El coll d'Izpegi, també anomenat port d'Izpegi (en basc Izpegi o Izpegiko lepoa, en castellà Puerto de Izpegi, en francès col d'Ispéguy), és un pas de muntanya del Pirineu basc situat al límit entre la comunitat autònoma de Navarra i la regió històrica de la Baixa Navarra, aquesta última actualment al departament francès dels Pirineus Atlàntics, regió de Nova Aquitània. Al seu cim s'hi troba la frontera entre els estats espanyol i francès.

Segons el Mapa Topogràfic de l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya té una alçada de 671 m, mentre que segons el de l'Institut national de l'information géographique et forestière, aquesta és de 672 m. En direcció est, és el darrer pas de muntanya dels Pirineus per sota de 700 m abans del coll del Pertús (290 m).

Es troba al límit entre el municipi de Baztan, a l'oest, i la comuna de Baigorri, a l'est. Al coll conflueixen les carreteres NA-2600, amb inici a Ordoki, un dels barris que formen Arizkun, a la vall de Baztan, i D 949, que mena a Baigorri. Està situat entre els cims de l'Aintziaga (905 m), al nord, i de l'Elhorriko Kaskoa (987 m), al sud-est.

Les aigües del seu vessant oest s'escolen a través de diversos torrents que acaben formant el riu Arane, a la conca del Bidasoa, mentre que les del seu vessant est van a parar al Nekaitze, un afluent per l'esquerra de l'Aldudeko Errobi o Urepeleko Errobi (en francès Nive des Aldudes), a la conca de l'Errobi (en francès Nive).

Toponímia En basc, el nom d'Izpegi deriva de l'arrel *aizpe, la qual significa peu de muntanya.

Història El 3 de juny de 1794 va tenir lloc al coll d'Izpegi una batalla de la Guerra dels Pirineus, en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa. Una brigada formada per 2.300 homes de l'exèrcit republicà atacà una tropa de 1.000 soldats espanyols i reialistes francesos i els foragità de la zona. La batalla se saldà amb 94 soldats morts o ferits, més 307 capturats, del bàndol reialista, mentre que en el bàndol republicà el nombre de baixes és desconegut.

miniatura|esquerra|Búnquer de la Línia P, situat a uns 500 m a l'oest del coll Després de la Guerra Civil espanyola, entre els anys 1939 i 1940, es va construir un conjunt de nou búnquers de la Línia P entre la localitat d'Erratzu, un dels quinze llocs que conformen la vall de Baztan, i el coll d'Izpegi, anomenats Organización Errazu, les restes dels quals encara perduren avui en dia. Aquests no es van arribar a utilitzar mai i la seva construcció va ser ordenada per Franco per tal de fer front a una possible invasió aliada d'Espanya.

Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant oest comença a Erratzu, a la vall de Baztan, té 8,5 km de longitud, en què se superen 379 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 4,5 % i un tram de pendent màxim del 7,5 %. Els primers 2,5 km presenten un pendent molt suau, d'entre l'1 % i el 3 %. Des d'aquest punt i fins al cim, el pendent es força regular, mantenint-se al 4 % o 5 %, excepte un sector de 500 m entre els quilòmetre 3 i 3,5, al 6 %.

Pel vessant est l'ascensió comença a Baigorri i es tracta d'una pujada relativament més difícil que la del vessant oest, ja que en 8 km de longitud se superen 522 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 6,5 % i un tram de pendent màxim del 15,2 %. És un ascens molt irregular, amb sectors de 500 m amb pendents d'entre el 4 % i el 8 %. Els sectors més costeruts es troben repartits per tota l'ascensió, amb quatre trams de 500 m cadascun al 8 %, dos dels quals gairebé seguits entre els quilòmetres 3,5 i 5, i un tercer en els darrers 500 m abans del cim.

Ciclisme Tour de França El coll d'Izpegi s'ha superat en tres ocasions al Tour de França, dues pel vessant est i una pel vessant oest, totes elles classificades de segona categoria al Gran Premi de la Muntanya.

La primera vegada que aquest coll es va incloure al Tour de França va ser en l'edició de 1977, en què fou la segona ascensió d'un total de tres, a uns 165 km de la meta, en una etapa que va recórrer diversos colls del País Basc i que va acabar a Vitòria. El primer al cim fou el belga Lucien Van Impe, el qual després d'aquesta etapa aconseguí posar-se primer a la classificació del Gran Premi de la Muntanya, superant el neerlandès Hennie Kuiper per només quatre punts, maillot que portaria fins a París. L'etapa se l'endugué el basc José Nazabal, després d'una escapada en solitari de 110 km. La jornada quedà marcada per l'atemptat amb bomba que el grup denominat Herriatarrak (en basc Els del país) cometé contra la prova al pas de la caravana publicitària pel coll d'Izpegi. L'artefacte esclatà una hora abans del pas dels ciclistes i provocà una ensulsiada de roques que ferí un nen i obligà a tallar la carretera. Els ciclistes van haver d'esperar tres quarts d'hora per a poder reprendre la cursa.

Calgué esperar fins a l'any 1992 per tal que el coll d'Izpegi es tornés a incloure al Tour de França, en una etapa de 255 km amb inici a Sant Sebastià i final al vessant nord dels Pirineus, a Pau. Es tractava de la segona etapa de la prova després del pròleg i d'una primera etapa, ambdós amb inici i final a la capital guipuscoana, i es van superar cinc colls, dels quals el de Maria Blanca era el més destacat. El coll d'Izpegi es va escalar en la primera meitat de l'etapa, a uns 158 km de l'arribada, i el primer al cim fou el francès Richard Virenque, que va passar en primera posició per totes les dificultats muntanyoses de la jornada, col·locant-se líder de la classificació del Gran Premi de la Muntanya.

Quatre anys més tard, en l'edició de 1996, el coll d'Izpegi va ser la penúltima dificultat muntanyosa, a uns 67 km de l'arribada, d'una etapa amb inici a Pamplona i final a Hendaia, i en què es van superar diversos colls de Navarra i de la Baixa Navarra, entre els quals també destaca el port d'Otsondo. El primer al cim fou el francès Pascal Hervé.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant197732Auloron e Senta MariaVitòriaEst199222Sant SebastiàPauOest1996182PamplonaHendaiaEst

Volta a Espanya El coll d'Izpegi s'ha inclòs dues vegades a la Volta a Espanya.

El primer cop que aquest coll es va incloure a la Volta a Espanya fou en l'edició de 1965, en una etapa amb inici a Pamplona i final a Baiona, i en què aquest era l'únic port de muntanya de la jornada. El primer al cim fou el belga Eddy Pauwels, en una etapa que es decidí a l'esprint.

No va ser fins a l'any 2019 que el coll d'Izpegi tornà a formar part d'aquesta competició. En aquella ocasió, es tractava del penúltim pas de muntanya de la jornada, a 57 km de la meta. El primer al cim fou el basc Alex Aranburu, que formava part d'un grup d'escapats que es va disputar la victòria a la línia d'arribada. Aquesta se l'emportà el també basc Mikel Iturria en solitari.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1965151PamplonaBaiona2019112DonapaleuDantxarineaEst

Excursionisme miniatura|Coll d'Izpegi, en primer, terme, amb el cim del Hauza al fons El coll d'Izpegi és punt d'inici per ascendir a diversos cims propers, com ara, entre d'altres, el Hauza (1.304 m), situat al sud-oest, o l'Iparla (1.048 m), al nord-oest.

El Hauza és el cim més imponent de la vall de Baztan i és el primer que supera amb escreix els 1.000 m des de l'oceà Atlàntic. L'opció d'ascens des del coll d'Izpegi és la més assequible.

En el cas de l'Iparla, forma un massís amb una llarga cresta que s'estén fins al coll d'Izpegi. Tot i no ser el punt d'inici més utilitzat per ascendir-hi, és un bona opció per fer una travessa que recorre tota la carena fins a la localitat baixnavarresa de Bidarrai, a la vall de Baigorri.

Referències

Categoria:Geografia de Navarra Categoria:Geografia dels Pirineus Atlàntics Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus