A partir de finals de gener de 2026, els Estats Units van dur a terme la seva major acumulació militar a l'Orient Mitjà des de la invasió de l'Iraq de 2003, desplegant actius de defensa aèria, naval i de míssils enmig de l'escalada de tensions amb l'Iran, que els Estats Units han atribuït al programa nuclear de l'Iran, les protestes iranianes de 2025-2026, i una repressió governamental que va matar milers de manifestants. El 28 de febrer de 2026, això va culminar en una sèrie d'atacs militars conjunts a l'Iran per part dels Estats Units i Israel. L'abast dels danys i les víctimes —així com els de la resposta iraniana— encara no s'han determinat completament, ja que el conflicte encara és actiu.
Antecedents Els Estats Units han mantingut una presència militar a l'Orient Mitjà des de principis de la Guerra Freda, expandint-lo significativament després de la Guerra del Golf i la invasió de l'Iraq de 2003, mantenint instal·lacions militars a través d'almenys dinou llocs a l'Orient Mitjà, en països com Bahrain, Iraq, Jordània, Kuwait, Qatar, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.
La pressió dels Estats Units sobre l'Iran es va intensificar durant el primer mandat de Trump. El maig de 2018, l'administració Trump va anunciar que els Estats Units sortirien del Pla d'Acció Integral Conjunt i aplicarien una política de màxima pressió sobre l'economia de l'Iran, centrant l'estratègia en sancions econòmiques integrals. El 4 de febrer de 2025, a l'inici del seu segon mandat, Trump va signar un Memoràndum Presidencial de Seguretat Nacional que restaurava la política de màxima pressió, dirigint el Departament del Tresor dels Estats Units a imposar les màximes sancions econòmiques a l'Iran i al Departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica per liderar una campanya destinada a conduir les exportacions de petroli iranià a zero.
Després d'una carta del president Donald Trump al líder suprem Ali Khamenei, el 12 d'abril de 2025, l'Iran i els Estats Units d'Amèrica van iniciar una sèrie de negociacions destinades a arribar a un acord sobre el Programa nuclear de l'Iran. Trump va establir un termini de dos mesos per arribar a un acord, i quan el termini va concloure sense un acord, Israel va atacar l'Iran desencadenant una guerra entre els dos països, a la que es van unir breument els EUA.
Les tensions van augmentar bruscament a finals de 2025. El 28 de desembre de 2025, les protestes van esclatar després d'un fort col·lapse del rial iranià, enmig d'una inflació creixent i d'empitjorament de les condicions de vida, començant amb els botiguers del Gran Basar de Teheran abans d'estendre's per tot el país. Les autoritats iranianes van respondre amb una repressió, i el 8 de gener de 2026, van tallar tot l'accés a Internet al país. Human Rights Watch va trobar proves d'una escalada coordinada en l'ús de la força letal a partir del 8 de gener, amb manifestants i transeünts disparats al cap i al tors. El nombre de morts va romandre impugnat a causa de l'apagada de les comunicacions. El govern de l'Iran va situar la xifra en 3.117; els activistes de drets humans van comptar almenys 6.126 morts, mentre que el reconeixement del nombre real no es podia verificar de manera independent.
El 13 de gener, parlant a Detroit, Trump va dir als manifestants iranians que "mantinguessin la protesta" i que "l'ajuda està en el seu camí", prometent castigar les forces de seguretat responsables dels assassinats i anunciant que havia cancel·lat totes les reunions amb funcionaris iranians fins que es va aturar la repressió. Els Estats Units van començar a reforçar la seva presència militar a la regió.
Desenvolupament Després dels Atacs del 7 d'octubre a Israel de 2023 de Hamàs, els Estats Units van mantenir almenys un portaavions a l'Orient Mitjà o a la Mediterrània oriental. Al començament del segon mandat del president Donald Trump, dos portaavions van estar presents a la regió quan els Estats Units van dur a terme atacs aeris i navals contra les forces Houthi com a part de l'Operació Rough Rider. La cobertura va caure breument a finals de 2025 quan l'USS Gerald R. Ford va ser reassignat al Carib com a part de l'Operació Spear del Sud. El gener de 2026, l'acumulació militar dels Estats Units va ser reportada com la presència naval més elevada a l'Orient Mitjà i al voltant d'aquest des que va començar la crisi regional el 2023.
A mitjan gener de 2026, l'USS Abraham Lincoln va rebre l'ordre d'arribar a l'àrea d'operacions del CENTCOM i va arribar el 26 de gener amb el seu grup d'atac, incloent-hi destructors guiats al mig, creuers, vaixells de suport i embarcats com F/A-18E Super Hornets, EA-18G Growlers, E-2 Hawkeyes, F-35C Lightning II i helicòpters MH-60 Seahawk.
Altres actius navals dels Estats Units reportats a la regió incloïen vaixells de guerra situats a l'Estret d'Ormuz, el mar Roig i la Mediterrània, així com vaixells de combat litoral que operaven al Golf Pèrsic. Els components aeris van ser reforçats pel F-15E Strike Eagle i altres avions de combat reubicats des de RAF Lakenheath a la base aèria Muwaffaq Salti a Jordània. Les forces aliades, incloent-hi els Eurofighter Typhoon pertanyents a la Royal Air Force, també estaven estacionats a la base aèria d'al-Udeid a Qatar.
Al llarg de febrer de 2026, els funcionaris dels Estats Units van assenyalar plans per a una presència de portaavions expandida. El Wall Street Journal i altres punts de venda van informar de preparatius per desplegar l'USS George H. W. Bush, que estava completant simulacres davant la costa de Virgínia i va indicar que podrien enviar-se més portaavions per reforçar les operacions.
El 13 de febrer de 2026, fonts van declarar que l'USS Gerald R. Ford estava en ruta cap a l'Orient Mitjà, creant un inusual desplegament de dos portadors al teatre en un moment de tensions creixents amb l'Iran. Els informes de diversos punts de venda van assenyalar que aquesta concentració d'actius aeris i navals dels Estats Units constituïa una de les postures de força més significatives a la regió des de la invasió de l'Iraq de 2003.
El 20 de febrer, es va informar que el vaixell es veia a la costa de Gibraltar. L'arribada de l'USS Gerald Ford i el seu grup d'atac marca el major desplegament d'actius navals a la regió des de cinc grups de combat de portaavions reunits al començament de l'Operació Llibertat Iraquiana.
El 24 de febrer de 2026, es va informar que dotze avions de combat F-22 havien estat desplegats a la base aèria d'Ovda al sud d'Israel, que tenia disponibles refugis d'avions endurits. Aquest va ser el primer desplegament d'armament ofensiu dels Estats Units a Israel. Fox News i The Wall Street Journal havien informat prèviament que els aliats del Golf havien bloquejat als Estats Units d'utilitzar les seves bases i l'espai aeri per a atacs contra l'Iran per por a les represàlies.
El 26 de febrer de 2026, Fox News va informar que la seu de la Flota dels Estats Units a Bahrain s'havia reduït a menys de 100 membres de la missió. Les fotos per satèl·lit van revelar que tots els vaixells estatunidencs amb seu a Bahrain havien abandonat el port. Ambdues mesures s'havien pres prèviament com a mesures defensives el 2025 abans dels atacs dels Estats Units a les centrals nuclears iranianes.
El 27 de febrer, el USS Gerald R. Ford va ser desplegat inicialment a la costa d'Israel. El nombre total de petroliers de la Força Aèria dels Estats Units desplegats a l'Aeroport Internacional Ben Gurion d'Israel va augmentar a 14, cosa que permet que les ales aèries del Ford tinguessin prou abast per poder arribar a l'Iran.
El 28 de febrer, els Estats Units i Israel van informar que havien dut a terme atacs militars contra l'Iran. Les explosions van ser reportades al centre de Teheran, segons l'emissora de notícies iraniana semioficial i l'agència Fars.
Incidents El 3 de febrer de 2026, el Comandament Central dels Estats Units va dir que elements de l'Armada de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran van intentar interceptar i embarcar el petrolier M/V Stena Imperative a l'Estret d'Ormuz. El vaixell va continuar en el seu curs cap al mar d'Aràbia sota l'escorta del creuer de míssils guiat USS McFaul després que les forces navals dels Estats Units intervinguessin. Durant el mateix dia, un F-35C dels Estats Units assignat a l'USS Abraham Lincoln va abatre un dron iranià Shahed-139 que estava volant cap al portaavions al mar d'Aràbia; el Comandament Central dels Estats Units va caracteritzar l'aproximació del dron com una amenaça potencial i va declarar que no hi havia víctimes ni danys als actius dels Estats Units en la trobada. Els mitjans de comunicació estatals iranians van dir que el dron havia completat una missió de vigilància en aigües internacionals.
El 5 de febrer, els mitjans de comunicació estatals iranians van informar que l'IRGC va confiscar dos petroliers estrangers prop de l'illa Farsi al Golf Pèrsic, transferint-los al port de Buixehr i al·legant que els vaixells estaven involucrats en el contraban de combustible.
Segons Defense Express, un Northrop Grumman MQ-4C Triton va desaparèixer sobre l'Estret d'Ormuz després d'enviar un codi de 7700 que significa una emergència.
Referències
Categoria:Conflictes del segle XXI Categoria:Esdeveniments del 2026 Categoria:Orient Mitjà