Saliut-7 és una pel·lícula dramàtica russa del 2017 dirigida per Klim Xipenko i escrita per Natalia Merkulova i Alexei Txupov.
La pel·lícula es va estrenar mundialment el 21 de setembre de 2017 i a Rússia el 12 d'octubre de 2017.
Els papers principals van ser interpretats per Vladimir Vdovitxenkov i Pavel Derevianko.
El 2018, la pel·lícula va ser guardonada amb el Premi Àguila d'Or a la Millor Pel·lícula i al Millor Muntatge. També va obtenir el Premi Nika a la Millor Cinematografia i una nominació al Nika al Millor Llargmetratge. També va obtenir el Gran Premi del Cavaller d'Or del Film Forum.
El 2022 es va estrenar una versió del director de la pel·lícula.
Trama El 25 de juliol de 1984 la tripulació de la nau espacial Soiuz T-12 està soldant a l'espai exterior. Una estella d'una soldadura perfora el guant de la cosmonauta Svetlana Lazareva. El seu company cosmonauta, Vladimir Fiódorov, mossega amb cura l'estella i condueix Lazareva fins a l'escotilla de la nau espacial. Tanmateix, en entrar a l'escotilla, nota una resplendor blava. El comandament i els metges conclouen que estava al·lucinant i el suspenen de la missió, una amonestació que agrada molt a la dona de Fiódorov.
L'11 de febrer de 1985, l'estació orbital soviètica Saliut 7, que havia estat en òrbita sense tripulació durant els darrers sis mesos, perd sobtadament el control i deixa de respondre als senyals del control de la missió. Aquest incident es converteix en el principal tema de les notícies dels mitjans de comunicació de tot el món, amb la televisió i els diaris occidentals publicitant vigorosament l'amenaça de la caiguda incontrolada de l'estació en una zona poblada. Les autoritats soviètiques s'assabenten que els nord-americans es preparen per llançar el transbordador espacial Challenger, les dimensions de la bodega del qual coincidien sospitosament amb les del Saliut 7, i un dels seus tripulants, el francès Patrick de Bonneul, ja havia volat a l'estació amb Fiódorov i la tripulació soviètica i la coneixia bé.
El Control de Missió prepara frenèticament la tripulació de la Soiuz T-13 per a la missió de rescat de l'estació. La tripulació ha d'estar formada per un pilot i un enginyer de vol; el tercer seient es sacrifica aquesta vegada per estalviar reserves d'aire. Només hi ha un candidat: Viktor Alekhine, un enginyer de disseny que va construir literalment l'estació amb les seves pròpies mans. Però cap dels candidats a pilot aconsegueix acoblar la nau a l'estació, que gira caòticament al simulador. Tots els pilots arriben a la conclusió que és una missió impossible. El director de vol, Valery Xubin, suggereix que Fiódorov, malgrat haver estat suspès de l'espai, voli amb Alekhine, ja que és un dels cosmonautes més experimentats i hàbils de l'URSS.
El 6 de juny de 1985 Fiódorov, havent "captat" el ritme de rotació, acobla magistralment la nau a l'estació en el seu segon intent. Els cosmonautes descobreixen que el sistema de control d'actitud no funciona correctament, els panells solars de la Saliut 7 no poden apuntar cap al Sol i l'estació espacial no només està completament sense energia, sinó que també està literalment encapsulada en gel a causa d'una ruptura del sistema de subministrament d'aigua. El Control de Missió suggereix als cosmonautes fer caure l'estació a l'oceà utilitzant els motors Soiuz T-13, ja que descongelar-la és extremadament perillós: l'aigua descongelada en llocs inesperats podria causar curtcircuits i incendis, i romandre a l'estació congelada durant diversos dies podria matar els cosmonautes. No obstant això, Fiódorov i Alekhine decideixen començar a descongelar i reparar l'estació. Durant un passeig espacial durant les reparacions, Fiódorov s'adona que una pluja de meteors ha danyat la carcassa del sensor del sistema de control d'actitud dels panells solars. Mentrestant, una gota d'aigua colpeja el cablejat de la Soiuz T-13, provocant un curtcircuit i un incendi. L'Alekhine aconsegueix extingir-lo despressuritzant la nau, però la nau es crema completament per dins, i en Viktor pateix cremades greus.
La missió està a punt de fracassar, ja que el Challenger s'enlaira de Cap Canaveral. L'exèrcit soviètic es prepara per enderrocar l'estació, fins i tot amb la presència de membres de la tripulació, per evitar que els secrets soviètics caiguin en mans d'un possible enemic. Els líders del Control de la Missió s'horroritzen en adonar-se que només hi ha prou oxigen perquè un membre de la tripulació pugui tornar a la Terra. Fiódorov està disposat a sacrificar la seva vida per salvar la seva amiga, però Alekhine rebutja el seu sacrifici. Suggereix tallar la carcassa aplanada del sensor amb un martell. Potser llavors el sistema funcionarà i girarà les bateries cap al Sol, restaurant l'energia i els sistemes automàtics de l'estació, inclòs el sistema de regeneració d'aire.
L'intent desesperat té èxit. El Challenger s'acosta a la Saliut 7, però l'estació ja ha entrat en mode operatiu i el control s'ha restablert. Patrick de Bonneulle, mirant per la finestra de la cabina del transbordador, saluda Fiódorov i Alekhine. Els cosmonautes veuen una resplendor blava, la mateixa que Fiódorov havia vist abans.
Repartiment miniatura|270x270px|Vladimir Vdovitxenkov i Pavel Derevianko Vladimir Vdovitxenkov com Vladimir Fiódorov (basat en Vladimir Dzhanibekov), cosmonauta i comandant de la missió Pavel Derevianko com Viktor Alokhin (basat en Viktor Savinikh), cosmonaua i copilot de Fiódorov Aleksandr Samoilenko com Valerii Xubin, director de (basat en Valeri Riumin), pilot-comsonauta de la URSS No. 41 Vitalii Khaev com Iuri Xumakov Oksana Fandera com Svetlana Lazareva (basat en Svetlana Savitskaia), cosmonauta (aparició cameo) Mariya Mironova com Nina Fiodorova, esposa de Vladimir Fiódorov Polina Rudenko com Olia Fiódorova, filla de Vladimir Fiódorov Liubov Aksionova com Lilia Aliokhina, esposa de Viktor Aliokhin Aleksandr Ratnikov com Sasha, substitut de Valerii Xubin Igor Ugolnikov coms Boldirev Nikita Panfilov com Igor Zaitsev, un astronauta Natalia Kudriaxova com a física Artur Vakha com a psiquiatra Aleksandra Serebriakova, com empleat del Centre de Control de la Missió de RKA Sergey Korenkov com a empleat del Centre de Control de la Missió de RKA Leonid Paranin com a empleat del Centre de Control de la Missió de RKA Stepan Patnikov com a empleat del Centre de Control de la Missió de RKA Oksana Syrtsova com Lena, empleada del Centre de Control de la Missió de RKA Vladimir Matveev com general Klim Xipenko com Patrick de Bonnel (basat en Jean-Loup Chrétien)
Producció La idea d'una pel·lícula basada en els fets reals del rescat de l'estació orbital Saliut-7 va sorgir del periodista de televisió Alexei Samoletov, especialitzat en temes espacials.«Салют-7»: о фильме, актёрах и судьбах героев // «РИА Новости», 12 сентября 2017 Segons el productor Bakur Bakuradze, els guionistes es van basar en els diaris de Viktor Savinikh, que detallen tota l'expedició, però "és difícil per a algú que no estigui familiaritzat amb les complexitats de l'espai entendre tots els detalls. Per tant, algunes coses s'havien de simplificar, mentre que d'altres, al contrari, s'havien de millorar, adaptar a la nostra comprensió". Per aquests motius, es van canviar els cognoms dels personatges principals.
Els cineastes van seleccionar material que els permetés mantenir la precisió dels fets. Entre els assessors hi havia els cosmonautes Sergei Krikalev i Alexander Lazutkin, el cap de Roscosmos, Igor Komarov,Сусанна Альперина. На фестивале «Короче» в Калининграде впервые показали фильм «Салют-7». «Российская газета» // rg.ru (19 августа 2017 года) i especialistes de la Corporació Espacial i de Coets S. P. Korolev, Energia.
Es va construir un estudi de rodatge especialment dissenyat en un suburbi de Sant Petersburg, ja que les instal·lacions de Lenfilm eren insuficients per acollir tot el necessari. Es va construir una rèplica del Centre de Control de Missió i del Centre d'Entrenament de Cosmonautes, amb maquetes a mida real de la Saliut-7 i la Soiuz T-13. Les empreses de la Corporació Estatal de Roscosmos (RKK Energia i l'Institut de Recerca Gagarin del Centre d'Entrenament de Cosmonautes) van proporcionar equips que s'havien utilitzat anteriorment a l'espai per a la filmació.
Sergei Astakhov, reconegut no només com a director de fotografia sinó també com a mestre de tècniques de filmació complexes, va ser convidat a dissenyar i supervisar el complex equip de rodatge. En el projecte, va exercir de director de fotografia per a les escenes espacials i va dissenyar tot el procés de producció. Es van desenvolupar sistemes de filmació específics per a cada presa, utilitzant diversos cardans i mètodes de muntatge per representar de manera realista les interaccions amb objectes en gravetat zero i garantir una transició suau a l'animació per ordinador. miniatura|270x270px|Els creadors de la pel·lícula i els actors dels personatges principals durant una reunió amb Vladímir Putin el 4 d'octubre de 2017. Per suportar l'estrès dels cosmonautes, els actors es van sotmetre a un entrenament físic rigorós. El rodatge va durar diversos mesos, cosa que va suposar una enorme tensió física per als actors. La jornada laboral va durar 12 hores i el 90% del període de rodatge va consistir a romandre "penjat" en un estat d'ingravidesa. Durant el rodatge, els actors es movien mitjançant cables especials. Per entendre com moure's en un estat d'ingravidesa i com es comporta el cos, va ser necessari experimentar l'ingravidesa. Durant un entrenament especial, un avió Il-76 va ascendir deu vegades a una altitud de diversos milers de metres i després va descendir bruscament en una paràbola, durant la qual es va experimentar l'ingravidesa durant 26 segons.
Banda sonora Inicialment, Sviatoslav Kuraxov i Vlad Zhukov es van encarregar de la música original. Tanmateix, els productors no van quedar satisfets amb el resultat, i Ivan Burliaev i Dmitri Noskov (Attraction, Ghost, <i>We Are from the Future</i>) van ser contractats per treballar en el projecte, reescrivint gairebé completament la banda sonora anterior. La música de Burliaev i Noskov es va gravar utilitzant una orquestra simfònica i sintetitzadors analògics i digitals.
Els temes musicals de la pel·lícula inclouen l'entonació de l'himne de l'URSS i la suite "Vremià v period" (lit. "temps endavant") de Gueorgui Sviridov.
La pel·lícula també inclou les cançons següents:
Cinderella (Remix de Vlad Zhukov) — Aleksei Arkhipovski Nam bi vipit pered startom... - Yuri Vizbor Kupleti vodovoza (de la pel·lícula <i>Volga, Volga</i>) - Pavel Oleniev Trava u doma - "Zemliane" Arlekino - Alla Pugatxeva Korabli - Vladimir Vissotski
La banda sonora oficial de la pel·lícula va ser publicada el 13 d'octubre de 2017 per First Music Publishing i inclou música de tots els compositors que van treballar a la pel·lícula i composicions d'altres artistes inclosos a la pel·lícula.
Estrena El 27 de juliol de 2017, es va presentar un fragment de 30 minuts de la pel·lícula als residents de la ciutat de Baikonur, empleats de Roscosmos i empreses de la indústria espacial i de coets russa.На Байконуре прошла презентация фильма «Салют-7». Журнал «Новости космонавтики» // novosti-kosmonavtiki.ru (27 июля 2017 года)
L'estrena de la versió completa (dues hores) de la pel·lícula va tenir lloc el 18 d'agost de 2017 a la inauguració del 5è festival de curtmetratges rus "Korotxe " a Kaliningrad.Новости. Всероссийская премьера фильма «Салют-7» на открытии «Короче-2017». Официальный сайт Российского фестиваля короткометражного кино «Короче» в Калининграде // korochekino.ru (8 августа 2017 года)
El 15 de setembre de 2017, la pel·lícula es va projectar a Ialta, al cinema Saturn, a la inauguració del Festival de Cinema Eurasiàtic.Витька Чеснок и Никита Михалков в Крыму // gazeta.ru (20 сентября 2017 года)