Les coves del riu Klasies són un grup de coves situades a l'est de la desembocadura d'aquest riu, a la costa de Tsitsikamma, al districte de Humansdorp, a la província del Cap Oriental de Sud-àfrica. Les tres coves principals, amb dues balmes, es troben a la base d'un alt penya-segat. S'hi han descobert evidències d'ocupació humana que daten d'entre 125.000 i 60.000 anys enrere. Els dipòsits, de fins a 20 metres de gruix, s'hi acumularen durant més de 65.000 anys.
Història Els objectes i ossos fòssils, els descrigueren per primera volta Paul Haslem i Ludwig Abel. El 1960, Ray Inskeep i Ronald Singer atribuïren les eines a l'edat de pedra mitjana. El 1967 i el 1968, Ronald Singer i John Wymer en començaren excavacions intensives, els primers resultats de les quals els publicà el 1972 la University of Chicago Press. Des del 1984, la recerca l'ha continuada Hilary Deacon.
Al 1960, Ronald Singer, Ray Inskeep, John Wymer, Hilary Deacon, Richard Klein i altres indicaren que les coves contenien les restes més antigues conegudes d'Homo sapiens amb el capteniment dels humans moderns. Algunes anàlisis posteriors demostraren que aquesta afirmació s'havia de matisar.
El 2015, el govern sud-africà presentà una sol·licitud perquè aquestes coves s'incloguessen en la llista de jaciments del Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Morfologia dels fòssils Les restes humanes inclouen fragments cranials, mandíbules amb dents i fragments de l'esquelet: cúbits i cinc ossos metatarsals.
L'anàlisi de catorze dimensions d'ossos cubitals, comparades amb les dels fòssils d'Homo sapiens d'Àfrica, l'Orient Pròxim i Europa, i dels humans moderns d'Àfrica, indica un perfil morfològic arcaic. "Els humans del KRM (desembocadura del riu Klasies), de la MSA (edat de pedra mitjana), poden no ser tan moderns com s'ha afirmat a partir del material craniofacial".
Comportament humà en el Plistocé superior Els dipòsits sedimentaris de 20 m de gruix, tant dins de les coves com a fora contra la paret del penya-segat, revelen, pel seu contingut, que les persones que vivien a prop de la desembocadura del Klasies sabien caçar animals petits, pescar i recol·lectar plantes i arrels. També sabien cuinar, per exemple, carn de pingüí i antílop sobre fogueres, i gestionar la terra amb cremes controlades. Hi ha moltes proves que replegaven petxines, i s'han trobat molts artefactes de pedra de l'edat de pedra mitjana. Sembla que la seua presència en aquestes zones era estacional. També hi ha proves de canibalisme: ossos humans calcinats i amb osques, llençats amb altres restes d'aliments.
Els conjunts de l'edat de pedra mitjana s'associen amb fòssils d'Homo sapiens, però encara hi ha debat sobre quan aquests fòssils començaren a mostrar un capteniment modern. Hi ha una clara diferència entre la tecnologia de tall de pedra paleolítica utilitzada fa 125.000 anys i la del període Howiesons Poort, que data de fa entre 65.000 i 60.000 anys, que emprava materials recuperats a 20 quilòmetres terra endins. També hi ha una diferència quan les restes alimentàries acumulades a les coves fa 125.000 anys van ser desplaçades pels ocupants fa 75.000 anys, formant abocadors de petxines (sambaquis) fora de les coves. Aquesta capacitat "per fer neteja" indica que "almenys la meitat dels representants de la nostra espècie" havia adquirit un comportament modern en el Plistocé superior.
Ubicacions Els cinc jaciments són al llarg de la costa de l'est, i a uns dos quilòmetres de la desembocadura del Klasies i tot Druipkelder Point és Patrimoni Nacional de Sud-àfrica.
Geolocalització:
Boca dels Klasies: 34° 06′ 22,32″ S, 24° 23′ 13,42″ E Jaciment principal, coves 1 i 2: 34° 06′ 29,17″ S, 24° 23′ 24,5″ E Coves 3 i 4: 34° 06′ 39,55″ S, 24° 23′ 43,83″ E Cova 5: 34° 06′ 52,63″ S, 24° 24′ 03,31″ E
Protecció El jaciment és sota la protecció del (SAHRA) i del .
Referències
Vegeu també Cova de Blombos Pinnacle Point Humà de Kibish Homo sapiens idaltu
Categoria:Cap Oriental Categoria:Jaciments arqueològics de Sud-àfrica Riu Klasies