Arabis scabra és una planta amb flors del gènere Arabis que pertany a la família de les brassicàcies.
És un oròfit que viu als Països Catalans, en fissures de roques calcàries de les muntanyes del centre i sud d'Europa, als Alps, Pirineus, serralada Cantàbrica, sistema Ibèric i una única població a les gorges del Riu Avon de Bristol, a Anglaterra.
Descripció És una herba biennal o perenne que pot mesurar un pam i mig d'alçada, sovint ramificada i amb la tija pubescent, escabra (rasposa al tacte), amb pèls simples però també alguns ramificats, tot i que la part superior pot ser més aviat glabrescent. La majoria de les fulles estan a la roseta basal i són espatulades, dentades o més profundament dividides, atenuades en un pecíol, coriàcies. En canvi, a la tija només hi ha 2 o 3 fulles molt més petites, no abraçadores, sèssils. La inflorescència normalment té poques flors (entre 4 i 12) i són petites, de color blanc, amb els quatre pètals d'uns 6-7 mm de llarg. A part d'aquestes caràcterístiques es diferencia d'altres espècies properes que poden conviure-hi, com Arabis nova o Arabis auriculata que són anuals, per ser perenne i per tant, un xic més robusta. Es diferencia d'Arabis ciliata per tenir les anteres majors, les fulles més dividides i major proporció de pèls simples sobre els estrellats.
Filogenètica i estudis moleculars Tot i que la majoria de les poblacions es troben en muntanyes de l'Europa continental, les anàlisis genètiques realitzades identifiquen la península Ibèrica com el centre principal de la seva diversitat: dos grans conjunts genètics van divergir durant l'últim període glacial. Des d'aquests refugis, A. scabra es va expandir cap al nord després de l'últim màxim glacial. La població britànica del riu Avon sembla que té uns 16.000 anys d'antiguitat i es devia originar per dispersió de llavors a través del Mar Cèltic, quan aquest estava sec.
Les dades dels cloroplasts revelen quatre haplotips estretament relacionats que van divergir fa uns 51.000 anys. Els individus britànics comparteixen el mateix haplotip que es troba al sud de França i als Alps occidentals, cosa que concorda amb una migració de l'espècie cap al nord, al Plistocè superior, des d'Ibèria a través de França fins a Gran Bretanya i als Alps.
Hàbitat i distribució Aquesta espècie és un oròfit del centre i sud de l'Europa occidental i Gran Bretanya. A la península Ibèrica creix sobretot a la meitat nord i est. Des d'Astúries fins a Andorra. Potser les millors poblacions es troben a l'Aragó, tant als Pirineus com al sistema Ibèric. Pel sud arribaria fins a la Serranía de Cuenca. El seu hàbitat preferit serien les fissures de roques calcàries, més o menys ombrívoles , sovint associada amb molses. També en pedregars i tarteres més o menys fixades.
Als Països Catalans és una espècie més aviat rara que es pot trobar als Pirineus i Prepirineus de Lleida (Sopeira, Collegats...). També a la serra de Prades i als Ports de Beseit, la Tinença de Benifassà i al Maestrat; arribant fins més al sud, ja a la província de València, al Racó d'Ademús.
Taxonomia Arabis scabra va ser descrita el 1785 per Carlo Allioni (1728–1804), un botànic italià que la va publicar a la seva obra més important, la "Flora Pedemontana, sive enumeratio methodica stirpium indigenarum Pedemontii", un estudi de la flora del Piemont.
Referències
Enllaços externs
Imatges de l'espècie a la Tinença de Benifassà a florasilvestre.es Imatges de de l'espècie al Riu Avon de Bristol a uksouthwest.net Imatges de de l'espècie als Alps a florealpes.com
Categoria:Brassicàcies