La Simfonia núm. 1 és una obra monumental composta per Alfred Schnittke entre els anys 1969 i 1972. Amb una durada aproximada de 60 minuts, és considerada una de les obres fundacionals del poliestilisme, corrent que caracteritza la maduresa del compositor rus. L'estrena va tenir lloc el 9 de febrer de 1974 a Gorki (actual Nijni Nóvgorod), interpretada per la Filharmònica de Gorki sota la direcció de Guennadi Rojdéstvenski. Les autoritats soviètiques de l'època van posar moltes traves a la seva interpretació a Moscou a causa del seu caràcter iconoclasta.
Història L'obra està dedicada al director d'orquestra Guennadi Rojdéstvenski, qui va ser un gran defensor de la música de Schnittke. La simfonia és cèlebre per la seva barreja eclèctica d'estils, que van des de cites de música clàssica fins al jazz i la música d'avantguarda. Cap al final de l'obra, s'utilitza una cinta magnètica on s'escolten uns compassos de la Simfonia núm. 45, coneguda com la Simfonia dels adeus, de Joseph Haydn.
Estructura La simfonia es divideix en quatre moviments:
Senza tempo – Moderato – Allegro – Andante Allegretto Lento Lento
Instrumentació La plantilla orquestral és excepcionalment gran i diversa: 4 flautes (dues doblant amb flautí), 4 oboès (un doblega amb corn anglès), 4 clarinets (un en mi bemoll i un de baix), saxòfons (soprano, alt i tenor) i 4 fagots (un doblant amb contrafagot). 4 trompes, 4 trompetes, 4 trombons i 1 tuba. Una extensa secció de percussió que inclou: timbales, flexató, xurriaca, 5 blocs de fusta, 5 bongos, 5 tom-toms, 3 tambors militars, bombo, 4 plats, charles, 2 tam-tams, campanes tubulars, glockenspiel, xilòfon, vibràfon i marimba. Guitarra elèctrica i baix elèctric. 2 arpes, celesta, piano, clavicèmbal, orgue i cinta magnètica. Secció de corda (mínim 12/12/8/8/8).
Referències
Categoria:Obres d'Alfred Schnittke Categoria:Simfonies de la dècada del 1970 Categoria:Composicions musicals del 1974