Astragalus penduliflorus és una planta amb flors del gènere Astragalus que pertany a la família de les Fabàcies. És una espècie que viu en muntanyes d'Europa i finalment arriba fins als Pirineus, on es bastant rara. Per això ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Descripció Dintre del gènere Astragalus hi ha moltes espècies amb fulles compostes imparipinnades amb estípules foliàcies o membranoses i flors amb corol·la papilionàcia agrupades en inflorescències més o menys denses i fruits en llegum no articulat.
Entre elles, A.penduliflorus és una herba prou robusta que pot arribar a fer entre 2 o 3 pams d'alçada, amb tiges nombroses, ramificada i pubescent sobretot a la part inferior. Les fulles fan entre 5 i 10 cm de llarg i tenen entre 7 i 15 folíols estretament oblongs i unes estípules a la base, no soldades al pecíols, més o menys lanceolades. A l'axil·la de les fulles apareix una Inflorescència llargament pedunculada, on les flors de color groc (entre 5 a 15 o 20) apareixen de forma més o menys unilateral. El llegum, d'uns 3 cm de llarg, és molt inflat.
Hàbitat i distribució Aquesta espècie és un oròfit propi de les muntanyes d'Europa, des de Suècia i els Estats bàltics, els Balcans, Bulgària i els Alps. Arriba també fins als Pirineus Centrals on és molt rara a ambdós costats. Viu normalment en prats, peus de penya-segat i altres zones pedregoses de l'estatge subalpí. Només s'ha citat a Osca, les comarques de Lleida (Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà), al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Ripollès, el Capcir i l'Alta Cerdanya.
Taxonomia Astragalus penduliflorus Lam. va ser publicada el 1779 a "Flore française" l'obra cabdal inicial de la botànica francesa liderada per Jean-Baptiste Lamarck i Augustin Pyramus de Candolle.
Referències
Enllaços externs
Fitxa de l'espècie amenaçada a gencat.cat Fitxa de l'espècie amenaçada a MITECO.es
Categoria:Lleguminoses