El meteorit del llac Tagish va caure a les 16:43 UTC del 18 de gener de 2000 a l'àrea del Llac Tagish, al nord-oest de la Colúmbia Britànica, al Canadà.
Història Els fragments del meteorit del llac Tagish van aterrar sobre la Terra el 18 de gener de 2000, a les 16:43 UT (08:43 hora local al Yukon) després que un gran meteoroide explotés a l'atmosfera superior a altituds d'entre , amb un alliberament d'energia total estimat d'uns 1,7 quilotones de TNT. Després de l'albirament d'una bola de foc al sud del Yukon i al nord de la Colúmbia Britànica, es van recollir més de 500 fragments del meteorit de la superfície congelada del llac. Les fotografies atmosfèriques posteriors a l'esdeveniment del rastre deixat per la bola de foc i la informació dels satèl·lits del Departament de Defensa dels Estats Units van permetre determinar-ne la trajectòria. La majoria dels fragments rocosos i carbonacis van caure al braç Taku del llac, quedant sobre la seva superfície gelada. El pas de la bola de foc i l'explosió a gran altitud van activar una àmplia gamma de sensors de satèl·lits, així com sismògrafs.
Els habitants locals van descriure l'olor en l'aire després de l'explosió com a sulfurosa, i molts van pensar inicialment que l'esclat havia estat causat per un míssil.
Meteoroide S'estima que el meteoroide del llac Tagish tenia 4 m. de diàmetre i un pes de 56 tones abans d'entrar a l'atmosfera terrestre. No obstant això, es calcula que només van quedar 1,3 tones després de l'ablació a l'atmosfera superior i de diversos esdeveniments de fragmentació; això significa que al voltant del 97% del meteorit es va vaporitzar, convertint-se principalment en pols estratosfèrica que es va veure en forma de núvols noctilucents al nord-oest d'Edmonton durant la posta de sol, unes 12 hores després de l'esdeveniment. De les 1,3 tones de roca fragmentada, se'n van trobar i recollir poc més de 10 kg (aproximadament l'1%).
Exemplars El llac Tagish està classificat com una Condrita carbonatada, tipus C2 no agrupat. Els trossos del meteorit del llac Tagish són de color gris fosc a gairebé negre amb petites inclusions de colors clars, i una mida màxima de ~2,3 kg. Excepte per una crosta de fusió grisenca, els meteorits tenen l'aspecte visual d'una briqueta de carbó vegetal.Geological Survey of Canada. Meteorite fragment photo Els fragments van ser transportats en el seu estat congelat a centres de recerca després de ser recollits per residents locals a finals de gener de 2000. Els estudis inicials d'aquests fragments frescos es van fer en col·laboració amb investigadors de la NASA. La neu va cobrir els fragments restants fins a l'abril de 2000, quan investigadors de la Universitat de Calgary i la Universitat d'Ontario Occidental van muntar un dispositiu de recerca. Es va comprovar que la majoria d'aquests fragments posteriors s'havien enfonsat en el gel des d'uns pocs centímetres fins a més de 20 cm, i van haver de ser extrets de forats d'aigua de desgel o tallats en blocs de gel de la superfície del llac.
Fragments frescos i "prístins" del meteorit del llac Tagish, que sumen més de 850 g, es troben actualment a les col·leccions del Museu Reial d'Ontario i de la Universitat d'Alberta. Els fragments "degradats" de la recerca d'abril-maig de 2000 estan custodiats principalment a la Universitat de Calgary i a la Universitat d'Ontario Occidental.
Anàlisi i classificació Les anàlisis han demostrat que els fragments del llac Tagish són d'un tipus primitiu i contenen grànuls de pols estel·lar inalterats que podrien haver format part del núvol de material que va crear el Sistema Solar i el Sol. Aquest meteorit presenta algunes similituds amb els dos tipus de condrites carbonatades més primitius, les condrites CI i CM; no obstant això, és força diferent de totes dues. El llac Tagish té una densitat molt inferior a qualsevol altre tipus de condrita i, de fet, està compost per dos tipus de roca una mica diferents. La diferència principal entre les dues litologies és l'abundància de minerals carbonatats; una és pobra en carbonats i l'altra en resulta rica.
El meteorit conté una gran abundància de materials orgànics, inclosos aminoàcids.NASA, Asteroid Served Up "Custom Orders" of Life's Ingredients , June 9, 2011 (accessed 23 November 2013) La matèria orgànica del meteorit podria haver-se format originalment al medi interestel·lar i/o al disc protoplanetari solar, però posteriorment va ser modificada en els cossos progenitors asteroidals dels meteorits.
Una part del carboni del meteorit del llac Tagish es troba en els anomenats nanodiamants —grans de diamant molt petits de pocs micròmetres de mida com a màxim. De fet, el llac Tagish conté més nanodiamants que qualsevol altre meteorit. Com passa amb moltes condrites carbonàcies i, especialment, amb els exemplars de Tipus 2, el llac Tagish conté aigua. El meteorit conté fil·losilicats d'aigua com la serpentinita i la saponita; s'ha trobat guix, però podria ser fruit de l'alteració de sulfurs meteorítics. L'aigua no és una contaminació terrestre, sinó que és isotòpicament diferent de l'aigua terrestre.
El 2020, la NASA va anunciar que s'havia trobat hexametilenotetramina als meteorits Murchison, Murray i del llac Tagish. Així mateix, un estudi de 2022 va detectar purines i pirimidines en aquests mateixos meteorits. L'àcid isonicotínic (118ppb), l'àcid nicotínic (108ppb) i l'imidazole (82ppb) van ser els N-heterocicles més abundants trobats a la mostra del llac Tagish.
L'edat del meteorit s'estima en uns 4.550 milions d'anys, essent així una resta del període en què es va formar el sistema solar.
Origen A partir dels relats dels testimonis oculars de la bola de foc i de les fotografies calibrades del rastre que va deixar, els científics han aconseguit calcular l'òrbita que seguia abans d'impactar amb la Terra. Es va trobar que el meteorit del llac Tagish tenia una òrbita prèvia a l'entrada de tipus Apollo que el va portar des de les zones exteriors del Cinturó d'asteroides. Actualment, només hi ha un pocs casos de caigudes de meteorits amb òrbites prèvies a l'entrada determinades amb precisió . Estudis posteriors de l'espectre de reflectància del meteorit indiquen que el més probable és que s'originés a 773 Irmintraud, un asteroide de tipus D.
Comparacions La formació d'un plomall doble de restes, tal com es veu en vídeos i fotografies del rastre de pols del Meteor de Txeliàbinsk de 2013, també es va fotografiar després de la bola de foc del llac Tagish. Segons Peter Brown, això indica probablement on l'aire ascendent va fluir ràpidament cap al centre del rastre, bàsicament de la mateixa manera que una versió 3D en moviment d'un núvol de fong.
Referències
Enllaços externs Evidència d'aigua alcalina rica en sodi en el cos progenitor del llac Tagish i implicacions per a la síntesi i racemització d'aminoàcids (anglès) El meteorit del llac Tagish conté pistes sobre com podria haver sorgit la vida a la Terra (anglès) Una antiga "estrella del rock" troba llar a la Universitat d'Alberta (anglès) Lloc web dels investigadors (anglès)
Categoria:Condrites carbonatades Categoria:Colúmbia Britànica