Uta von Ballenstedt (c. 1000 — 23 d'octubre abans de 1046), fou una noble alemanya membre de la Casa d'Ascània, va ser marcgravi de Meissen des del 1038 fins al 1046, per matrimoni amb el marcgravi Eckard II. També se l'anomena Uta de Naumburg com a subjecte d'un famós retrat de donant del Mestre de Naumburg.

Vida primerenca Es coneix poca cosa de la descendència d'Uta. Probablement, era germana del comte saxó Esico de Ballenstedt, que es va convertir en el progenitor de la dinastia ascània. Un tal comte Adalbert de Ballenstedt i Hidda, filla del marcgravi lusacà Odó I (965-993), són considerats comunament com els seus pares, però aquests noms no figuren en fonts contemporànies de l'època.

Segons les cròniques de Naumburg del segle XIII, el pare d'Uta la va casar amb Eckard II cap al 1026, el germà petit del marcgravi Herman I de Meissen, presumiblement per motius polítics. Per tal de promoure encara més l'ascens de la dinastia ascànica. Eckard, un lleial partidari del rei sali Enric III, va succeir el seu cunyat Teodoric II com a marcgravi de Lusàcia i el 1038 també va assumir el govern a Meissen després de la mort del seu germà gran. Tanmateix, el seu matrimoni amb Uta va romandre sense descendència, cosa que va provocar l'extinció de la dinastia Ekkeharding.

Quan Uta va morir, el seu marit va donar gran part del seu dot al convent de Gernrode, al país natal d'Uta, on la seva germana Hazecha havia estat nomenada abadessa pel rei Enric III el 1044. La resta de béns van recaure en l'emperadriu Agnès de Poitou.

Retrat Uta va ser una de les donants de la catedral de Naumburg, per la qual cosa es va erigir una estàtua pintada en honor seu al segle XIII. El cor oest d'estil gòtic primerenc es va construir amb una galeria elevada que retratava els fundadors, amb la representació a mida real d'un grup de 12 persones de l'alta noblesa que no eren ni emperador ni rei és única en la història de l'art. Similar al Genet de Bamberg, la representació individual, que forma part d'un semicercle de dotze retrats de donants, avui dia es considera generalment una obra mestra de l'art gòtic.

Des de principis del segle XX, la imatge idealitzada d'Uta amb el distintiu coll cap amunt es va publicar en nombroses guies d'història de l'art i de viatges, convertint-se en una icona del caràcter i la cultura alemanys "genuïns", sovint contrastada amb l'estàtua de Naumburg de la marquesina Regelinda com l'⁣estereotip de "dona polonesa somrient". El retrat de Uta von Ballenstedt però, va ser apropiat pel règim nazi com a contra imatge a l'anomenat "art degenerat⁣" i va aparèixer com a model "ari" a la pel·lícula de Fritz Hippler El jueu etern i com a objecte de culte de les SS a la propaganda nacionalsocialista de la Segona Guerra Mundial.

L'estàtua possiblement va inspirar el personatge de la Reina Malvada a la pel·lícula d'animació de Disney de 1937 Blancaneu i els Set Nans. Quan li van preguntar a Umberto Eco amb quines dones de l'art europeu li agradaria més passar la nit, va respondre: "En primer lloc, per davant de totes les altres, amb Uta von Naumburg".

Referències

Enllaços externs Helmut Assing: Die frühen Askanier und ihre Frauen. Kulturstiftung Bernburg 2002, p. 6 Michael Imhof and Holger Kunde, Uta von Naumburg, Michael Imhof Verlag, Petersberg, 2011 Andreas Thiele: Erzählende genealogische Stammtafeln zur europäischen Geschichte Band I. Volume 1, R. G. Fischer Verlag, Frankfurt/Main 1993, Plate 217 Hermann Wäschke: Geschichte Anhalts von den Anfängen bis zum Ausgang des Mittelalters. Otto Schulze Verlag, Cöthen 1912, p. 67–69

Categoria:Casa d'Ascània Categoria:Morts a Saxònia Categoria:Persones de Saxònia-Anhalt Categoria:Biografies del segle X Categoria:Morts al segle XI