és una capitana de la Marina dels Estats Units, pilot d'helicòpters, enginyera i astronauta de la NASA. Va ser la primera dona a graduar-se a l'Acadèmia Naval dels Estats Units que va volar a l'espai; i també ha visitat l'Estació Espacial Russa Mir. Va exercir com a especialista de missió a la STS-114, el primer vol del transbordador espacial després del desastre del transbordador espacial Columbia.
Biografia Wendy B. Lawrence va néixer a Jacksonville (Florida). Prové d'una família amb una forta tradició en l'aviació naval: el seu avi, Fatty Lawrence, va ser un destacat atleta universitari, i el seu pare, el vicealmirall William P. Lawrence, va ser finalista del programa Mercury, presoner de guerra durant la guerra de Vietnam i, més endavant, superintendent de l'Acadèmia Naval dels Estats Units.
Lawrence va finalitzar els seus estudis secundaris a la Fort Hunt High School, situada en Alexandria (Virgínia), el 1977. Posteriorment va ingressar en l'Acadèmia Naval, on va obtenir en 1981 una llicenciatura en enginyeria oceànica. En 1988, va completar un mestratge en ciències en la mateixa disciplina a través d'un programa conjunt entre l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la Institució Oceanogràfica de Woods Hole.
Després de la seva graduació a l'escola de vol, va ser designada aviadora naval el juliol de 1982. Va acumular més de 1.500 hores de vol en sis models diferents d'helicòpters, incloent-hi més de 800 aterratges en portaavions. Durant el seu servei a l'Esquadró de Suport de Combat en Helicòpter 6 (HC-6), va ser una de les dues primeres dones pilot a participar en un desplegament prolongat en l'oceà Índic com a membre d'un grup de combat de portaavions.
Després de completar la seva formació de postgrau en el MIT i Woods Hole, va ser destinada a l'Esquadró Antisubmarino Lleuger 30 (HSL-30), on va exercir com a oficial responsable del Destacament Alfa. L'octubre de 1990 va ser assignada a l'Acadèmia Naval dels Estats Units com a instructora de física i entrenadora de tripulació.
Carrera a la NASA miniatura|Wendy Lawrence mira de prop una de les capes de transbordador espacial Atlantis en 2003 Va ser seleccionada per la NASA al març de 1992, i es va traslladar al Centre Espacial Johnson l'agost de 1992. Després de completar un any d'entrenament, va ser assignada com a especialista de missió. Les seves assignacions tècniques dins de la Astronaut Office han inclòs la verificació del programari de vol en el Laboratori d'Integració d'Aviònica del Shuttle (SAIL), l'Assistent d'Entrenament Astronaut Office i la representant de la Astronaut Office per a l'entrenament de l'Estació Espacial i el suport de la tripulació. Va volar a la missió STS-67 com a enginyera de vol d'ascens/entrada i pilot d'òrbita de canvi blau. Després va exercir com a directora d'operacions per a la NASA en el Centre d'Entrenament de Cosmonautes Gagarin a la Ciutat de les Estrelles, Rússia, on va ser responsable de la coordinació i implementació de les activitats operatives de la missió a la regió de Moscou per al programa conjunt O.S./Russian Shuttle/Mir.
El setembre de 1996 va començar a entrenar-se com a membre de la tripulació de reserva per a una missió de 4 mesos en l'Estació Espacial Russa Mir. Gràcies al seu coneixement i experiència amb els sistemes Mir i amb la logística de transferència de la tripulació per al Mir, va volar en la STS-86 i la STS-91. Veterana de quatre vols espacials, va acumular més de 1.200 hores a l'espai. També era especialista de missió en l'equip de la STS-114. Va estar a càrrec de la transferència de subministraments i equips i va operar el braç robòtic de l'Estació Espacial en la missió Return To Flight, durant la qual la tripulació va provar i va avaluar nous procediments per a la inspecció i reparació del sistema de protecció tèrmica Space Shuttle. La missió es va llançar el 26 de juliol de 2005 i va aterrar el 9 d'agost de 2005.
La capità Lawrence es va retirar de la NASA al juny de 2006. miniatura|Lawrence i James Kelly durant la missió STS-114, en 2005
STS-67 La STS-67 Endeavour, que va tenir lloc del 2 al 18 de març de 1995, va ser el segon vol de l'observatori ASTRE, un complement únic de tres telescopis. Durant aquesta missió de 16 dies, la tripulació va realitzar observacions durant tot el dia per a estudiar els llunyans espectres ultraviolats d'objectes astronòmics febles i la polarització de la llum ultraviolada provinent d'estrelles calentes i galàxies distants. La durada de la missió va ser de 399 hores i 9 minuts.
STS-86 La STS-86 Atlantis. del 25 de setembre al 6 d'octubre de 1997 va ser la setena missió de trobada i acoblament amb l'Estació Espacial Russa Mir. Entre els aspectes més destacats hi ha l'intercanvi dels tripulants estatunidencs Mike Foale i David Wolf, una caminada espacial de Scott Parazynski i Vladimir Titov per recuperar quatre experiments desplegats per primera vegada en el Mir durant la missió d'acoblament STS-76, la transferència a Mir de 635 mil quilos de ciència i logística, i el retorn del maquinari i els resultats de l'experiment a la Terra. La misil va completar 169 òrbites al voltant de la Terra en un total de 259 hores i 21 minuts.
STS-91 La STS-91 Discovery, del 2 al 12 de juny de 1998, va ser la novena i última missió d'acoblament de Shuttle-Mir i va marcar la fi del programa conjunt U.S/Russian Phase I. La durada de la missió va ser de 235 hores, 54 minuts.
STS-114 La STS-114 Discovery, del 26 de juliol al 9 d'agost de 2005, va ser la primera missió de "Retorn al vol" després del desastre del transbordador espacial Columbia. Els punts destacats inclouen la primera reparació en vol del Orbiter durant una caminada espacial. La durada total de la missió va ser de 333 hores, 33 minuts.
Referències
Categoria:Astronautes estatunidencs Categoria:Persones de Jacksonville Categoria:Alumnes de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Naval dels Estats Units Categoria:Nascuts el 1959