Marilyn Salzman Webb (nascuda el 26 d'octubre de 1942), també coneguda com a Marilyn Webb, és una autora, activista, professora, feminista i periodista estatunidenca. Ha participat en els moviments pels drets civils, feministes, contra la guerra del Vietnam i d'atenció al final de la vida, i és considerada una de les fundadores del moviment d'alliberament de les dones de la segona onada.
Webb té un doctorat en psicologia educativa per la Universitat de Chicago, atorgat amb èxit 50 anys després que l'assetjament sexual li fes descarrilar rebre'l per primera vegada. Va cursar els seus estudis universitaris a la Universitat Brandeis, graduant-se amb una llicenciatura el 1964. Més tard va estudiar a l'Escola de Periodisme de la Universitat de Colúmbia i va completar el seu màster el 1981. Havia començat els estudis per al seu doctorat en psicologia educativa a la Universitat de Chicago el 1964, però va marxar només amb el màster compensatori el 1967, quan el seu doctorat estava gairebé acabat. Després d'acabar els seus cursos i aprovar els seus exàmens preliminars, va abandonar la seva carrera després de patir assetjament sexual i agressió sexual per part de professors als quals va demanar que formessin part del seu comitè de tesi. Cinquanta anys més tard, va contactar amb els administradors, que, després de la deguda diligència, la van donar la benvinguda per acabar la seva tesi i li van atorgar un doctorat el juny de 2019.
Webb ha tingut una carrera de cinc dècades en el periodisme i és l'autora de l'aclamat llibre The Good Death: The New American Search to Research the End of Life (Bantam Books, 1997 i 1998), i coeditora (amb la poeta Anne Waldman) de dues històriques col·leccions de xerrades de poetes i artistes beat, Talking Poetics from Naropa Institute: Annals of the Jack Kerouac School of Disembodied Poetics, Volume One i Volumen Two (ambdues Shambhala Publications, 1979). També va ser editora en cap de Psychology Today, editora sènior de Woman's Day, McCall's i US Magazine, escriptora de New York Magazine i reportera de diaris. Els seus articles han aparegut en diverses altres publicacions, com ara The Village Voice, Ladies Home Journal, Family Circle, Cosmopolitan, Glamour, Harper's Bazaar, Ms. Magazine, Child Magazine, Parade, The New York Times i USA Today, així com en nombroses antologies de llibres.
Feminisme Webb va ser cofundadora dels primers grups feministes de sensibilització tant a Chicago (1966) com a Washington D. C. (1967). Va coorganitzar les primeres conferències nacionals d'alliberament de les dones de Sandy Springs i Lake Villa. Com a líder feminista, es va enfrontar al xovinisme masculí de la Nova Esquerra quan va parlar per presentar el moviment de dones incipient el 20 de gener de 1970 a més de 10.000 participants en una manifestació antibel·lica contra la investidura del president Richard M. Nixon. Ella i la feminista Shulamith Firestone van ser xiulades fora de l'escenari de la protesta, rebudes amb crits, paraules despectives i gairebé un aldarull multitudinari. El seu enfocament es va centrar llavors en el feminisme de la segona onada i es va produir una decisió nacional crucial per separar l'organització del moviment de dones de la Nova Esquerra en general.
Com a jove feminista, a l'hivern de 1970, Webb va cofundar off our backs ("oob"), un dels primers diaris feministes de la Segona Ona que van aparèixer. Va començar a publicar-se el 27 de febrer de 1970, dos anys abans que MS Magazine, i es va publicar contínuament durant els següents 38 anys. Quan va deixar de publicar-se el 2008, oob era "l'única revista feminista primerenca que es publicava contínuament després de quatre dècades", i la publicació feminista que més temps ha sobreviscut a la història dels Estats Units. A la tardor de 1970, Webb va deixar oob i va cofundar, dirigir i ensenyar en un dels primers programes d'estudis de la dona amb seu a la universitat en un campus americà, al Goddard College de Plainfield, Vermont. El 1975, va cofundar Sagaris, un grup de reflexió feminista, que va sorgir del programa Goddard.
Webb va aparèixer en els primers dies del moviment feminista a la revista Esquire, a la revista Ramparts, a la revista The Washington Star Sunday Magazine, i des de llavors ha aparegut en molts llibres i pel·lícules fonamentals sobre la Nova Esquerra o el moviment feminista, com ara In Our Time, The World Split Open, Daring to Be Bad, The Sixties, Outlaw Woman, Jewish Radical Feminism: Voices from the Women's Liberation Movement, For Women Only, Freedom for Women, Young Radicals, Generation on Fire, Rebels with a Cause, a la pel·lícula She's Beautiful When She's Angry, i altres.
Periodisme Com a periodista, Webb ha escrit innombrables articles sobre nombrosos temes durant moltes dècades. Els més influents probablement inclouen: "Becoming the Men We Wanted to Marry" (Village Voice), "The Art of Dying" i "The Hospice Way of Death" (New York Magazine), "A Lover's Story: Dr. Kevorkian and the Death of Tom Hyde" (Glamour), "Special Report on Kevorkian Families" (Ladies Home Journal), i articles d'opinió sobre cures pal·liatives i Medicare (The New York Times) i suïcidi assistit (USA Today).
A més del Goddard College, Webb ha impartit classes a l'Escola de Postgrau de Periodisme de la Universitat de Colúmbia a la ciutat de Nova York i al Knox College, a Galesburg, Illinois. Allà va començar un programa de periodisme basat en el treball dels muckrakers, principalment els publicats a McClure's Magazine, una revista progressista de principis del segle XX publicada per SS McClure, un famós exalumne del Knox College, que va presentar investigacions de periodistes de l'Era Progressista com Ida Tarbell, Lincoln Steffens, Ray Stannard Baker i altres. Webb ara ostenta el títol de Professora Emèrita Distingida de Periodisme del Knox College. Com a part del programa de Periodisme del Knox College, Webb va dirigir estudiants en la publicació d'articles premiats en diaris professionals, inclosa la sèrie del març de 2011 "Maytag Employees in Transition", una investigació de 17 parts impresa al Galesburg Register-Mail sobre els cinc anys posteriors al tancament de la planta de refrigeració local de Maytag. La sèrie va guanyar els primers premis tant a l'Associació de Premsa d'Illinois com a l'Associació d'Editors de l'Associació de Press d'Illinois, a més del cobejat Premi Sweepstakes al millor reportatge, tots en competició a nivell estatal amb periodistes i diaris professionals.
Quan The Good Death: The New American Search to Reshape the End of Life es va publicar el 1999, va rebre múltiples crítiques elogioses, incloent-hi les de The New York Times, The Washington Post, Kirkus Reviews i Publishers Weekly. Posteriorment, Webb va iniciar una temporada nacional de dos anys dedicada a xerrades i organització per millorar l'atenció als moribunds, fent discursos principals a grups mèdics, de treball social, eclesiàstics i comunitaris de tot el país, i també concedint gairebé dues-centes entrevistes a diaris, ràdio i televisió.
Activisme polític A Brandeis, Webb es va inspirar en els professors Eleanor Roosevelt i Herbert Marcuse, en els oradors convidats Malcolm X i Tom Hayden, i en el discurs "Tinc un somni" de Martin Luther King Jr. quan va anar a la Marxa sobre Washington per la Feina i la Llibertat de 1963. A Chicago, Webb va participar en l'organització comunitària, els drets civils i els moviments antibel·licistes mentre era una jove estudiant de postgrau. El 1965, va cofundar i dirigir un dels primers programes pilot nacionals per a escoles bressol Head Start. Aquesta escola, a la zona predominantment negra de Woodlawn, es va inspirar en les Escoles de Llibertat d'Estiu de Mississipi, amb la participació dels pares com a element central liderada per Rosie Simpson, una líder clau del famós boicot a les escoles públiques de Chicago de 1963. Afiliada al Student Woodlawn Area Project (SWAP), l'escola bressol va ser un punt de suport per a l'organització comunitària. També va esdevenir directora d'una segona escola bressol, aquesta vegada part de The Woodlawn Organization (TWO) de Saul Alinsky. Webb va ser una de les primeres membres d'Estudiants per una Societat Democràtica (SDS) i va formar part d'un grup antibel·licista de Chicago. El 1967, va dirigir la branca educativa de l'Estiu del Vietnam, una iniciativa nacional contra la guerra. Va organitzar professors de secundària de tot el país per ensenyar sobre la guerra i va ajudar a establir un currículum escolar sobre el Vietnam per a ús a l'aula.
Després de deixar la Universitat de Chicago i de fundar el grup de sensibilització femenina a Hyde Park, Chicago, Webb es va traslladar a Washington DC i el 1967 va fundar-hi el primer grup d'alliberament femení i unir-se a Students for a Democratic Society. El grup de DC va créixer fins a incloure altres grups de sensibilització i va desenvolupar un component de divulgació educativa, un servei d'assessorament sobre avortaments i una oficina de ponents. El 1968, va coorganitzar les importants conferències de dones de Sandy Springs i Lake Villa, alhora que va ajudar a desenvolupar DC Women's Liberation com a organització, llogant un espai d'oficina i formant Magic Quilt, l'innovador òrgan de govern del grup. El 20 de gener de 1969, Webb va ser escollida per ser una de les principals ponents per a l'alliberament femení a la gran manifestació durant la presa de possessió del president Nixon, però ella i altres dones van ser xiulades fora d'un escenari de protesta. Aleshores va ajudar a animar les feministes a organitzar-se independentment de la Nova Esquerra. El gener de 1970, Webb i sis persones més de DC Women's Liberation van interrompre les audiències del comitè del Senat dels Estats Units del senador Gaylord Nelson sobre la seguretat de la píndola anticonceptiva, al·legant que no hi havia cap dona al comitè, ni metgesses ni científiques que testifiquessin, i cap dona que hagués utilitzat la píndola no hi parlés a les audiències. Les seves protestes van atreure molta atenció de la premsa, però també van conduir a una disminució de les dosis d'estrogen a la píndola i a la inauguració d'un moviment vital per a l'atenció mèdica de les dones. Aquell va ser el mateix any que també va cofundar oob i també va iniciar el programa d'estudis de la dona a Goddard.
Anys de recerca com a periodista d'investigació van culminar en el seu llibre The Good Death, publicat el 1997, sobre les controvèrsies mèdiques i legals al voltant de les cures al final de la vida als Estats Units. Va passar els següents anys parlant amb grups mèdics, religiosos i laics sobre com millorar l'atenció, i va formar part de les juntes de la Hospice Foundation, publicitant les cures en hospici, i de Compassion in Dying (ara Compassion & Choices), que promou la legalització de l'ajuda mèdica per morir.
Ella veu connexions entre la seva feina com a jove feminista i la seva feina sobre les cures al final de la vida, tal com va explicar en una entrevista amb Kathy Rand de les Veteran Feminists of America: "Prendre cura mèdica i el part, per exemple, prendre el control del procés del part, utilitzar llevadores, tenir garantida la cura dels fills són qüestions que ara són aplicables a les dones pel que fa a la presa de decisions mèdiques i l'atenció al final de la vida. Encara hi ha els mateixos enemics, ja siguin els metges que volen mantenir el control de la presa de decisions mèdiques o els que volen prohibir l'ajuda per morir o que Medicare cobreixi l'atenció domiciliària". I com que les dones tendeixen a cuidar més els altres i després també viuen més temps, sovint acaben sense prou diners per a les cures que necessiten al final de la vida, va dir. "El feminisme va plantejar aquestes qüestions a una edat primerenca i persisteixen al llarg de les nostres vides de la mateixa manera, però en circumstàncies diferents".