Elvira Prado-Fabregat (Barcelona, 1978) és artista, filòloga i investigadora en performance studies. Des de molt jove, ha treballat com a actriu, locutora i cantat en teatre, televisió i cinema. La seva trajectòria destaca per una versatilitat que combina la interpretació en produccions de gran consum amb la creació de projectes artístics d'avantguarda i la recerca acadèmica en l'àmbit de les humanitats. Els darrers anys ha treballat en el projecte "Més lloc per a la fosca", un projecte transversal que inclou recerca acadèmica, exposicions, producció escènica i literatura.
Biografia Es va formar com a filòloga catalana i anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat d'Edimburg. Posteriorment, va realitzar un màster de recerca (MPhil) al Departament d'Arts escèniques de la Universitat de Bristol. La seva tasca investigadora se centra en l'ecocrítica —l'estudi de la construcció cultural de la natura— des d'una perspectiva feminista i posthumanista.
Va assolir una gran popularitat a finals dels anys 90 i principis dels 2000 per la seva participació en produccions com Al salir de clase (2001), on també va explotar la seva faceta com a cantant. Ha protagonitzat musicals de gran i de petit format, com Notre Dame de París (Stage-Focus, 2001), Jugant a Rodgers (El musical més petit, 2002), No són maneres de matar una dona (2004-2005) o Gènesi 3.0 (Focus, 2007) i ha fet de músic a muntatges teatrals com La mort d'Ivan Illitx (La Perla, 2005 i 2011). Va ser la veu del Canal 3XL i ha posat veus en off a sketchos de Todos a cien (el Terrat, 2006-2007) i a diverses temporades de Joc de cartes (2018-2019).
Al cinema, ha treballat en pel·lícules com el documental La casita blanca (2002) de Carles Balagué, Mercado de futuros, de 2011Mercado de futuros a otroscineseuropa.com o Ciutat morta (2013).
Més endavant ha liderat iniciatives transversals com el projecte Més lloc per a la fosca, una proposta que connecta l'escena, la música experimental i la literatura. Aquest projecte ha donat lloc a un espectacle musical i postdramàtic estrenat a festivals com la Fira Mediterrània de Manresa i un disc homònim (2021) en col·laboració amb músics com Carles Viarnès i Míriam Encinas-Laffitte. L'any 2025 va publicar l'assaig "Natura fosca. Imaginació i ecologia a partir de Solitud, de Víctor Català" (Editorial Barcino). En aquesta obra, Prado-Fabregat realitza una anàlisi ecocrítica exhaustiva de la novel·la canònica de Caterina Albert, vinculant-la amb la crisi ecològica contemporània i la ficció especulativa.
També col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació, com el Diari Ara.
Referències
Enllaços externs Fitxa a IMDb
Categoria:Artistes barcelonins contemporanis Categoria:Cantants barcelonins contemporanis Categoria:Investigadors barcelonins Categoria:Alumnes de la Universitat d'Edimburg Categoria:Alumnes de la Universitat de Bristol Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Nascuts el 1978