La Declaració d'Independència de Finlàndia (finés: Suomen itsenäistyminen) la va adoptar el Parlament de Finlàndia (Eduskunta) el 6 de desembre del 1917. És per això que Finlàndia va deixar de ser un gran ducat lligat a l'Imperi rus, i va esdevenir un estat nació sobirà i independent, al principi, per un temps curt, una monarquia i, després, una república. De llavors ençà, el dia 6 de desembre és la diada de Finlàndia.
Revolució a Rússia Després de la Revolució de febrer i la abdicació del tsar Nicolau II, gran príncep de Finlàndia, el 2 de març del 1917, la unió personal entre Rússia i a Finlàndia va perdre base jurídica, si més no d'acord amb la visió de Hèlsinki. Va haver-hi negociacions entre el Govern provisional rus i les autoritats finlandeses. esquerra|miniatura|El govern bolxevic de Rússia dirigit per Lenin aprova la independència de Finlàndia La proposta resultant, aprovada pel Govern Provisional, fou àmpliament reescrita en l'Eduskunta i transformada en l'anomenada Llei d'Energia (finés: Valtalaki, suec: Maktlagen), per la qual el Parlament es declarà amb tots els poders de la legislació, tret de la política externa i militar, i també que només podria ser dissolt per si mateix. En el moment de la votació, es creia que el Govern Provisional seria derrotat per la rebel·lió a Sant Petersburg. El Govern Provisional hi va sobreviure, però desaprovà la Llei d'Energia i dissolgué lEduskunta.
Després de noves eleccions i la derrota final del Govern Provisional en la Revolució d'Octubre, el Parlament finlandés va decidir crear un consell de tres persones, amb base en la Constitució de Finlàndia, i en concret en la clàusula §38 de l'antic Instrument de Govern de 1772, que havia estat decretat pels estats després del colp de Gustau III de Suècia. Aquest paràgraf preveia l'elecció d'un nou monarca en cas d'extinció de la línia reial i es va interpretar a Finlàndia com l'exercici de la sobirania. El consell de regència, però, mai no fou elegit a causa de la forta oposició dels socialistes finlandesos i la seua vaga general que exigia una acció més radical.
El 2 de novembre del 1917, els bolxevics declararen un dret general d'autodeterminació, incloent-hi el dret de secessió, "per als pobles de Rússia". El mateix dia, el Parlament finlandés feu una declaració per la qual assumia, pro tempore'', tots els poders del sobirà a Finlàndia.
L'antic Instrument de Govern, però, no s'hi considerà adequat. Alguns cercles importants feia temps que consideraven la monarquia i la noblesa hereditària antiquades i defensaven una constitució republicana per a Finlàndia.
El Senat de Finlàndia, el govern que el Parlament havia nomenat el novembre, redactà una Declaració d'Independència i una proposta per a un nou Instrument de Govern republicà. El president del Senat (també primer ministre) Pehr Evind Svinhufvud va llegir la Declaració al Parlament el 4 de desembre. La Declaració d'Independència es va presentar en la forma d'un preàmbul de proposició i hauria de ser aprovada pel Parlament, que l'adoptà el 6 de desembre.
El 18 de desembre, el govern soviètic rus va emetre un decret en què reconeixia la independència de Finlàndia, i el 22 de desembre del 1918 es va aprovar pel Comité Executiu Central de Rússia.
Text de la declaració El Senat Finlandés:''' P. E. Svinhufvud.I. N. Setälä.Kyösti Kallio.Jalmar Castrén.Onni Talas.Arthur Castrén.Heikki Renvall.Juhani Arajärvi.Alexander Frey.I. Y. Pehkonen.Ho. W. Louhivuori.A. I. Rautavaara (Jutge-Relator)
Reconeixement internacional PaísDataRússia4 de gener de 1918França4 de gener de 1918Suècia4 de gener de 1918Imperi alemany4 de gener de 1918Grècia5 de gener de 1918Noruega10 de gener de 1918Dinamarca10 de gener de 1918Suïssa11 de gener de 1918Àustria-Hongria13 de gener de 1918Holanda28 de gener de 1918Estat espanyol21 de febrer de 1918Imperi otomà21 de febrer de 1918Bulgària27 de febrer de 1918Vaticà2 de març de 1918Argentina11 de maig de 1918Iran23 de juliol de 1918Tailàndia9 d'octubre de 1918Polònia8 de març de 1919Regne Unit6 de maig de 1919Estats Units7 de maig de 1919Japó23 de maig de 1919Bèlgica10 de juny de 1919Xile17 de juny de 1919Perú23 de juny de 1919Itàlia27 de juny de 1919Uruguai18 d'agost de 1919Liechtenstein27 d'octubre de 1919Portugal19 de desembre de 1919Brasil26 de desembre de 1919Colòmbia31 de desembre de 1919
Vegeu també Història de Finlàndia Gran Ducat de Finlàndia Guerra Civil finlandesa Revolució russa
Referències
Categoria:Història de Finlàndia Finlandia Categoria:Esdeveniments del 1917