La governació de la Terra Australis, o governació de Pedro Sancho de la Hoz, va ser una província o divisió territorial de l'Imperi espanyol que abastava tots els territoris des del sud de l'estret de Magallanes fins al pol Sud. Tenia com a límits la Governació de Nova Lleó pel nord, la línia del Tractat de Tordesillas () per l'est i la línia del Tractat de Saragossa () per l'oest; va ser creada en la capitulació de Pedro Sancho de la Hoz del pel rei Carles I d'Espanya, reclamant-se territoris del continent teòric Terra Australis. El domini legal espanyol va ser transferit al Governador de Xile, ordenant als governadors explorar i conquerir les terres al sud de l'estret.

El coneixement geogràfic de l'època era tal que es considerava la Tierra del Fuego com a part del continent de Terra Australis. El 1603 l'almirall Gabriel de Castilla va salpar de Valparaíso per reconèixer les costes de Xile i va arribar a la costa sud-occidental fins al grau 64 sud, descobrint les primeres terres antàrtiques. El 1616 es va descobrir el cap d'Hornos.

Història Pedro Sancho de la Hoz va tenir el títol d'adelantado el 1539, el qual es va convertir immediatament en el de governador al conquerir els territoris assignats.

Tanmateix, això no es va concretar i l'adelantado va cedir els seus drets el 2 d'agost de 1540 a Pedro de Valdivia mentre tots dos es trobaven al desert d'Atacama després d'haver estat perdonat múltiples vegades per aquest últim després que de la Hoz intentés assassinar-lo.

Incorporació de la Terra Australis a Xile miniatura|esquerra|Pedro de Valdivia va ser posseïdor dels dominis de Xile i Terra Australis, els quals va buscar fusionar.

miniatura|esquerra|Jerónimo de Alderete va ser adelantado de la part de la Terra Australis propera a l'estret de Magallanes abans de ser designat governador de Xile, càrrec que no va arribar a exercir a causa de la seva mort a Panamà.

miniatura|El rei d'Espanya Carles I d'Espanya va autoritzar la creació de la governació de la Terra Australis mitjançant una real cèdula, i va ratificar-ne l'existència mitjançant altres posteriors.

Valdivia va ser adelantado de Terra Australis abans de ser nomenat governador de Xile, governació que en els seus inicis abastava des del grau 27° latitud sud fins al grau 41°, i després d'una ampliació, fins a l'estret de Magallanes. A partir d'això, va sorgir l'interès d'aquest per explorar el pas i fusionar Xile amb la governació de la Terra Australis. L'any 1553, el ja governador de Xile va enviar Jerónimo de Alderete a la península Ibèrica, amb la missió d'obtenir una extensió de la seva governació i unir-la a la que va obtenir de Sancho de la Hoz. Valdivia va morir el 25 de desembre del mateix any.

Jerónimo de Alderete va aconseguir el seu objectiu a la Cort obtenint els territoris al sud de l'estret per a si mateix, demanant els territoris immediatament al sud de l'estret de Magallanes mentre encara no se sabia la mort de Valdivia. La petició d'Alderete abastava «desde dicho estrecho de Magallanes por la costa del mar del sur adelante hasta trescientas leguas, con todo lo que durare el dicho estrecho», s'estima que Valdivia va autoritzar Alderete a fer aquesta petició.

Els monarques van atorgar l'ampliació de la governació de Valdivia fins a l'estret de Magallanes i la petició d'Alderete en dues reals cèdules del 29 de setembre de 1554; en la referida al territori austral diu: «Nos ha parecido conceder como por la presente concedemos al dicho capitán Gerónimo de Alderete la governación la tierra que como dicho estrecho es está de la otra parte del dicho estrecho de Magallanes». Després d'això, el Consell d'Índies traçaria els límits de la porció de la Terra Australis concedida a Alderete, complementant mitjançant una capitulació els detalls en qüestió.

Tanmateix, la notícia de la mort de Pedro de Valdivia arriba a la península Ibèrica i amb això Alderete hereta tot el territori de la governació de la Terra Australis (no només el que va demanar) i el 29 de maig de 1555 va aconseguir mitjançant una altra real cèdula les províncies de Xile, els seus territoris patagons, a més d'incorporar els territoris de la Terra Australis al regne de Xile del qual a més va ser nomenat governador. En aquesta cèdula se li demana que:

A finals del 1554 el rei Carles I d'Espanya va enviar una carta al Consell d'Índies expressant:

En el període de vuit mesos entre setembre de 1554 i maig de 1555 les regions de la Terra Australis sol·licitades per Alderete properes a l'estret de Magallanes van estar a càrrec d'un governant diferent al de Xile, per després incorporar-se definitivament a aquest últim un cop que Alderete és nomenat governador de Xile. El 7 d'abril de 1556, durant el seu viatge de retorn, va morir a Panamà a causa de la febre groga.

El seu successor, García Hurtado de Mendoza, va manar a Juan Ladrillero, el 1558, prendre possessió d'ambdues ribes de l'estret de Magallanes. Quan es va designar Francisco de Villagra també se li va sol·licitar prendre possessió de les terres al sud de l'Estret en la Real Cèdula que el va nomenar, quedant definitivament com a límit austral de la Governació de Xile el pol Sud en base al títol transferit des de la governació de Terra Australis.

Límits

Vegeu també Governació de Nova Castella Governació de Nova Toledo Governació de Nova Andalusia Governació de Nova Lleó Història de l'Antàrtida Terra Australis Territori Antàrtic Xilè

Referències

Categoria:Història de l'Antàrtida Categoria:Història de Xile Categoria:Patagònia