Arenaria leptoclados és una espècie de planta amb flors del gènere Arenaria que pertany a la família de les cariofil·làcies que viu als PPCC, en prats secs i més o menys pedregosos i sorrencs i erms de la zona mediterrània, tant a Catalunya, com a les Illes i el País Valencià.
Descripció És una herba anual menuda, que pot fer poc més d'un pam d'alçada, amb tiges laxes amb petites fulles oposades, ovades o oval-lanceolades. Els pètals blancs són molt curts (d'entre 1 a 1,5 mm) i queden inclosos dins del calze que està recobert de petits pèls glandulars. És molt semblant a Arenaria serpyllifolia, fins al punt que alguns autors la consideren una simple subespècie d'aquest tàxon. Però A.leptoclados és una planta tota ella més petita i feble, amb els sèpals entre 2 i 3,5 mm només (mentre que a A.serpyllifolia van de 3 a 5mm) i té com a fruit una càpsula estreta i subcilíndrica que es pot comprimir fàcilment entre els dits, no ovoide ni globosa com la d'A.serpyllifolia que a més és molt dura i costa de comprimir entre els dits. Les llavors també són més menudes (0,3-0,5mm) que les de l'arenària serpil·lifòlia (0,5-0,7mm).
Hàbitat i distribució Aquesta espècie és una espècie amb una distriució molt àmplia a Europa, Asia i Àfrica que va des de les illes àrtiques del nord de Rússia, fins a països càlids com Etiòpia o Tanzania. També s'hauria naturalitzat en alguns indrets de Nord-amèrica o al sud de'Austràlia. Viu en erms i pradells terofítics de la regió mediterrània, on és relativament comuna. A la península Ibèrica on es pot trobar pràcticament arreu. Als Països Catalans viu també pràcticament a tot el País Valencià i a les Illes, A Catalunya sobretot a les zones mediterrànies. Defuig els Pirineus, encara que es pot trobar als indrets més baixos i calents de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà o Andorra.
Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada pel botànic alemany Ludwig Reichenbach, l’any 1841, com una varietat de l'arenària serpil·lifòlia de Linné: Arenaria serpyllifolia var. leptoclados Rchb.
Poc després, el 1844, l'italià Giovanni Gussone va proposar donar-li categoria d'espècie pròpia: Arenaria leptoclados (Rchb.) Guss. que és com sembla que està majoritàriament acceptat avui en dia.
Segons la Flora dels Països Catalans o la "Base de Dades de Biodiversitat de Catalunya" hauria de ser considerada una subespècie, compartint l'opinió del botànic suec Carl Fredrik Nyman que així ho va proposar el 1878: Arenaria serpyllifolia subsp. leptoclados (Rchb.) Nyman.
Referències
Categoria:Arenaria