Simi (subtitulada en alemany: Freudenleere Gedanken, en català: "Pensaments sense alegria") és una obra per a violoncel i orquestra composta per Guia Kantxeli l'any 1995. L'obra, que té una durada aproximada de 31 minuts, va ser un encàrrec de la Filharmònica Reial de Flandes d'Anvers. L'obra està dedicada al cèlebre violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx, qui en va ser el solista en l'estrena mundial. L'estrena va tenir lloc el 14 de febrer de 1996 a Brussel·les (Bèlgica), amb Rostropóvitx i la Filharmònica Reial de Flandes sota la direcció de Grant Llewellyn.
Història El títol, Simi, significa "corda" en georgià, i la peça explora les possibilitats expressives i elegíaques del violoncel en contrast amb els silencis i els esclats orquestrals caràcters de l'estil de Kantxeli.
Instrumentació La plantilla orquestral requerida és la següent: Violoncel solista. 3 flautes, 2 oboès, 2 clarinets i 3 fagots. 4 trompes, 4 trompetes, 3 trombons i 1 tuba. Percussió: 6 timbales, triangle, blocs de fusta, pandereta, tambor militar, bombo, plats, plat suspès, tam-tam i glockenspiel. Arpa i piano. Secció de corda.
Anàlisi musical Simi, que té el subtítol lúgubre "pensaments sense alegria per a violoncel i orquestra", és concebut com una mena de concert per a violoncel que explora de manera molt eloqüent tant les possibilitats expressives del solista com el valor dramàtic del silenci. L’obra sembla avançar de forma imparable des d’un inici fragmentari, passant per un parell de clímaxs de gran intensitat, fins a desembocar en un final d’una senzillesa continguda i profundament melangiosa.
L’adagio inicial s’obre amb una insinuació d’amenaça, com si el violoncel fos envoltat per una ombra inquietant. Ben aviat, el violoncel avança sobre una línia de tensió finament traçada, mentre el discurs —cada cop més dens temàticament— manté l’oient en un estat d’alerta constant. Un crescendo creix fins a semblar a punt d’esclatar, però es dissipa sobtadament, deixant només una vibració suspesa en l’aire. La calma, però, és il·lusòria: acords en fff irrompen de cop, colpejant amb força i sacsejant l’oïda. Aquestes explosions sobtades formen part del llenguatge habitual de Kantxeli i aquí adquireixen una eficàcia impressionant. Tanmateix, com si fossin accidents tràgics i inevitables, s’extingeixen amb la mateixa rapidesa amb què han aparegut.
Tot i que la confrontació entre estats anímics oposats continua essent una marca distintiva, aquí Giya Kantxeli evita amb encara més cura qualsevol afirmació directa. Quan la música sembla obrir-se a un lirisme més dolç —com cap al minut deu, amb l’aparició de figures suaument descendents al piano—, aquesta promesa es retreu immediatament. En conjunt, l’obra esquiva tant l’esclat de la crisi com la temptació d’una resolució consoladora. Les seccions finals de Simi recuperen material de Music for the Living, l’òpera gairebé sense argument de Kantxeli sobre uns infants que salven el món de la catàstrofe.
Referències
Categoria:Obres de Guia Kantxeli Categoria:Composicions musicals del 1996 Categoria:Concerts per a violoncel del segle XX