Denise Albe-Fessard (Boulogne-Billancourt, 31 de maig de 1916 – La Verrière, 7 de maig de 2003), nascuda Denise Gabrielle Henriette Marie Albe, va ser una neurocientífica francesa coneguda per la seva investigació sobre les vies del dolor del sistema nerviós central, aclarint la distinció entre el processament del dolor talàmic lateral i medial. Va ser nomenada Cavalleressa (Chevalier) de la Legió d'Honor i Oficial de l'Ordre Nacional del Mèrit.

Primers anys de vida i educació Denise Albe-Fessard va néixer a Boulogne-Billancourt, França, durant la Primera Guerra Mundial. El seu pare era un enginyer ferroviari de la Companyia de ferrocarril de Midi, on ajudava en la construcció de vies que transportaven soldats i municions a les línies del front. La seva mare provenia d'una família modesta, amb família pagesa i artesana. Denise era la filla més petita de quatre i va tenir l'oportunitat de rebre la mateixa educació que els seus dos germans perquè això era més acceptable a París que a les províncies d'on era originària la seva família. Als 10 anys, va aprovar un examen competitiu de beca a l'escola primària pública i va rebre una educació secundària gratuïta al centre Lycée Victor-Duruy, París. El 1937, va obtenir un títol d'enginyeria a l'Escola de Física i Química de París (ESPCI). Es va especialitzar en física seguint el consell del seu germà de no cursar medicina a causa de les dificultats que afrontaven les dones en aquest camp. Va obtenir el doctorat a la Universitat de París el 1950.

Carrera i recerca Després de graduar-se a l'ESPCI de París el 1937, va tenir dificultats per trobar feina com a física i es va incorporar a Rhône-Poulenc com a química, però al cap d'un mes va deixar la feina i es va incorporar al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) com a assistent tècnica de Daniel Auger, un electrofisiòleg vegetal. Treballar amb amplificadors per mesurar els potencials elèctrics de l'alga Nitella va introduir Albe-Fessard a les limitacions del registre de fenòmens bioelèctrics.

Durant el seu treball amb Daniel Auger va conèixer el neurofisiòleg Alfred Fessard, amb qui s'acabaria casant el 1942. Albe-Fessard va decidir dedicar-se a la recerca neurocientífica després d'assistir a una demostració pública d'electroencefalografia organitzada per Fessard al Palais de la Découverte. El 1940, després de l'armistici, Alfred Fessard, havent estat desmobilitzat, va crear el seu propi laboratori de recerca a l'Institut Marey, on Denise Albe va obtenir una plaça d'assistent mentre continuava simultàniament els seus estudis de fisiologia. Gràcies a això, Albe-Fessard va construir l'equip electrònic que Fessard va utilitzar per fabricar els estimuladors i amplificadors necessaris per al seu estudi d'electrofisiologia. Més tard va arribar a ser la directora del laboratori fisiològic de centres nerviosos de la facultat de ciències.

Després de la Segona Guerra Mundial, va dur a terme investigacions sobre l'activitat elèctrica produïda per peixos elèctrics, culminant amb un doctorat en ciències per la Universitat de París. A la dècada de 1950, el seu treball sobre enregistraments de microelèctrodes de l'escorça cerebral d'un gat va ser un dels primers enregistraments intracel·lulars del cervell d'un mamífer.

Albe-Fessard va dirigir el seu propi equip de recerca del CNRS a l'Institut Marey, i més tard a Gif-sur-Yvette després que els equips es traslladessin a la dècada de 1970. També va presidir el comitè científic del primer congrés internacional sobre el dolor el 1975 a Florència, Itàlia. De 1978 a 1984, va ser membre de diversos altres comitès.

Va ser la primera presidenta de l'Associació Internacional per a l'Estudi del Dolor (IASP) entre 1975 i 1978.

A principis dels anys vuitanta, Albe-Fessard es va retirar del CNRS i va deixar el seu laboratori el 1985, però va continuar participant activament en la recerca científica. Primer va establir un equip a l'INRA i després es va incorporar a l'hospital de Villejuif.

Honors i premis Cavalleressa (Chevalier) de la Legió d'Honor francesa (1973) Oficial de l'Ordre Nacional del Mèrit (1978) Primera presidenta de l'Associació Internacional per a l'Estudi del Dolor (1975–1978) L'Auditori Salle Denise Albe-Fessard de l'Institut francès de Neurociences de Paris-Saclay (NeuroPSI) de l'UMR porta el seu nom. El 2026, el seu nom fou elegit per ser gravat a la torre Eiffel, junt amb el de 71 dones científiques il·lustres més, i acompanyant els 72 homes científics nomenats el 1889.

Publicacions destacades Atles estereotàxic del diencèfal de la rata blanca, 1966. El Dolor: els seus mecanismes i les bases del seu funcionament, 1996.

Referències

Bibliografia

Categoria:Científics parisencs Categoria:Alumnes de l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Yvelines Categoria:Persones de Boulogne-Billancourt Categoria:Nascuts el 1916