Bob Morane és una sèrie de còmics belga creada per Henri Vernes i Dino Attanasio. Va ser publicada el 21 de maig de 1959 a la revista setmanal belga Femmes d'Aujourd'hui i publicada en forma de novel·la gràfica del 1960 al 2012 per l'editorial belga Marabout.
El còmic es basava en el personatge de la novel·la Bob Morane.
Sinopsi Originalment concebut com una mena d'aventurer de mitja-barbouze, el personatge ha evolucionat en mig segle i ara viu aventures més variades, des de viatges exòtics fins a la història d'espionatge o ciència-ficció.
Personatges principals Bob Morane Bob Morane és un espia/reporter francès internacional, expert en diverses arts marcials i en l'ús d'armes. Robert "Bob" Morane té 33 anys. És un aventurer que espia ocasionalment i no defuig el submón, i té relacions amb els serveis secrets (com l'espia estatunidenc de la CIA Herbert Gains o l'agent Roman Orgonetz, amb les dents daurades), entre els representants més pintorescos de l'exèrcit desmobilitzat i en tots els racons més remots del món. Bob Morane també cultiva, amb una galant flor blava i una fidelitat força meritòria, diverses amistats femenines. Entre elles, les més destacables són la periodista Sophia Paramount, Tania Orloff, neboda de l'Ombra Groga, i la senyoreta Ylang-Ylang, líder omnipotent de l'Organització Smog. La naturalesa d'aquestes relacions és, segons els casos, brusca, tendra o condescendent, però sempre platònica. El gran amor de la seva vida és Tania Orloff, però s'estimen com Romeu i Julieta, representants resignats de dos clans rivals.
Bill Ballantine Bill Ballantine, un gegant pèl-roig, és l'amic incansable de Bob Morane. Ballantine té 34 anys, és criador de pollastres a Escòcia i un gran fanàtic del whisky ZAT 77. Aquest fidel segon, fort, rondinaire i tònic, va anomenar el seu il·lustre company "comandant" en referència a una missió comuna de la Segona Guerra Mundial. Cada cop s'hi fa menys al·lusió a mesura que passen els anys, tot i que el sobrenom continua.
L'Ombre Jaune Enemic jurat de Bob Morane, es dóna a conèixer sota la identitat de Mr. Ming. També és descendent de la dinastia Ming . Es va autoanomenar "Ombra Groga" perquè, en la seva implacable batalla a les ombres, el groc de la llum el seguirà. Extremadament ric, està al capdavant d'una extensa organització, el Shin-tan, formada per mercenaris fanàtics i terrorífics, dacoits (assassins aborígens dotats) i pinxos (estranguladors indis de gran talent). L'Ombra Groga ha creat molts clons de si mateix, per succeir-lo successivament, en cas de mort violenta, mitjançant un dispositiu de conservació i regeneració anomenat Duplicador.
Senyoreta Ylang-Ylang La senyoreta Ylang-Ylang és la líder de SMOG, una organització internacional de mercenaris i bandits. Amb una bellesa perfecta i inquietant alhora, ningú coneix el seu nom real i ha rebut el sobrenom de "Ylang-Ylang" per la seva fragància preferida. Està fascinada per Bob Morane, cosa que li donarà alguns problemes. Per contra, Bob Morane se sent atret secretament per ella.
Tania Orloff Tania Orloff és la neboda de L'Ombre Jaune que enganya en secret el seu oncle per ajudar Bob Morane a aturar els malvats plans del seu oncle de dominar el món.
Sofia Paramount Un periodista britànic que treballa per al London Chronicle i amic de Bob Morane lluita contra les forces del mal.
Historial de publicacions Origen Bob Morane és una sèrie de novel·les creades el 1953 pel novel·lista belga Henri Vernes. El 1959, el setmanari femení belga Femmes d'Aujourd'hui, que publica unes quantes pàgines de còmics cada setmana, demana a Henri Vernes una història de còmic de Bob Morane: "Va ser Femmes d'Aujourd'hui, un setmanari femení, qui m'ho va demanar. Vaig dir: Per què no? I ho vaig fer, això és tot."Bob Morane Intégrale 1, Le Lombard, January 1995 (), pages 15.
Primera sèrie Vernes va escriure llavors el guió de l'Ocell de Foc, el disseny del qual és naturalment confiat a Dino Attanasio, que ja havia produït des del 1953 les il·lustracions interiors de les novel·les publicades a les edicions Marabout (les cobertes van ser dissenyades per Pierre Joubert) que realitzaria fins al 1962.
Dibuixant amb un estil humorístic, Attanasio lluita per establir-se com a dibuixant realista, cosa que genera tensions creixents amb Henri Vernes, que ha declarat que Attanasio és l'únic dibuixant de Bob Morane amb qui ha tingut dificultats: "Envio els meus guions als dissenyadors i descobreixo la seva feina a la sortida de l'àlbum. Excepte amb Attanasio, mai vaig tenir res a dir".Frédéric Bosser, « Henri Vernes, un feuilletoniste hors pair ! », dBD, November 2015, p. 24 - 29 (ISSN 1951-4050). Els dos homes van decidir posar fi a la seva col·laboració el 1962 després de la realització de l'episodi El collaret de Çiva.
Gérald Forton, que també va produir algunes il·lustracions interiors de les novel·les, va continuar el dibuix de la sèrie el 1962 amb l'episodi La Piste de l'ivoire.
El 1967, en la publicació completa de l'episodi Les Loups are on the track in Femmes d'Aujourd'hui, Gerald Forton desapareix mentre el setmanari espera les dues últimes plaques de l'episodi actual. Segons Henri Vernes, una versió que fa temps que s'ha venut oficialment, el dibuixant va abandonar Bèlgica per "motius personals" d'un dia per l'altre. Segons Gérald Forton, després de catorze anys a Bèlgica, volia tornar a França, el clima belga no li permetia criar els seus cavalls en bones condicions, cosa que havia advertit als editors de la revista demanant que interrompessin la publicació de l'episodi en curs durant dues setmanes, el temps per establir-se a França, cosa que li van denegar. Forton torna, però, a França per establir-se en un ranxo a Montaigu-de-Quercy i abandona Bob Morane.Frédéric Bosser, « Gérald Forton, un dinosaure qui s'ignore », dBD, December–January 2015-2016, p. 54 (ISSN 1951-4050).
Els guionistes de Femmes d'Aujourd'hui fan llavors una crida per trobar un substitut capaç de reprendre l'episodi actual. Un professional de la publicitat transmetrà aquest missatge a William Vance, a qui ha encarregat regularment il·lustracions. Vance, que coneix bé el món de Bob Morane, ja que va ser l'assistent de Dino Attanasio, per al qual va realitzar els esbossos i l'entintat dels decorats de l'episodi El collaret de Çiva, accepta reprendre el dibuix de les dues últimes planxes de l'episodi actual a l'estil de Forton. Totalment satisfets, l'equip editorial de la revista i Henri Vernes demanen a William Vance que reprengui el dibuix de la sèrie, cosa que accepta sempre que pugui allunyar-se de l'estil de Forton per dibuixar la sèrie segons el seu propi estil, cosa que li és concedida.
La segona sèrie El 22 de maig de 1968, comença l'aparició al setmanari de l'episodi Els contrabandistes de l'àtom, dibuixat per William Vance, que co ntinuarà la sèrie fins al 1979. Desitjós de dedicar-se a altres obres, en particular a la seva sèrie Bruce J. Hawker, William Vance abandona Bob Morane després de l'episodi L'emperador de Macao.
L'editor de la sèrie, The Lombard, proposa a Coria, cunyat de William Vance (és germà de la seva dona Petra) i ajudant seu a Bob Morane durant molts anys, que es faci càrrec del disseny de la sèrie, cosa que Henri Vernes accepta tot i que no n'aprecia gaire la característica: "Al principi, no era bo, després va millorar una mica. Però he d'admetre que el seu dibuix no és gaire esvelt".Frédéric Bosser, « Henri Vernes, un feuilletoniste hors pair ! », dBD, November 2015, p. 24 à 29 (ISSN 1951-4050). El primer episodi dibuixat per Coria, Operació Llop, es publica a Tintin des del 1979, poc després del final de la publicació de L'Emperador de Macau. Coria dibuixarà la sèrie fins al 2012, quan Arnaud de la Croix, director editorial de les edicions Lombard, decideix acabar la sèrie, les vendes de la qual "aleshores eren insuficients o inexistents".Frédéric Bosser, « Bob Morane, aventurier du XXIè siècle ! », dBD, November 2015, p. 30 - 31 (ISSN 1951-4050).
Reinici Le Lombard decideix reiniciar la sèrie en forma de reinici. Els drets de la sèrie són aleshores en mans de Claude Lefrancq, ja que Henri Vernes els els va vendre el 2010 a través de l'empresa Bob Morane Inc., que hi està d'acord. L'editor també busca l'acord d'Henri Vernes, titular dels drets morals sobre els seus personatges, que no sembla hostil a la idea: "Inicialment estava content que finalment es decidís alguna cosa per reiniciar aquesta sèrie perquè feia molt de temps que no s'havia fet res per ella". Es decideix reviure la sèrie sense l'escenari d'Henri Vernes per modernitzar-la, ja que Bob Morane es converteix en una missió de manteniment de la pau de les Nacions Unides, al cor dels problemes geopolítics contemporanis. Gauthier Van Meerbeeck, nou director editorial del predecessor Lombard, és substituït per Christophe Bec, que es retira del projecte (es farà càrrec d'aquest projecte per fer l'escenari dels dos primers volums de la sèrie Lancaster publicats el 2013 i el 2014 a Glénat). Gauthier Van Meerbeeck va iniciar el projecte amb Luc Brunschwig, que havia treballat en el projecte amb Christophe Bec, que vol col·laborar amb Aurélien Ducoudray. El dibuix és confiat a Dimitri Armand, que després treballa en el Western Sykes per al Lombard. Després de llegir el primer volum, Henri Vernes anuncia el seu descontentament i demana que l'àlbum no es publiqui, cosa que Gauthier Van Meerbeeck rebutja.Bob Morane Intégrale 3, Le Lombard, April 1996 (), pages 5 - 10.
Henri Vernes va ser molt dur amb aquest reinici: "Vaig trobar el resultat mediocre", "Vam canviar completament els personatges (...) Pel que fa al guió, està escrit per gent que no sap escriure. No compto el nombre de seqüències on no passa res".
Després de la publicació de dos volums, que constitueixen una història completa, Le Lombard anuncia que finalitza la seva col·laboració amb els escriptors Luc Brunschwig i Aurélien Ducoudray, indicant que, malgrat l'èxit comercial, no hi ha una «relació de confiança i respecte mutu amb els autors», ja que «no es va poder iniciar cap diàleg sobre el desenvolupament de la narrativa» i que la sèrie continuaria amb Dimitri Armand, cosa que aquest últim confirma anunciant la publicació d'un nou àlbum el 2018, que no s'ha publicat.
Altres novel·les gràfiques L'editor va sol·licitar a Michel Deligne i Jacques Géron el redisseny dels números d'Échec à la Main Noire, produït originalment per Forton, publicat al diari belga en neerlandès Het Laatste Nieuws, els guions del qual es van perdre, que és una novel·la gràfica de Claude Lefrancq, de la qual Deligne havia perdut els drets, publicada el 1992.
La reedició dels primers números de la sèrie de Claude Lefrancq, Dino Attanasio va fer un número final el 1994 reelaborant l'adaptació d'una novel·la d'Henri Vernes publicada el 1954, La Galère engloutie.
El 2015, a petició d'Éditions Joe, Gérald Forton també va escriure, amb l'ajuda del guió, un episodi final de Bob Morane sobre una nova història no escrita per Henri Vernes, Dans l'ombre du cartel.
Notes
Referències
Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Sèries de còmics creades a la dècada de 1950 Categoria:Sèries de còmics