents i testimonis orals de les condicions de vida i la situació de les preses polítiques i socials que van passar per aquell centre durant els últims quinze anys del franquisme.
Referències
Categoria:Historiadors barcelonins Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Exiliats del franquisme Categoria:Presos polítics del segle XX Categoria:Activistes catalans per la memòria històrica Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Historiadors espanyols Categoria:Feministes barcelonins Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Feministes espanyols Categoria:Nascuts el 1950