va ser una filòsofa nord-americana que va estudiar i treballar sobre ètica i metafísica. La seva obra tracta una gran varietat de camps, però és especialment coneguda pel seu treball sobre l'experiment anomenat el dilema de la vagoneta i els seus escrits sobre l'avortament. Se li atribueix el nom, el desenvolupament i la iniciació de l'extensa literatura sobre el dilema de la vagoneta plantejat per primera vegada per Philippa Foot. "Philippa Foot set Trolleyology going, but it was Judith Jarvis Thomson, a philosopher at the Massachusetts Institute of Technology, who delivered its most high-voltage jolt. Struck by Foot's thought experiment she responded with not one but two influential articles on what she labeled The Trolley Problem." Thomson també va publicar un article titulat «A Defense of Abortion», on argumenta que el procediment és moralment permissible fins i tot si se suposa que un fetus és una persona amb dret a la vida.

Biografia Thomson va néixer a la ciutat de Nova York el 4 d'octubre de 1929. La seva mare, Helen (Vostry) Jarvis (1898–1935) era professora d'anglès, i el seu pare, Theodore Richard Jarvis (1896–1984), era comptable. Helen va morir de càncer quan Judith tenia sis anys, i el 29 de gener de 1938 Theodore es va casar amb Gertrude Rubin (1902–1982). Gertrude era jueva i va tenir dos fills. Thomson es va convertir oficialment al judaisme als catorze anys, quan va ser confirmada al Temple d'Israel de Manhattan.

Thomson es va graduar a l'institut Hunter College el gener de 1946. Va obtenir la llicenciatura (BA) al Barnard College el 1950, una segona llicenciatura al Newnham College de Cambridge el 1952, un màster a Cambridge el 1956 i un doctorat a la Universitat de Colúmbia el 1959. Tots els seus títols varen ser en en filosofia.

El 1960, Thomson va començar a ensenyar al Barnard College. El 1962 es va casar amb James Thomson, que era professor visitant a la Universitat de Colúmbia. Judith i James van passar el curs acadèmic 1962-1963 a Oxford, després del qual es van traslladar a Boston. Judith va ensenyar durant un any a la Universitat de Boston i el 1964, va ser nomenada membre del professorat del Massachusetts Institute of Technology (MIT), on va ser professora Laurence S. Rockefeller de filosofia. El seu marit James també va ser nomenat professor de filosofia al MIT. Els Thomson es van divorciar el 1980 i van romandre col·legues fins a la mort de James el 1984.

Thomson va morir el 20 de novembre de 2020, als 91 anys i va ser enterrada al costat del seu exmarit al cementiri de Mount Auburn.

Carrera professional Thomson va ser professora visitant a la Universitat de Pittsburgh (1976), la Facultat de Dret de la UC Berkeley (1983) i la Facultat de Dret de Yale (1982, 1984, 1985). Va ser becada per la Fundació Fulbright (1950–1951), l'Associació Americana de Dones Universitàries (1962–1963), la Fundació Nacional per a les Humanitats (1978–1979, 1986–1987), la Fundació Guggenheim (1986–1987) i el Centre d'Estudis Avançats d'Oslo, Noruega (1996). I entre 1992 i 1993 va exercir com a presidenta de l'Associació Filosòfica Americana (APA), Divisió Est. El 1999 va impartir les conferències Tanner sobre Valors Humans a la Universitat de Princeton; la seva conferència es va titular «Bondat i consell». Thomson va ensenyar al MIT durant la major part de la seva carrera, i hi va romandre com a professora emèrita. El 1989, Thomson va ser elegida membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències. El 2012, va rebre el Premi Quinn de l'American Philosophical Association. El 2015, va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat de Cambridge i el 2016 va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Harvard. El 2016, va ser elegida membre corresponent de l'Acadèmia Britànica Thomson va ser elegida membre de la Societat Filosòfica Americana el 2019.

Pensament Les principals àrees de recerca de Thomson van ser la filosofia moral i la metafísica. En filosofia moral, va fer contribucions significatives a la metaètica, l'ètica normativa i l'ètica aplicada. A «A Defense of Abortion» (1971) va introduir un experiment mental pel qual és especialment coneguda. El seu treball sobre l'avortament està històricament connectat i situat just abans del cas judicial de Roe contra Wade (1973). L'article demana al lector que imagini que el seu sistema circulatori, sense el seu consentiment, ha estat connectat al d'un famós violinista la vida del qual ha de mantenir durant nou mesos. La hipòtesi plantejada per Thomson redirigeix notablement l'atenció filosòfica dels drets del fetus als de la dona embarassada.

Thomson afirma que l'autonomia corporal de la dona preval sobre qualsevol dret del fetus tot i acceptar que aquest és una persona. Aquest argument ha estat àmpliament debatut des de llavors i en alguns cercles antiavortament s'accepta que ha canviat la manera com es debat l'avortament des d'aleshores.

Pel que fa a les teories ètiques, Thomson s'oposava a les perspectives conseqüencialistes, hedonistes i subjectivistes. El seu treball es basava en elements específics de l'argumentació deontològica. Pel que fa a la metafísica, Thomson es va centrar en qüestions relatives a la relació entre accions i esdeveniments, i entre el temps i les parts físiques. També va fer contribucions significatives sobre el tema de la privadesa.

Obra publicada

Referències

Categoria:Alumnes de la Hunter College High School Categoria:Membres corresponents de l'Acadèmia Britànica Categoria:Alumnes del Barnard College Categoria:Alumnes del Newnham College Categoria:Morts el 2020 Categoria:Morts a Cambridge (Massachusetts) Categoria:Filòsofs novaiorquesos Categoria:Professors de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts Categoria:Filòsofs de l'ètica Categoria:Alumnes de la Universitat de Colúmbia Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Cambridge Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Harvard Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1929