Histoires extraordinaires és una pel·lícula d'episodis de terror de 1968 que comprèn tres segments dirigits respectivament per Roger Vadim, Louis Malle i Federico Fellini basats en contes d'Edgar Allan Poe. El títol francès de la pel·lícula deriva d'una col·lecció de contes de Poe de 1856 traduïts pel poeta Charles Baudelaire, i els títols anglesos Spirits of the Dead i Tales of Mystery and Imagination estan extrets respectivament d'un poema de Poe de 1827 i d'un aplec anglès de contes seus de 1902.miniatura|Anunci d'autocine del 1969

Histoires extraordinaires es va estrenar a París el juny de 1968, i amb el títol de Tre passi nel delirio es va estrenar el 12 de setembre de 1968 a Itàlia i va recaptar un total de 512 milions de lires italianes en la seua estrena. La pel·lícula es va estrenar als Estats Units el 23 de juliol de 1969. La pel·lícula va rebre una acollida mixta per part de la crítica, i el segment de Fellini es considera àmpliament el millor dels tres.

Argument El segment de Vadim, Metzengerstein, explica la història de la comtessa Frédérique de Metzengerstein (Jane Fonda), que es dedica a domesticar un cavall salvatge que va pertànyer al seu cosí, el baró Wilhelm Berlifitzing (Peter Fonda).

La part de Malle, William Wilson, segueix Wilson (Alain Delon) que és perseguit durant tota la seva vida amb crueltat i engany per un doble a qui desafia a un duel fatal.

El curtmetratge de Fellini, Toby Dammit, una adaptació lliure de Mai no apostes el teu cap al diable, tracta del personatge principal (Terence Stamp), un actor shakespearià alcohòlic, el viatge del qual a Roma per a fer un spaghetti western a canvi d'un Ferrari es complica per múltiples trobades amb el diable, que apareix com una nena amb una pilota blanca.

Producció Entre els directors inicials que es van anunciar que treballarien a la pel·lícula hi havia Luchino Visconti, Claude Chabrol, Joseph Losey i Orson Welles. Orson Welles dirigiria un segment basat en La màscara de la mort vermella i La bota d'amontillado. però es va retirar el setembre de 1967 i va ser substituït per Fellini. El guió, escrit en anglès per Welles i Oja Kodar es troba a la col·lecció del Filmmuseum München. Els directors que finalment hi van participar van ser Federico Fellini, Roger Vadim i Louis Malle.

El segment de Roger Vadim Metzengerstein es va filmar just després que Vadim hagués acabat de rodar la seva pel·lícula Barbarella, que també estava protagonitzada per Jane Fonda. El guionista i novel·lista Terry Southern, que havia treballat en el guió de Barbarella, va viatjar a Roma amb Vadim i, segons el biògraf de Southern Lee Hill, va ser durant la realització d'aquest segment que Peter Fonda li va explicar la seva idea de fer una pel·lícula de «western modern». Southern es va entusiasmar amb la idea i va acceptar treballar en el projecte que finalment es va convertir en la famosa pel·lícula independent Easy Rider.Lee Hill – A Grand Guy: The Life and Art of Terry Southern (Bloomsbury, 2001) El segment es va filmar a Roscoff, una petita ciutat de la Bretanya.

Louis Malle va acceptar la feina de dirigir la part de William Wilson a fi de recaptar diners per a la seva següent pel·lícula, Murmur of the Heart. El procés financer per a recaptar diners per a Murmur of the Heart li va portar tres anys després d'acabar William Wilson i, mentrestant, va rodar dos documentals sobre l'Índia. Malle va declarar que no considerava la seva col·laboració a Histoires extraordinaires com res gaire personal i que va acceptar per compromís amb el productor Raymond Eger. La concepció original de Malle de la pel·lícula s'acostava més al conte de Poe que al resultat final. Els canvis més importants van ser: la contractació de Brigitte Bardot per al paper de Giuseppina amb la finalitat d'afegir alguns tocs eròtics a la pel·lícula, la inclusió de l'escena de la dissecció i l'ús explícit de la violència en algunes escenes. Malle no va gaudir treballant amb Alain Delon i volia Florinda Bolkan per al paper principal femení, però els productors van insistir en algú més conegut, com Bardot.

Federico Fellini va dirigir Toby Dammit, que va escriure amb Bernardino Zapponi. Zapponi sentia passió per la literatura gòtica, fet que es pot veure al seu recull de contes Gobal (1967), on va intentar remodelar el gènere en un context contemporani. Les històries de Zapponi van captar l'atenció de Fellini. Fellini estava particularment interessat en C'è una voce nella mia vita, que va ser la seva primera opció per adaptar-lo a una pel·lícula per a Histoires extraordinaires. Els productors eren reticents a tenir el nom de Zapponi a la pel·lícula, així que Fellini va canviar d'opinió i va tornar a Poe per a inspirar-se i finalment va triar Mai no apostes el teu cap al diable, tot i que Zapponi i Fellini només van utilitzar el final de la història en la seva adaptació del material. La pel·lícula té similituds temàtiques amb tres pel·lícules anteriors de Fellini: el protagonista que es desintegra i la celebritat infernal demi-mondaine que encarna recorden tant La dolce vita com Fellini 8½ , mentre que l'entrellat de somnis i al·lucinacions i l'ús d'una direcció artística altament artificial per a reflectir estats interiors s'assemblen a tècniques similars a les utilitzades a Fellini 8½ i Guiletta dels esperits.George Porcari – Fellini's Forgotten Masterpiece: Toby Dammit (CineAction Magazine, January 2007) Fellini va rebutjar la versió del diable de Poe, un vell coix amb els cabells recollits, i va contractar una dona russa de 22 anys (Marina Yaru) per a interpretar el diable de jove. Fellini va explicar que «un home amb capa negra i barba era el tipus de diable equivocat per a un actor drogat i modern. El seu diable devia ser la seva pròpia immaduresa, per tant, un nen».Kezich, Tullio (2006). Fellini: His Life and Work (New York: Faber and Faber), 284.Alpert, Hollis (1988). Fellini: A Life (New York: Paragon), 197.

Referències

Bibliografia

Categoria:Pel·lícules rodades a Espanya Categoria:Pel·lícules ambientades en el segle XV Categoria:Pel·lícules ambientades a Roma Categoria:Pel·lícules dirigides per Louis Malle Categoria:Pel·lícules dirigides per Federico Fellini Categoria:Pel·lícules sobre el suïcidi Categoria:Pel·lícules de cavalls Categoria:Pel·lícules de França del 1968 Categoria:Edgar Allan Poe