La Suite lírica (en alemany: Lyrische Suite) és una obra d'Alban Berg composta originalment per a quartet de corda i adaptada posteriorment per a orquestra de corda. L'obra destaca pel seu caràcter expressiu i per contenir un programa emocional ocult vinculat a la vida privada del compositor.
Història L'obra està dedicada a Alexander von Zemlinsky, qui fou cunyat i mestre de composició d'Arnold Schönberg. En el quart moviment, Berg ret homenatge al seu amic citant el tercer moviment de la Simfonia lírica de Zemlinsky.
L'any 1927, el mateix Berg va realitzar un arranjament per a orquestra de corda dels moviments segon, tercer i quart. Aquesta versió parcial es va estrenar el 31 de gener de 1929 a Berlín amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín sota la direcció de Jascha Horenstein.
No va ser fins a l'any 2005 que el compositor neerlandès Theo Verbey va completar l'orquestració dels moviments restants (I, V i VI), mantenint-se fidel a l'estil de Berg. Aquesta versió integral permet que l'obra sigui interpretada completament per formacions simfòniques de corda. L'estrena dels moviments orquestrats per Verbey va tenir lloc el 2 de febrer de 2006 a Leiden, a càrrec de l'Amsterdam Sinfonietta dirigida per Christoph Poppen.
Un aspecte cèlebre de la peça és la "veu secreta" descoberta recentment, un programa ocult que documenta els sentiments romàntics de Berg cap a Hanna Fuchs-Robettin.
Estructura La suite consta de sis moviments breus que, segons l'autor, tenen un caràcter més líric que simfònic:
Allegretto gioviale Andante amoroso Allegro misterioso - Trio estatico Adagio appassionato Presto delirante Largo desolato
Instrumentació La versió per a orquestra de corda requereix la plantilla estàndard: Violins I Violins II Violes Violoncels Contrabaixos
Referències
Categoria:Obres d'Alban Berg Categoria:Composicions per a orquestra de corda Categoria:Composicions musicals del 1927 Categoria:Quartets de corda de la dècada del 1920