Fèlix (mort el 430), de vegades anomenat erròniament Constanci Fèlix,Bagnall, 1987 va ser un general de l'Imperi Romà d'Occident, que va assolir el rang prominent de patrici abans de ser assassinat probablement per ordre d'Aeci. Per conmemorar el seu consolat el 428 va publicar uns díptics consulars, un dels quals es conserva.

Biografia Carrera professional Fèlix va servir durant el regnat dels emperadors Valentinià III i Teodosi II. Entre el 425 (any en què va ser nomenat patrici) i el 429 va servir com a magister utriusque militae en defensa d'Itàlia, però malgrat una breu menció d'una de les seves accions militars a la Notitia Dignitatum, els seus subordinats Bonifaci i Aeci van ser considerats més significatius en aquest sentit.

El clima de la cort imperial en aquell moment era un constant camp d'intrigues, rivalitats i assassinats. A Ravenna, faltava un governant poderós, perquè l'emperador Valentinià III era menor d'edat i l'Imperi estava governat per la seva mare Gal·la Placídia. L'emperadriu-mare es deixava guiar pels seus consellers, entre els que figuraven a més de Fèlix, els generals Bonifaci i Aeci i també pels seus favors. Fèlix, l'any 426, va ordenar la mort de Patrocle, bisbe d'Arelate, i de Titus, diaca a Roma. L'any 429, Fèlix començava a veure's eclipsat per Aeci, el seu gran rival. Tot i assolir el rang de patricius l'any 430, sembla haver perdut el control de l'exèrcit quan Aeci és nomenat per Gal·la Placída magister equitum praesentalis, un rang militar equivalent al de Fèlix.Prosper s.a. 429

Magister militium Entre el 425 i el 429, Fèlix va ser el general més important de l'Imperi d'Occident. Durant aquest període hi va haver una gran revolta entre els visigots a la Gàl·lia i Hispània. Es va mantenir principalment a Itàlia i va deixar el control dels seus exèrcits als generals més joves i ambiciosos Bonifaci i Aeci. Hem d'atribuir a Fèlix la reorganització de les defenses de les províncies del Danubi el 427-428 (de la qual trobem evidència a la Notitia dignitatum).

Rebel·lió de Bonifaci Quan Bonifac es va revoltar al nord d'Àfrica el 427, Fèlix va enviar algunes tropes a aquesta província comandades per tres generals: Mavorci, Gal·lió i Sanoeces. Aquesta força va ser derrotada per les tropes lleials a Bonifac.Adrian Goldsworthy, The Fall of the West: The Slow Death of the Roman Superpower, Orion Books Ltd, London. Paperback Edition, 2010, p.328. Després d'això, Fèlix va enviar una nova força a l'Àfrica sota el comandament del general gòtic Sigisvult.

Rivalitat amb Aeci L'ascens de Fèlix per part de Gal·la Placídia a patrici el 430 no es pot veure com una recompensa pels seus esforços per neutralitzar el perill que representava Bonifaci (que en realitat va ser un fracàs), sinó per intentar calmar a Fèlix davant el creixent poder d'Aeci, que ara tenia un rang equivalent.Wijnendaele 2017, p. 11. Hi havia hagut rivalitat entre els generals durant un temps. Es creu que Aeci es va mantenir deliberadament allunyat durant la guerra civil contra Bonifaci fent campanya contra els francs. No hi ha proves que estigués involucrat activament en la guerra civil.

Conspiració i assassinat Veiem el mateix patró quan el govern imperial ordena a Aeci que cessi la campanya a la Gàl·lia, que vagi amb les seves tropes a Itàlia per preparar-se amb Fèlix per la guerra contra els vàndals, que cridats per Bonifaci havien envaït Àfrica. Aeci es va negar a subministrar tropes i, en canvi, va fer campanya al Nòric contra la població rebel. Poc després Aeci va fer assassinar Fèlix, més o menys al mateix temps que els vàndals, que veient el botí que podien obtenir s'havien deslliurat del domini de Bonifaci, havien acorralat les tropes d'aquest.Wijnendaele 2017, p. 13.

Fèlix, la seva dona Padusia i un diaca anomenat Grunnitus van ser assassinats el maig de 430 a la Basílica Ursiana de Ravenna.McEvoy, Meaghan (2013). Child Emperor Rule in the Late Roman West, AD 367-455. Oxford University Press. p. 247. ISBN 9780199664818. Prisc suggereix que Fèlix va ser acusat de conspirar contra Aeci amb la mare de l'emperador, Gal·la Placídia, i va ser assassinat per ordre del mateix Aeci.John of Antioch, fragment 201.3; translated by C.D Gordon, The Age of Attila: Fifth Century Byzantium and the Barbarians (Ann Arbor: University of Michigan, 1966), p. 50

Consolat Fou cònsol l'any 428 amb Flavi Taure com a col·lega. El seu díptic consular d'ivori tallat destaca per representar la seva roba amb gran detall. El díptic va sobreviure intacte fins a la Revolució Francesa, quan la fulla dreta va ser robada i de moment resta perduda.

Segons una reconstrucció recent dels seus vincles familiars, era un avantpassat d'Arcadi Fèlix, cònsol el 511, i fill d'Ennòdi. Nascut cap al 380, podria haver estat el marit d'una filla (nascuda el 385) d'Agrícola, sent els pares de Fèlix Ennòdi, procònsol a l'Àfrica cap al 420 o 423.Christian Settipani, Continuite Gentilice et Continuite Familiale Dans Les Familles Senatoriales Romaines A L'epoque Imperiale, Mythe et Realite, Addenda I - III (juillet 2000- octobre 2002) (n.p.: Prosopographica et Genealogica, 2002).

Referències

Bibliografia

Categoria:Mestres dels soldats Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Morts a Ravenna Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle V