La teoria de la bretxa de lloguer va ser formulada pel geògraf escocès Neil Smith el 1979 com una explicació del procés de gentrificació. Descriu la diferència entre la renda del sòl actual i la renda potencialment assolible després de la reinversió o revalorització.
Segons la teoria, en un mercat capitalista només hi haurà renovació en el mercat immobiliari i el mercat del sòl quan la bretxa existeixi, ja que si l'ús present ha permès capitalitzar tota i quasi tota la renda del sòl, una reinversió no podrà aportar beneficis. En els espais degradats, on els inversors poden comprar els immobles i invertir en la rehabilitació obtenint un benefici, és on ocorre el procés de gentrificació.
La teoria s'ha fet servir en models basats en agents (MBA) sobre els efectes de la gentrificació en els mercats immobiliaris.
Referències
Categoria:Teoria econòmica Categoria:Geografia urbana