Al-Mulk (, ) o La sobirania és la 67a sura de l'Alcorà. Consta de 30 aleies o versos. Escrita en àrab, va ser proclamada, segons la tradició islàmica, durant el període de la Meca.

Origen del nom Tot i que els títols de les sures no formen part stricto sensu del text alcorànic, la tradició islàmica ha donat a aquesta sura el nom de La sobirania, expressió que apareix a la primera aleia: «Beneït sigui el qui té en la seva mà tot el domini i tota la sobirania! Ell tot ho pot!»..

Història miniatura|Text de la sura en un Alcorà de 1874 miniatura| Enregistrament de la sura Al-Mulk. Fins ara, no existeixen fonts o documents històrics que ens permetin determinar l'ordre cronològic en la revelació de les sures de l'Alcorà.

Tanmateix, segons la cronologia musulmana atribuïda a Jàfar as-Sàdiq, àmpliament difosa el 1924 sota l'autoritat d'al-Azhar, aquesta sura seria la 77a, revelada durant el període de la Meca, és a dir, abans de l'Hègira.

Al la investigació acadèmica, liderada per Theodor Nöldeke, va revisar la cronologia tradicional i proposa que la sura seria la 63a en l'ordre de revelació.

P. Neuenkirchen posa en dubte que fos revelada en bloc: «molts estudiosos no han comentat la composició d'aquesta sura, ja que consideren que va ser escrita de forma continuada. No obstant això, alguns elements són clarament interpolacions i l'última secció es pot considerar independent.»

Interpretació Aleies 1-5: benedicció El començament d'aquesta sura és una benedicció. Comença amb la paraula tabaraka, (‘Beneït sigui’), que és l'equivalent de la primera fórmula d'una pregària rabínica, baruk attah. Aquesta fórmula també es troba en fórmules del Nou Testament, com ara a la Segona carta als Corintis.

El començament d'aquesta sura està compost com el començament d'un capítol. Per a Neuenkirchen, es va afegir «més tard», durant l’edició de l'Alcorà. Aquest també va ser el cas de les tornades introductòries de les homilies siríaques de Narsai de Nisibis, que molt probablement es van afegir quan es van compilar aquests textos.

El vers 5 sembla ser un afegit posterior. Es pot veure una ruptura en el canvi de persona gramatical. Sembla ser una glossa de l'aleia 3.

Referències

Bibliografia

Categoria:Sures