L’orgue del convent de Sant Francesc de Paula està situat Campos, municipi de l'illa de Mallorca. Es tracta d’un orgue d’origen barroc que al llarg dels segles, ha estat objecte de diverses intervencions, trasllats i restauracions.

Història El convent de Sant Francesc de Paula fou fundat a inicis del , vers l'any 1607, però no va ser fins al segle XVIII on es documenta l’existència d’un orgue en aquest temple. Per tant, l’orgue fou construït l’any 1763 per l’orguener Pere Josep Bosch i ampliat posteriorment, cap al 1805, pel mestre orguener Gabriel Thomàs.

El segle XIX: canvis i trasllats Al llarg del segle XIX, l’orgue del convent de Sant Francesc de Paula de Frares Mínims es va veure profundament condicionat pels canvis polítics i eclesiàstics derivats del Trienni Liberal (1820–1823) i dels processos de desamortització posteriors. La supressió de les ordres religioses comportà l’exclaustració de la comunitat de frares mínims i la desaparició de la vida conventual a Campos. Com a conseqüència, els béns del convent, entre els quals hi havia l’orgue, passaren a ser inventariats i administrats per les autoritats civils i eclesiàstiques (principalment la parròquia de Campos).

Aquest canvi institucional tingué conseqüències directes sobre la configuració, ubicació i l’ús de l’orgue. Entre els anys 1821 i 1822, una part significativa del material sonor fou traslladada a la parròquia de Búger, que aleshores no disposava d’un orgue adequat per al servei litúrgic. El trasllat afectà diversos registres essencials — els registres de trompeteria, el clarí de campana, la flauta dolça, el violó i d’altres jocs del cos principal — i es dugué a terme sota control administratiu.

Aquest procés no implicà el desmantellament complet de l’orgue de Campos, sinó la transferència selectiva d’alguns jocs, fet que va comportar una alteració parcial de la seva configuració original. La resta de registres els varen situar a l’orgue de la parròquia de Campos. Una vegada acabat el Trienni Liberal, es documenta un intent de recuperació de la vida conventual i l’encàrrec d’un nou projecte d’orgue al mestre Gabriel Thomàs, que finalment no arribà a culminar-se. Ja a inicis del segle XX, cap a l’any 1909, es té constància de la venda o alienació d’alguns elements de l’instrument. En l’actualitat, l’estructura arquitectònica original que allotjava l’orgue primitiu —una volta de poca alçada— ja no es conserva. Tanmateix, a la capella s’han preservat tres quadres que corresponen als elements decoratius que tancaven les cares visibles de l’instrument.

Segle XX: recuperació i restauració de l’orgue No fou fins a la segona meitat del segle XX que l’orgue començà a ser valorat com a part del patrimoni cultural. A partir de la dècada de 1970 s’elaboraren estudis previs i informes tècnics que posaren de manifest la importància de conservar-lo. Aquest procés va comptar amb la participació de la Comissió Diocesana d’Orgues Històrics de Mallorca i d’especialistes en orgueneria històrica, i fou subvencionat pel Ministeri de Cultura i de la Caixa d’Estalvis.

La restauració, de caràcter integral, tingué lloc a principis dels anys vuitanta amb l’objectiu de preservar l’estructura original de l’orgue i recuperar-ne les característiques sonores de l’instrument. La intervenció, realitzada per l’orguener Gerhard Grenzing, es desenvolupà en dues fases: una primera, l’any 1982, centrada en la restauració dels jocs existents de l’Orgue Major, i una segona, l’any següent, en què s’afegiren els vuit jocs que mancaven —quatre a l’Orgue Major i quatre a la Cadireta. L’orgue fou reinaugurat en dues ocasions, els anys 1982 i 1983; aquesta darrera reinauguració tingué lloc mitjançant un concert a càrrec de l’organista Hans Dieter Müller, emmarcat dins la VII edició de la Setmana dels Orgues Històrics.

Situació i estat actual de l’orgue Actualment, l’orgue està situat sobre la barana del cor, a l’interior de l’església del convent. Aquesta ubicació permet una bona projecció del so cap a la nau del temple.

L’instrument es conserva en bon estat de conservació i funcionament, gràcies a les tasques de restauració i manteniment realitzades recentment. Avui dia, l’orgue és utilitzat tant en el context litúrgic com en activitats musicals i concerts.

Descripció de la consola La consola és fixa i està integrada en el cos de l’orgue. Disposa de dos teclats manuals de fusta (ambdues folrades d’ivori), amb una extensió de cinquanta-un notes, i presenta la partició pròpia de l’orgue ibèric entre baixos i tiples situada entre el do central i el do sostingut de la mateixa octava (c’–cs’). El pedaler, de dimensions reduïdes, té vuit notes i està pensat principalment per reforçar el baix amb acoblaments als manuals. Els registres s’accionen mitjançant tiradors disposats als laterals de la consola i corresponen als diferents cossos sonors de l’instrument, com l’orgue major i l’orgue d’ecos.

La disposició és la següent:

Orgue Major

Mà esquerra (baixos): Baixó: 4 peus, 51 notes Xeremia: 4 peus, 51 notes Tolosana–Corneta: joc compost, 51 notes Simbalet: 1/2’ + 1/3’ + 1/4’, 51 notes Dinovena: 1 1/3’, 51 notes Quinzena: 2’, 51 notes Dotzena: 2 2/3’, 51 notes Tapadet: 4’, 51 notes Octava: 4’, 51 notes Flautat: 8’, 51 notes

Mà dreta (tiples): Trompeta: 8’, 51 notes Clarí: 8’, 51 notes Corneta: joc compost, 51 notes Bordó: 8’, 51 notes Simbalet: 1/2’ + 1/3’ + 1/4’, 51 notes Dinovena: 1 1/3’, 51 notes Quinzena: 2’, 51 notes Dotzena: 2 2/3’, 51 notes Tapadet: 4’, 51 notes Octava: 4’, 51 notes Flautat: 8’, 51 notes

Orgue d’ecos

Mà esquerra: Bordó: 8’, 51 notes Tapadet: 4’, 51 notes Quinzena: 2’, 51 notes Regalies: 8’, 51 notes

Mà dreta: Bordó: 8’, 51 notes Tapadet: 4’, 51 notes Quinzena: 2’, 51 notes Regalies: 8’, 51 notes

Pedal Contres tapades de fusta: 8’, 8 notes (permanents) Contres de trompeta de fusta: 8’, 8 notes, amb tirador

Referències bibliogràfiques Mulet, Antoni; Reynés, Arnau. Orgues de Mallorca. Barcelona: J.J. de Olañeta, 2001, p. 115-119. Reus i Mas, Gabriel. Els Tres orgues i els organistes de Campos. Campos: Ajuntament de Campos, 1994, p. 59-105.

Categoria:Orgues de Mallorca Categoria:Campos