El Grup REM va ser un col·lectiu d'artistes i intel·lectuals de Badalona constituït el 1958 amb la voluntat de superar l'academicisme imperant i d'introduir a la ciutat noves sensibilitats vinculades a l'art abstracte, les avantguardes i la renovació cultural.
Tot i que no va redactar cap manifest fundacional ni va adoptar un únic estil pictòric, el grup és considerat una experiència rellevant de modernització artística a la Badalona de la postguerra i del franquisme.
Història El grup es va formar a Badalona l'any 1958 al voltant d'un nucli de creadors que cercaven espais de trobada, intercanvi i formació per connectar amb els corrents artístics emergents a Europa i als Estats Units. Segons la biografia de l'artista Maria Niubó, una de les membres fundadores, el Grup REM va néixer amb la intenció de «superar el bloqueig estètic» del moment i d'obrir-se a l'avantguarda artística i literària.
La trajectòria del col·lectiu va ser breu, d'uns quatre anys, però durant aquest període va contribuir a presentar a Badalona obra abstracta, a establir contactes amb figures de les avantguardes barcelonines i a promoure exposicions d'artistes catalans emergents a la ciutat.
En un testimoni memorialístic posterior, Maria Niubó evocà el Grup REM com una iniciativa allunyada dels circuits oficials de la ciutat i recordà que els seus membres «s’aixoplugaven sota les ales del Centre Excursionista de Badalona», entitat que els hauria donat cobertura en aquell context cultural i polític.
Membres Entre els membres i artistes vinculats al Grup REM hi ha:
Maria Niubó i Prats Joan Argenté i Artigal Esther Estruch Julià Garcia Flaquer Joaquim Sarriera Josep Villaubí Teresa Roca
Diverses fonts coincideixen a presentar el grup com un espai compartit entre artistes plàstics i intel·lectuals, amb una clara vocació renovadora dins la vida cultural badalonina.
Activitat i significació L'activitat del Grup REM s'inscriu en el context de la postguerra i de la repressió cultural franquista. El col·lectiu es proposava obrir escletxes de modernitat en una escena local marcada per l'academicisme i per la dificultat d'accés a les avantguardes contemporànies.
A més de les exposicions col·lectives, el grup va actuar com a espai de relació entre creadors locals i altres agents culturals. En el cas de Maria Niubó, la seva biografia assenyala que el REM va facilitar l'interès per les noves tendències i la recerca sobre l'abstracció. En el cas de Joan Argenté, Espai Betúlia el descriu com un grup creat per «superar l'academicisme imperant mitjançant una visió més avantguardista de l'art i la literatura».
Segons Òmnium Cultural Badalona, el grup va esdevenir «una alenada de modernitat» dins la cultura local, malgrat la seva curta durada.
Exposicions Es té constància de diverses exposicions col·lectives del grup, entre les quals les de 1958, 1960 i 1977, aquesta darrera ja com a recuperació o revisió posterior de l'experiència del col·lectiu.
Els dietaris de Maria Niubó documenten igualment una exposició celebrada a Badalona l'any 1977 amb la participació de Maria Teresa Roca, Josep Villaubí i la mateixa Niubó, fet que mostra la persistència de vincles personals i artístics entre alguns dels creadors relacionats amb el grup.
L'any 2023, Òmnium Cultural Badalona i el Museu de Badalona van impulsar una recerca documental sobre el grup iniciada el 2021, que va culminar en una exposició i en la publicació d'un treball monogràfic a la revista Carrer dels Arbres.
Llegat El Grup REM és considerat un episodi destacat en la renovació cultural de Badalona durant el franquisme, especialment per la seva aposta per l'abstracció, la connexió amb les avantguardes i la voluntat de transformar el panorama artístic local.
La recuperació historiogràfica del grup al segle XXI, impulsada per entitats culturals badalonines, ha contribuït a situar-lo novament dins la història artística i cultural de la ciutat.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Cultura de Badalona Categoria:Col·lectius artístics catalans