miniatura|Façana de Sant Francesc de Borja L'església de San Francesco Borgia és un temple situada a via dei Crociferi, al costat de l'antic col·legi Jesuïta a la ciutat de Catània, Sicília. L'església s'utilitza principalment per a exposicions, però encara conserva gran part de les obres d'art jesuïtes originals.
Història i descripció Quan els jesuïtes van arribar a Catània a mitjans del segle XVI, se'ls va assignar l'antiga església de l' situat en aquest lloc. En el context de l’expansió dels jesuïtes a Sicília se'ls van encarregar una nova església dedicada a Sant Ignasi de Loiola. Amb elterratrèmol de Sicília de 1693, el temple va ser reconstruït i ampliat segons els nous criteris arquitectònics del barroc sicilià. L'església va ser dissenyada pel jesuïta Angelo Italia, començada el 1698 i acabada el 1736.
El 1767, la companyia de Jesús va ser expulsada del Regne de Nàpols; llavors el col·legi i l'església van passar a ser propietat del govern i es van utilitzar per a finalitats educatives i benèfiques. El 1867, l'edifici del Col·legi es va utilitzar per allotjar el Grande Ospizio di Beneficenza, que es feia càrrec dels infants abandonats (esposti) quan arribaven a l'edat escolar. Tenia espai per a 600 nens mascles abandonats d'entre 7 i 18 anys, que eren formats com a compositors, sabaters, sastres, fabricants de carruatges, ferrers i fabricants de mobles. Tenia un gimnàs i s'hi impartia formació musical.Catania e sue vicinanze: manuale pel viaggiatore, C. Galatola publisher, Catania, 1867, page 59-60.
Des del 1995, el col·legi ha estat utilitzat com oficines culturals i allotja una biblioteca. Actualment, l'església està dessacralitzada i la hi fa activitats culturals.https://www.comune.catania.it/la-citta/turismo/monumenti-and-musei-itinerari-turistici/monumenti-chiese-siti-archeologici/default.aspx, cultural itinerary.
L’edifici presenta una façana monumental característica del barroc sicilià, amb un joc dinàmic de columnes, pilastres i elements decoratius en pedra volcànica, material típic de la zona per la proximitat de l'Etna. La composició vertical i l’ornamentació exuberant reflecteixen la voluntat escenogràfica pròpia de l’arquitectura jesuítica d'aquell període. La façana té cinc estàtues de sants jesuïtes. La central sobre el portal és la del sant titular, mentre que les dues inferiors són de Ignasi de Loiola i Francesc Xavier; les estàtues superiors representen Aloisi Gonzaga i Estanislau Kostka.
La distribució interior és d’una sola nau de creu llatina amb capelles laterals comunicades, cobertes amb voltes decorades amb estucs i motius ornamentals. L’espai destaca per la riquesa decorativa i per l’ús dramàtic de la llum, que accentua l’efecte teatral de l’arquitectura barroca.
La major part de l'obra es va completar el 1740. El primer altar de la dreta té un retaule que representa la Visió de la Mare de Déu amb el Nen a San Giovanni Francesco Regis mentre agonitza, de Luciano Foti (1694-1779). El segon altar, a la dreta, representa els sants Estanislau Kostka i Aloisi Gonzaga, de Giovanni Tuccari (1667-1743). L'altar major és ric en marbres policromats i decoracions escultòriques de Giovanni Battista Marino. Una part va ser vandalitzada a la dècada de 1980. El retaule major és una còpia (1567) de la Madonna della Neve que es troba a Santa Maria Maggiore, Roma. L'obra va ser donada pel mateix Francesco Borgia. El transsepte té dues capelles decorades amb marbre policromat i grans relleus escultòrics de marbre que representen a la dreta Francesc Xavier batejant el rei de l'Índia per Marino i, a l'esquerra, l'Apoteosi de Sant Ignasi amb els quatre racons del món d'Ignazio Francesco Marabitti. Els relleus estan flanquejats per quatre columnes salomòniques de marbre verd.
La base de la cúpula té estàtues dels quatre evangelistes. Els frescos representen el Triomf de Sant Ignasi i els jesuïtes sobre l'heretgia amb una glòria de Sants i Màrtirs. L'absis té cortines pintades amb efecte trompe-l'œil .
Als altars de l'esquerra hi ha dos retaules: Santa Àgata visitada a la presó per Sant Pere, de Daniele Monteleone ; i una Glòria de Sant Josep, de Giuseppe Guarnaccia.
L'antic col·legi Jesuïta adjacent consisteix en un gran palau barroc del segle XVIII. És un dels edificis més espectaculars de la Companyia de Jesús a Sicília. L'edifici té quatre patis, inclòs un claustre amb una llotja coronada per columnes. El pati està pavimentat amb còdols blancs i negres i disposats a franges, en un estil típic de l'arquitecte Francesco Borromini.
Referències
Categoria:Edificis de Catània Categoria:Esglésies barroques d'Itàlia