Magdalena de Santiago-Fuentes Soto, (Conca, 7 de febrer de 1873 - Madrid, 27 de juny de 1922) va ser una professora, pedagoga, escriptora, periodista i traductora espanyola.

Va ser una figura amb una marcada sensibilitat social i una preocupació constant per la situació de la dona en el seu temps. Convençuda que l'educació era una eina clau de transformació, va intentar contribuir a l’alliberament femení mitjançant una tasca regeneracionista orientada a la renovació del sistema educatiu.

Biografia El seu pare Eduardo Santiago Fuentes, va ser professor i periodista. En aquesta darrera faceta va treballar al diari El Constitucional de Madrid, fet que va motivar el trasllat amb la seva família des de Conca, la seva ciutat natal, a la capital de l'Estat. En morir la seva esposa, Clotilde Soto, i acompanyat de les seves dues filles, es van mudar a Logronyo, on va exercir una càtedra interina de Llatí. Més tard, van viure a Burgos, una de les ciutats on Magdalena va cursar el batxillerat.

El 1890 Magdalena va iniciar els estudis de Farmàcia a la Universitat Central i va demanar el trasllat a la Facultat de Medicina de Valladolid. Malauradament es va veure obligada a abandonar la universitat a causa de la malaltia del seu pare. Als 17 anys va quedar òrfena i poc després va perdre a la seva única germana i col·laboradora, Carmen. Aleshores és quan comença a treballar com a telefonista de Correus i Telègrafs.

Un cop establerta a Osca, va residir a casa del seu oncle Luis, germà del pare. En aquesta ciutat va completar, en tan sols tres mesos, els estudis de Mestra de Primera Ensenyança Elemental i de Primera Ensenyança Superior, amb la qualificació d’excel·lent en ambdós casos. Aquesta mateixa qualificació la va obtenir en totes les assignatures del Grau Normal, cursat a la Escuela Normal Central de Maestras de Primera Ensenyança de Madrid. Posteriorment, va tornar a Osca, on va residir durant nou anys, després d’obtenir una plaça com a mestra de pàrvuls.

Aquí va començar la seva activitat com a articulista i publicista en diaris de dins i fora de la capital.

Va cessar el 3 de juny de 1901 i va ocupar una càtedra a la secció de Lletres de l'Escola Normal de Barcelona durant un curs, va permutar la plaça un any després, el 1902, incorporant-se a la de la Escuela Normal de Madrid, on va impartir l'assignatura d'Història de la Civilització. Va acomiadar-se en aquest lloc el 31 d'agost de 1909 al ser anomenada professora de la Escuela de Estudios Superiores de Magisterio.

Va ser també professora d'Història Universal i d'Història d'Espanya, així com de Teoria i Història de les Belles Arts i de Metodologia de la Història. A partir de 1911 es va dedicar principalment a aquesta darrera assignatura. La seva recerca es va centrar en les innovacions conceptuals i metodològiques de la disciplina històrica. Coneixia àmpliament tant la bibliografia espanyola com les principals aportacions internacionals. Els viatges a l’estranger li van permetre conèixer directament les pràctiques acadèmiques d’altres països, que posteriorment va incorporar a la seva tasca docent.

El 1914 va ser becada per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis per a realitzar estudis sobre la metodologia de la història a Itàlia, França i Romania però no la va poder gaudir a causa de l'esclat de la I Guerra Mundial. L'any 1916 va ser nomenada vicepresidenta de la Sociedad para el estudio del niño.

Es va casar amb Antolín Sapelo. Va morir el 27 de juny de 1922, d'una sobtada septicèmia biliar.

Les seves col·laboracions es poden trobar en revistes i publicacions periòdiques: El Ramo, Huesca Moderna, La Lectura, Blanco y Negro, Nuevo Mundo, La Ilustración Española y Americana, Diario Universal, Labor Nueva, La Correspondencia de España, El Magisterio Español, El Eco de Santiago, La Basílica Teresiana, El Álbum Ibero-Americano, La Alhambra, La Lectura, El Gráfico, El Imparcial, La Escuela Moderna, Feminal, Diario de la Marina de La Habana o Renacimiento de Filipinas.

Obres Pedagogia El seu primer llibre publicat, de tipus didàctic fou Nociones de Higiene y Economía Doméstica. Imp. Leandro Pérez, Huesca, 1896. A partir d’aquest moment, va publicar nombroses obres didàctiques i creatives. Algunes d'aquestes obres van ser seleccionades com a llibres de text en diversos centres d’ensenyament. En col·laboració d'Isabel Martínez Campos, Sencillo método de Corte para uso de las escuelas, Imp. de Leandro Pérez, Huesca, 1897. La Escuela y la Patria. Lecturas manuscritas. Imp. y Librería de Santiago Rodríguez, Burgos, 1899. Se reeditó  hasta 1943. La seva obra més destacada és el Compendio de historia de la civilización (1911), declarat de interés rellevant por la Real Academia de la Historia. Mercurio. Excursiones escolares. Lecciones amenas e instructivas acerca de los productos naturales elaborados, con aplicación a la vida humana en lo concerniente al alimento, al vestido y al hogar. Hijos de J. Jepús, Barcelona, 1913. Los grandes inventos explicados a los niños. Est. Editores de A. J. Bastinos. Barcelona, 1914. (Contiene: La imprenta, el papel, el grabado, la litografía y la fotografía. El carbón como auxiliar de los grandes inventos. El vapor. El gas, el alumbrado y el acetileno. La electricidad. El telégrafo. El teléfono. El fonógrafo. La navegación aérea). Alma infantil (Notas de una colonia escolar). Libro de lectura para las escuelas de niños y niñas. Sucursal de Hernando, Madrid, 1911. La cocina racional. Fórmulas y procedimientos. Biblioteca Hispania, Madrid, 1915 Santa Teresa de Jesús. Ed. Ramón Sopena, Barcelona, 1919. Mi primer libro. Ed. Sopena, Barcelona, 1923. Vida de colegio (Novela infantil). Libro de lecturas para las escuelas de niños y niñas, Lib. Suc. de Hernando, Madrid, 1916.

Ficció El tesoro de Abigail, narración de Tierra Santa. Friburgo de Brisgovia. Herder, Barcelona, 1989. Emprendamos nueva vida. Novela. Henrich y Cia. Barcelona, 1905. Cuentos orientales, Antonio J. Bastinos, Barcelona, 1908 Aves de paso. Novela infantil. Talleres Tip. de L. Pérez, Huesca, 1909. Cuentos del sábado, Einsiedeln, Est. Benziger y Cia. Suiza, 1909. (Contiene: Ni-ju. La hucha rota. Pasión funesta. Mariem. Lilí. La Patria ante todo. Carta al cielo). Visión de vida. Novela. Abadía y Capapé, Zaragoza, 1909. También publicada por Cecilio Gasca, Librero, Zaragoza. La novela de la infancia. Hijos de Santiago Rodríguez, Burgos. Flores de loto. Cuentos arqueológicos. Friburgo de Brisgovia. Barcelona, Herder. O-Toyo. Novelita japonesa. Bastinos, Barcelona.

Traduccions Bracco, Roberto: Muecas humanas, con prólogo de Carmen de Burgos -Colombine-, Ed. Sampere y Cia. Valencia, 1906. Key, Ellen: Amor y matrimonio, obra que también prologa. Imp. Henrich y Cia. Barcelona, 1907. Rossi, Pascual: Psicología colectiva morbosa. Carbonell y Esteva, Barcelona, 1908, con la colaboración de su hermana Carmen. Queyrat, Federico: La imaginación y sus variedades en el niño. Estudio de psicología experimental aplicada a la educación intelectual. Traducción de la tercera edición francesa. Lib. Suc. de Hernando, Madrid, 1910.

Enllaços externs Obres digitalitzades de Magdalena Santiago Fuentes a la Biblioteca Digital Hispànica de la Biblioteca Nacional d'Espanya 

Referències

Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Alumnes de la Universitat de Valladolid Categoria:Persones de Conca Categoria:Pedagogs espanyols Categoria:Periodistes castellanomanxecs Categoria:Docents Categoria:Morts el 1922 Categoria:Morts a Madrid Categoria:Traductors castellanomanxecs Categoria:Escriptors de la província de Conca Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1873

Bibliografia Rufino Blanco i Sánchez, Elementos de literatura española e hispanoamericana, Madrid, 1925, p- 471-472. Carmen Muñoz Olivares, Los Rincones de la Vida. Magdalena de Santiago-Fuentes: Mujeres comprometidas. Universidad de Castilla-La Mancha, 2004.