El Quintet per a flauta, oboè, viola, violoncel i arpa va ser compost per Nino Rota el 1935. Es va estrenar el 19 de febrer de 1945 a l'Accademia Filarmonica Romana de Roma.
Estructura Allegro ben moderato Adagio Allegro vivace
Origen i context La formació instrumental del quintet de Rota és poc habitual, però respon a una lògica clara: posa en diàleg dues parelles d’instruments —una de vent i una de corda— amb el timbre lluminós i vaporós de l’arpa, que actua sovint com a element d’enllaç harmònic. Aquesta combinació recorda inevitablement l’univers sonor de la Sonata per a flauta, viola i arpa (1915) de Claude Debussy.
Anàlisi musical En el primer moviment (Allegro ben moderato), les línies sinuoses i flotants evoquen de vegades l’atmosfera de Debussy, de Maurice Ravel o del Camille Saint-Saëns més tardà, encara que Rota mostra al llarg de tota l’obra una marcada inclinació cap a una escriptura contrapuntística molt clara.
Aquest interès pel contrapunt es manifesta amb especial intensitat al segon moviment (Adagio). Aquí, un teixit de línies lentes i harmonies modals crea una sensació d’antigor. En aquells anys molts compositors italians mostraven una viva curiositat pel passat musical, especialment pels repertoris del Renaixement i del Barroc. D’aquest clima van sorgir iniciatives com les recreacions de música antiga elaborades per Ottorino Respighi o Ildebrando Pizzetti. El moviment de Rota, però, no pretén imitar directament aquell estil: és una música completament nova que utilitza alguns procediments antics dins d’un llenguatge modern. No és casual que en aquell moment el compositor treballés en una tesi dedicada a Gioseffo Zarlino, el gran teòric del segle XVI les idees del qual van marcar profundament el pensament contrapuntístic del final del Renaixement.
El tercer moviment (Allegro vivace'') introdueix un ambient molt més dinàmic. S’obre amb un tema enèrgic presentat pels instruments del registre greu, al qual s’oposen passatges més sostinguts dels instruments aguts abans que l’oboè introdueixi un nou motiu animat. A partir d’aquí la música avança mitjançant una successió d’idees contrastants que, amb el seu ús del contrapunt, els pedals harmònics i certes fórmules cadencials, evoquen subtilment l’esperit de les danses renaixentistes.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1945 Categoria:Quintets Categoria:Obres de Nino Rota