En una àmplia franja dels Pirineus, es coneix com a marta l'ovella que és totalment negra, sigui quina sigui la seva raça. Així, al País Basc, els pastors anomenen «martak» les ardi beltzak ('ovelles negres') dels seus ramats i a l'Alt Aragó, les uellas negras són «martas». Semblantment, a l'Arieja, les ovelles negres apareixen en diverses llegendes populars amb el nom de «martas». En tots aquests territoris, les "martes" són molt preuades i se'ls atribueixen diverses propietats benèfiques i fins i tot màgiques.

Context històric miniatura|esquerra|upright|El cavaller de la mà al pit d'El Greco (1578-1580). El color negre estigué de moda a Espanya durant segles. Inicialment, els primers ramaders del neolític seleccionaven les ovelles per extreure'n la llana independentment del color, tal com semblen demostrar certes troballes arqueològiques a l'Iran que daten dels volts del 6000 aC. Més tard, durant la conquesta romana d'Hispània, alguns autors clàssics van deixar escrit que al nord de la península Ibèrica, les ovelles eren sobretot de raça merina i la majoria, de llana negra. Ja durant l'edat mitjana i moderna, a la península, especialment a Castella, les ovelles negres eren tan preuades com les blanques, ja que la seva llana era òptima per a la confecció de roba per a capellans, militars i pastors, tota negra segons els cànons de l'època.

A Anglaterra, en canvi, cap al , el color negre de les ovelles s'interpretava com una marca del diable. També en algunes parts del País Basc i els Pirineus en general, a causa de la influència de l'Església catòlica i la idea que el negre era un color maleït (lluny de les antigues creences locals), les ovelles negres van passar a ser considerades animals de mala sort. En aquests casos, perdien el seu valor i se separaven del ramat per tal d'evitar que causessin mal a les altres ovelles. Aquesta idea va ser probablement induïda per les autoritats cristianes en un intent d'eliminar les antigues creences paganes de la regió. Amb el decurs dels segles, aquesta mena de creences i el canvi de les modes, unit a la davallada del nombre de capellans, va fer que la llana blanca fos més valorada, de manera que, a còpia d'encreuaments i tècniques de selecció diverses, es va arribar a la situació actual, en què les ovelles blanques són clarament majoritàries malgrat que el gen dominant en aquesta espècie és el negre.

Tanmateix, tot i la intervenció humana, les ovelles no han canviat el seu comportament atàvic: davant els atacs nocturns de depredadors com ara el llop, les ovelles, siguin del color que siguin, s'agrupen i resten immòbils, com si volguessin mimetitzar-se en la foscor. Aquest mètode defensiu és útil en el cas de les ovelles negres, però les blanques, irònicament, queden molt més exposades.

Creences Antigament, als Pirineus, es creia que les ovelles negres ("martes") tenien grans poders màgics i per això es venien a preus més alts a les fires. Segons la creença general, les martes tenien el poder d'allunyar els llamps i les malalties de tot el ramat. Calia, però, tenir present que aquestes ovelles no s'havien de marcar a foc ni se'ls havien de tallar les cues, ja que qualsevol dany al seu pelatge en reduïa els poders màgics.

Al País Basc miniatura|Una ovella marta de raça latxa Entre els pastors de Navarra, el mite de les ovelles marta és ben conegut (tot i que no tant entre els que es dediquen a les de raça latxa). Els pastors creuen que per tal de protegir els ramats dels llamps d'una tempesta cal tenir-hi una ovella marta. No totes les ovelles negres, però, són considerades marta pel fet de ser-ho, ja que han de reunir una sèrie de requisits: a banda de ser completament negra, sense cap taca blanca, una ovella marta ha d'haver nascut un dimarts d'una ovella blanca.

Per tal que compleixi correctament la seva funció, la sang de la marta no s'ha de vessar sota cap concepte; així doncs, no se'ls escua ni se'ls osca l'orella i, generalment, es moren de velles.

A l'Alt Aragó A l'Alt Aragó, les martas es coneixen també com a maritas (a Sobrarb), pardas (a la vall d'Echo) i morinas (a les Cinco Villas). Antigament, en aquella zona es creia que les ovelles negres eren bruixes penedides i reencarnades en aquests animals per a poder fer el bé. Tal com es fa al Pirineu navarrès, en algunes de les altes valls de Sobrarb es manté la tradició de tenir una ovella marta a cada ramat, ja que es creu que protegeixen el ramat sencer del perill dels llamps. Es considera com a marta aquella ovella que té tota la llana completament de color negre i, com a la veïna Navarra, no se'n pot vessar sang i per tant ni s'osca ni s'escua. A Nerín hi ha una llegenda local que relaciona aquesta creença popular amb la vinculació de la vall amb l'antiga reialesa aragonesa, que acostumava a estiuejar al Port d'Otal-Cotefablo:

Una vegada que el rei s'estava a Jaca, va dir als vilatans que aquell any no havien de pujar les ovelles al port. Com que això era un trasbals important per als habitants de la zona, l'economia dels quals depenia del pastoreig, van enviar una ambaixada a parlar amb el rei i finalment es va acordar que podien pujar, però a canvi li havien de lliurar al rei cent ovelles negres, cadascuna amb una esquella d'argent. Com que els vilatans van tenir molts problemes per a reunir una quantitat tan gran d'ovelles negres, en una època en què ja estaven en desús, des d'aleshores i fins als nostres dies, a totes les cases van procurar de tenir sempre uns quants exemplars d'ovella negra.

Aquesta llegenda presenta certa coincidència amb la coneguda llegenda del Senyor de Sant Chuan de la Vall de Gistau.

A l'Arieja miniatura|Una ovella marta al costat d'unes de blanques pasturant a Ost, a l'Arieja A l'Arieja, una llegenda conta que una princesa aragonesa volia menjar només carn d'ovella negra i, amb aquesta finalitat, va ordenar de matar totes les "martes" de la muntanya per a alimentar-se'n. Aquest mite pot estar basat en els antics sacrificis als déus d'aquests animals que es feien en temps del paganisme.

A Catalunya Tot i que als Pirineus catalans no hi ha constància de creences similars a les esmentades, sí que hi ha alguna antiga llegenda relacionada amb les ovelles negres, com ara la de les ovelles de l'estany Mal (o de Guils), a la Cerdanya, la qual relaciona aquest estany proper al de Malniu amb la desaparició (o ofegament, segons la versió) d'unes ovelles negres darrere del seu progenitor. Una versió de la llegenda diu així:

miniatura|Vista de l'estany Mal des de Ger Un ramat d'ovelles pasturava tranquil·lament a l'estiu pels prats que envolten l'estany Mal quan, de sobte, va aparèixer un marrà negre que les deixà prenyades a totes. Quan van néixer les cries, totes eren negres. L'any següent van portar les ovelles negres, ja crescudes, amb les altres a pasturar al mateix lloc i tornà a aparèixer el marrà negre; aquesta vegada, però, en veure les ovelles negres –filles seves–, el marrà va emetre un bel llastimós i en aquell precís instant es van morir totes. Des d'aleshores, l'estany es coneix amb el nom de Mal.

Aquest marrà negre, al seu torn, fa pensar en Ahari, el marrà basc, que té un paper important dins la mitologia basca.

Notes

Referències

Vegeu també Ahari Akerbeltz Ovella negra

Categoria:Animals en la mitologia basca Categoria:Criatures de la mitologia aragonesa Categoria:Mitologia dels Pirineus Categoria:Animals en la mitologia occitana Categoria:Arieja Categoria:Supersticions Categoria:Ovelles