va ser una escriptora, poetessa, periodista, pintora i activista cultural italiana.
Biografia miniatura|La rajola del Mur d'Alassio signada per Milani esquerra|miniatura|Panell de ceràmica creat per Milena Milani al passeig Eugenio Montale, a Albisola Capo Milena Milani, filla de Tullio Milani, que va ser un enginyer agrònom de Liorna, clarament antifeixista, i d'Anna Antonione, del Piemont, va néixer a Savona el 1917 (no el 1922, com va afirmar durant dècades), al número 6 de la Via Quattro Novembre (que aleshores formava part de la Via Venti Settembre), en un edifici avantguardista, davant de l'estació ferroviaria. Sempre va explicar que es deia Milena perquè, si hagués nascut nen, li haurien posat "Lenin". Milani es va diplomar com a mestra a l'Institut de formació del professorat de Savona,
Més tard es va traslladar a Roma, va estudiar a la Universitat La Sapienza i es va veure obligada a inscriure's als Grups Universitaris Feixistes (GUF). El 1941 va participar com a poetessa en el concurs dels Littoriali de Sanremo. També va col·laborar en el diari del GUF, Roma fascista, amb articles sobre l'art de la guerra i sobre les joventuts femenines universitàries d'Alemanya. El seu arrenglarament inicial amb règim de Mussolini es va esfondrar quan va començar a freqüentar un grup d'intel·lectuals que es reunien a la tercera sala del Caffè Aragno de Roma. Tant és així que, amb alguns estudiants liderats pel poeta Giuseppe Ungaretti i l'escriptor Corrado Alvaro, va participar en l'ocupació d'un diari feixista a la Via del Tritone. El 1942 va conèixer Filippo Tommaso Marinetti, que la va nomenar "Comandant General de totes les dones futuristes d'Itàlia".
El 1943, després de l'Armistici de Cassabile i l'ocupació de Roma per les tropes nazis, va abandonar la capital i es va instal·lar a Venècia. Allá va conèixer el col·leccionista i marxant d'art Carlo Cardazzo, que va ser el seu company fins que ell va morir, el 1963. El 1947 l'editorial Mondadori li va publicar la Storia di Anna Drei i el recull de contes Emilia sulla diga, llibres introspectius sobre la condició femenina, amb influències de l'existencialisme francès. Milani també es va dedicar el periodisme esportiu i va seguir el Giro d'Itàlia per a la revista Il Campione.
El 1964, la seva novel·la La ragazza di nome Giulio, publicada per Longanesi, es va convertir, per la seva temàtica, en un fenomen literari i aviat va ser censurat i confiscat; el 22 març 1966, Milani i l'escriptor Mario Monti, director de Longanesi, van ser jutjats i condemnats a sis mesos de presó per "publicació obscena i ultratge a la decència". Nombrosos intel·lectuals italians, encapçalats per Giuseppe Ungaretti, es van posicionar a favor de Milani, que finalment va ser absolta en el judici d'apel·lació del 1967, amb la defensa de l'advocat Salvatore La Villa que va argumentar: "Les idees eròtiques encaixen harmoniosament en el teixit narratiu de l'obra i responen a les necessitats descriptives que suggereix el tema de la dona condemnada a la solitud". El llibre va ser traduït a nombroses llengües i venut amb gran èxit a França, EUA, i Gran Bretanya. Se'n van fer quinze edicions i es va convertir en la pel·lícula homònima el 1970. El 1966, Milena Milani havia col·laborat també com actriu a la pel·lícula Scusi, lei è prossimo o contrario? un film polèmic sobre el divorci, amb Alberto Sordi.Políticament, Milani va militar a les files del Partit republicà.
A la dècada dels anys setanta, es va traslladar a Albissola Marina, va viure a la Via Amilcare Ponchielli, a l'edifici d'apartaments anomenat "Casa di vetro". En aquella època, a Milà, freqüentava la Via Ercole Oldofredi, on hi havia la seu de l'editorial Rusconi Libri , que publicava les seves obres. Un acudit popular era: «Milena Milani a Milà». El 1983 l'editorial Longanesi li va va publicar Io donna e gli altri, una història d'amor dedicada a un home que no torna i que la protagonista busca per diferents ciutats i paisatges.
Milani va lluitar en va per salvar de la demolició l'estació de Savona Letimbro del segle XIX, a la qual estava molt lligada: recordava l'estufa de llenya de la sala d'espera, amb el gran mirall on es veia reflectida la cara d'una noia.
A més de la literatura, Milena Milani es va dedicar activament en la pintura, treballant de 1946 a 1963 amb Carlo Cardazzo a la Galleria del Naviglio de Milà; també va formar part del moviment artístic de l'Espacialisme des de la seva fundació, amb Lucio Fontana, i va participar amb obres i escrits en les exposicions col·lectives d'aquest moviment.
La seva primera exposició individual va tenir lloc el 1965 a la Galeria Argentario de Trento i, el mateix any, al Circolo degli Artisti d'Albissola Mare. El 1969 va exposàr a la Galeria Regis de Finale Ligure; el 1969 a la Galeria Il Punto de Torí i a la Galleria del Centro de Vercelli; el 1970 a "Chez Venier" de Cortina d'Ampezzo, a la Galeria Il Traghetto 2 de Venècia i a la Galeria La Fontana de Savona; el 1971 a la Galeria Il Salotto de Gènova i a la Galeria Zanini de Roma; el 1972 a la Galeria d'Art Farsetti de Cortina d'Ampezzo, a la Galeria "Bon à tirer" de Milà, a la Galeria Christian Stein de Torí, a la Galeria d'Art Cavour de Milà, a la Galeria Carbini de Varazze, a la Galeria "Il Giorno" de Milà i a l'Studio d'Arte Moderna SM 13 de Roma; el 1973 a la Galeria Il Salotto de Como. miniatura|Milena Milani fotografiada per Paolo Monti l'any 1982 (Col·lecció Paolo Monti, BEIC) El 1988 va ser condecorada amb la medalla a l'Orde al Mèrit de la República Italiana pel president Francesco Cossiga. El 1998 es va col·locar a la Via dell'Oratorio d'Albissola Marina, la seva obra l'Arbre de la Memòria, que té moltes fulles de fusta i en cadascuna d'elles hi ha gravat el nom d'un artista local difunt. També el febrer 2011 se li va dedicar una important exposició a la Casa delle Letterature de Roma, amb les edicions originals dels seus llibres.
Va passar els seus últims anys a l'Hotel Garden de Viale Faraggiana, a Albissola Marina, des d'on podia contemplar les ribes del torrent Sansobbia, on va viure les seves primeres experiències artístiques. Va morir a l'Hospital San Paolo de Savona i va voler ser enterrada al cementiri d'Albissola. Milani no va fer testament i després de la seva mort va iniciar-se una batalla legal entre la seva família —la germana i una neboda— i la família del seu company per obtenir les obres d'art de Cardazzo, que Milani va heretar quan ell va morir el 1963.
Les obres de Milani s'han reeditat amb gran èxit.
Obres Literatura Ignoti furono i cieli, Venezia, ed. del Cavallino, 1944. L'estate, ib., 1946. Storia d'Anna Drei, Milano, Mondadori, 1947. Uomo e donna, a Lucio Fontana, Concetti spaziali, a cura di Beniamino Joppolo, Milà, Ed. Moneta, 1950. (racconto) Gli orsi di Mera, Milano, Fiumara, 1951. Uomo e donna, Milano, Moneta, 1952. La ragazza di fronte, con 6 disegni di Giuseppe Capogrossi, Venezia, Il Cavallino, 1953. (versis) Emilia sulla diga, Milano, Mondadori, 1954.i MM i Tullio d'Albisola; opere di Franco Bruzzone ... e altri, Albisola Capo, Galleria Pescetto, 1963. La ragazza di nome Giulio, Milano, Longanesi, 1964. Sexy Italy, Gènova, Immordino, 1967. lLa mattina é diventata sera, con cinque acquaforti di Franco Gentilini, Pesaro-Milano, La Pergola Edizioni d'Arte, 1970. (versi) Milena Milani: dal 5 al 15 de settembre 1970, Venècia, Galleria "Il Traghetto" 2, 1970. Proibito baciare Angela, a AA.VV., selezione Reader's Digest ( Papillon de Henri Charrière; Dawn d'Adam Cooper de Howard Fas; Morning Came di Giuseppe Marotta; Fiona di Catherine Gaskin; The Old Man and the Child de Claude Berri). Milà, selezioni Reader's Digest, 1971. Io donna e gli altri,, Milano, Longanesi, 1972 (2a ed., 1983).Nuova edizione di Cantoni Editore, 2025, ISBN 9791281927148 Il sigillo dell'amicizia a André Verdet: Roma, 16 gennaio 1972, S. l., sn, 19.. (Roma, Romolo). Soltanto amore, Milano, Rusconi, 1976. Diana, Milno, Il falco, 1977. Ogetto sessuale, Milano, Rusconi, 1977. La rossa di Via Tadino, Milno, Rusconi, 1979. Mi sono innamorata a Mosca, Milano, Rusconi, 1980. Le donne dell'arte italiano: April 1981, Reggio Emilia, Galleria La Scaletta, 1981. (Catalogo della mostra a Reggio Emilia, Galleria La Scaletta) Umori e amori, Milaano, Rusconi, 1982. L'angelo nero e altri ricordi, Milano, Rusconi, 1984. Sei storie veneziane, prefazio di Giuseppe Gigliozzi, Firenze, Editoriale Sette, 1984.
Traduccions Georges Gabory, La casseta di piombo, dibuixos de Fiorenzo Tomea, Venècia, Edizioni del Cavallino, 1945. Vassily Kandinsky, Sguardi sul passato, Veneziaa, Cavallino, 1962. (tradotto dal francese: Regard sur le passe ).
Comissariats Prima mostra nazionale di scrittori che disegnano e dipingono: Gigi Bailo, Romano Battaglia, Carlo Bernari, Valentino Bompiani, Dino Buzzati ..., Albisola Mare, 1-31 d'agost de 1974, Museu de Ceràmica i Sala de Conferències, Sl, sn, 1974 (Savona, Priamar).
Filmografia Scusi, Lei è favorevile o contrario? (1966), dirigida per Alberto Sordi La ragazza di nome Giulio (1970), dirigida per Tonino Valerii
Referències
Bibliografia Giovanni Croci, Milena Milani i Ungaretti perseguits pel premi S. Babila, «Letture», març de 1948. Vladimiro Cajoli, ressenya de la història d'Anna Drei, «Mercurio», març-juny 1948. Carlo Vigoni, Milani prepara «Una italiana a París», «Fiera letteraria», 27 de desembre de 1953. M. Fin, La presa de l'angoixa, «Le Arti», març-abril de 1954. Leone Piccioni, Històries de Milani, «L'Approdo», abril-juny 1954. Arnaldo Bocelli, Díptic, «Il Mondo», 1 de juny de 1954. Emilio Cecchi, Del dia a dia, Milà, Garzanti, 1954. Giuseppe Ravegnani, Men Seen, vol. II, Milà, Mondadori, 1955. Ines Scaramucci, Novel·les del nostre temps. Moràvia entre l'existencialisme i el freudianisme, Brescia, La Scuola, 1956 (p. 169). Qui és ell?: Diccionari biogràfic dels italians contemporanis, 6a ed., Roma, Scarano, 1957. Elio Filippo Accrocca, a Retrats fets a mida d'escriptors italians, Venècia, Sodalizio del libro, 1960. Garibaldo Marussi, Milena Milani, Sl, sn, 1965? (catàleg de l'exposició celebrada a Trento, a la galeria d'art "L'Argentario", del 3 al 15 de maig de 1965). Milena Milani: del 13 de març del '69 . Torí, Galleria Il Punto, 1969 (Catàleg de l'exposició celebrada a la Galleria Il Punto de Torí l'any 1969). Lambda '70: Autors i artistes italians d'avui, editat per Domenico Anastasi, Catània, Lambda, 1969. Garibaldo Marussi, Milena Milani, Savona, Galleria La Fontana, 1970? (Catàleg de l'exposició celebrada a Savona, del 19 de desembre al 9 de gener de 1971). Germano Beringheli, Milena Milani: del 14 d'octubre de 1971, Roma, Galleria Zanini, 1971 (catàleg). Roberto Sanesi, Milena Milani: del 15 de maig al 28 de maig de 1971, Gènova, Galeria "Il Salotto", 1971? (catàleg). Simona Weller, El complex de Miquel Àngel: Recerca sobre la contribució de les dones a l'art italià del segle XX, Pollenza, La Nuova Foglio, 1976. Si l'estació es convertís en un museu d'art modern, l'Honorable Pertini deixaria la seva col·lecció a Savona, « El letimbro », núm. 36, 1976. (entrevista) Literatura lígur: el segle XX, Gènova, Costa & Nolan, 1988, vol. 2. (amb escrits de Franco Croce ... i altres) Francesco De Nicola - Roberto Trovato, Paraules i escenes d'un segle a Ligúria, Alessandria, Edizioni dell'orso, 2002. ISBN 88-7694-636-5 Gianfranco Barcella, Invitació a la lectura Milena Milani, Ibiskos Ulivieri, Empoli 2008. ISBN 978-88-7841-369-6 ; Lorenza Rossi, Milena Milani. A Life in Collage, Edicions Seneca, Torí 2012. ISBN 978-88-6122-363-9
Categoria:Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Morts el 2013 Categoria:Periodistes italians Categoria:Persones de Savona Categoria:Pintors italians del segle XXI Categoria:Escriptors ligurs Categoria:Morts a la Ligúria Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Escriptors italians morts al segle XXI