La doctrina de la primera venda (també anomenada de vegades "dret de primera venda" o "regla de la primera venda") és un concepte legal que limita els drets del titular d'una propietat intel·lectual a controlar la revenda de productes que incorporen la seva propietat intel·lectual. La doctrina permet la cadena de distribució de productes protegits per drets d'autor, el préstec a biblioteques, la donació, el lloguer de vídeos i els mercats secundaris d'obres protegides per drets d'autor (per exemple, permetent que les persones venguin els seus llibres o CD comprats legalment a altres). En el dret de marques, aquesta mateixa doctrina permet la revenda de productes protegits per marques després que el titular de la marca els posi al mercat. En el cas dels productes patentats, la doctrina permet la revenda de productes patentats sense cap control del titular de la patent. La doctrina de la primera venda no s'aplica als processos patentats, que en canvi es regeixen per la doctrina de l'esgotament de les patents.

Visió general de l'aplicació de la llei de drets d'autor La llei de drets d'autor atorga al titular dels drets d'autor el dret exclusiu "de distribuir còpies o fonogrames de l'obra protegida per drets d'autor al públic mitjançant la venda o una altra transferència de propietat, o mitjançant lloguer, arrendament o préstec". Això s'anomena "dret de distribució" i difereix del "dret de reproducció" del titular dels drets d'autor, que implica fer còpies de les obres protegides per drets d'autor. En lloc del dret de copiar, el dret de distribució implica el dret de transferir còpies físiques o fonogrames (és a dir, música enregistrada) de l'obra protegida per drets d'autor. Per exemple, el dret de distribució es podria infringir quan un minorista adquireix i ven al públic cintes d'àudio o vídeo fetes il·legalment. Tot i que el minorista pot no haver copiat l'obra de cap manera i pot no haver sabut que les cintes s'havien fet il·legalment, no obstant això, infringeixen el dret de distribució mitjançant la venda. El dret de distribució permet al titular dels drets d'autor sol·licitar reparació a qualsevol.

La doctrina de la primera venda crea una excepció bàsica al dret de distribució del titular dels drets d'autor. Un cop l'obra es ven legalment o fins i tot es transfereix gratuïtament, l'interès del titular dels drets d'autor sobre l'objecte material en què s'incorpora l'obra protegida per drets d'autor s'esgota. El propietari de l'objecte material pot disposar-ne com consideri oportú. Així, qui compra una còpia d'un llibre té dret a revendre'l, llogar-lo, regalar-lo o destruir-lo. Tanmateix, el propietari de la còpia del llibre no podrà fer noves còpies del llibre perquè la doctrina de la primera venda no limita les restriccions permeses pel dret de reproducció del titular dels drets d'autor. La lògica de la doctrina és evitar que el titular dels drets d'autor restringeixi la lliure alienabilitat dels béns. Sense la doctrina, un posseïdor d'una còpia d'una obra protegida per drets d'autor hauria de negociar amb el titular dels drets d'autor cada vegada que volgués disposar de la seva còpia. Després de la transferència inicial de la propietat d'una còpia legal d'una obra protegida per drets d'autor, la doctrina de la primera venda elimina el dret del titular dels drets d'autor a controlar la propietat d'aquesta còpia específica.

La doctrina va ser reconeguda per primera vegada pel Tribunal Suprem dels Estats Units el 1908 (vegeu Bobbs-Merrill Co. contra Straus) i posteriorment codificada a la Llei de drets d'autor de 1909. En el cas Bobbs-Merrill, l'editor Bobbs-Merrill havia inserit un avís als seus llibres que qualsevol venda al detall a un preu inferior a 1,00 $ constituiria una infracció dels seus drets d'autor. Els demandats, propietaris dels grans magatzems Macy's, van ignorar l'avís i van vendre els llibres a un preu inferior sense el consentiment de Bobbs-Merrill. El Tribunal Suprem va sostenir que el dret legal exclusiu de "vendre" només s'aplicava a la primera venda de l'obra protegida per drets d'autor.

Avui dia, aquesta norma jurídica està codificada a 17 USC § 109(a), que estableix:

No obstant les disposicions de la secció 106 (3), el propietari d'una còpia o un fonograma concret realitzat legalment en virtut d'aquest títol, o qualsevol persona autoritzada per aquest propietari, té dret, sense l'autorització del propietari dels drets d'autor, a vendre o disposar de la possessió d'aquesta còpia o fonograma.

Els elements de la doctrina de la primera venda es poden resumir de la manera següent: (1) la còpia es va fer legalment amb l'autorització del titular dels drets d'autor; (2) la propietat de la còpia es va transferir inicialment sota l'autoritat del titular dels drets d'autor; (3) el demandat és el propietari legítim de la còpia en qüestió; i (4) l'ús del demandat només implica el dret de distribució; no la reproducció o algun altre dret atorgat al titular dels drets d'autor.

Tot i que els drets d'autor sempre s'han tractat com un dret territorial limitat, el 2013, en el cas Kirtsaeng contra John Wiley & Sons, Inc., el Tribunal Suprem dels Estats Units va eliminar la restricció territorial a la primera venda. Des de llavors, els productes protegits per drets d'autor comprats legalment a l'estranger (sovint a un preu més baix) es poden importar i vendre legalment als Estats Units sense cap restricció postvenda.

Limitacions La doctrina de la primera venda només limita els drets de distribució dels titulars dels drets d'autor. Aquest principi de vegades xoca amb altres drets del titular, com ara el dret de reproducció i els drets d'obres derivades. Per exemple, en el cas Lee contra ART Co., el demandat va comprar les obres d'art del demandant en forma de targetes de notes i després les va muntar sobre rajoles de ceràmica, cobrint les obres d'art amb resina epoxi transparent. Malgrat l'afirmació del demandant de la violació del seu dret a preparar obres derivades, el 7è Circuit va sostenir que el dret d'obra derivada no s'havia violat i que la venda de les rajoles per part del demandat estava protegida per la doctrina de la primera venda. Tanmateix, basant-se en fets molt similars, el 9è Circuit en el cas Mirage Editions, Inc. contra Albuquerque ART Company va sostenir que s'havia infringit el dret del demandant a preparar obres derivades i que la doctrina de la primera venda no protegia el demandat en aquestes circumstàncies.

Aplicació a còpies digitals La doctrina de la primera venda no encaixa perfectament amb les transferències de còpies d'obres digitals perquè no es produeix una transferència real; en canvi, el destinatari rep una nova còpia de l'obra mentre que, al mateix temps, l'emissor té la còpia original (a menys que aquesta còpia s'elimini, ja sigui automàticament o manualment). Per exemple, aquest mateix problema es va desenvolupar a Capitol Records, LLC contra ReDigi Inc., un cas que implicava un mercat en línia de música digital de segona mà.

Els llibres electrònics tenen el mateix problema. Com que la doctrina de la primera venda no s'aplica als llibres electrònics, les biblioteques no poden prestar llibres electrònics gratuïtament indefinidament després de la compra. En canvi, els editors de llibres electrònics van idear models de negoci per vendre les subscripcions a la llicència del text. Això fa que els editors de llibres electrònics posin restriccions sobre el nombre de vegades que un llibre electrònic pot circular i/o la quantitat de temps que un llibre està dins d'una col·lecció abans que caduqui la llicència d'una biblioteca, i aleshores el llibre ja no els pertany.

La qüestió és si la doctrina de la primera venda s'hauria de reestructurar per reflectir les realitats de l'era digital. Les còpies físiques es degraden amb el temps, mentre que la informació digital pot no. Les obres en format digital es poden reproduir sense cap defecte i es poden difondre arreu del món sense gaire dificultat. Per tant, l'aplicació de la doctrina de la primera venda a les còpies digitals afecta el mercat de l'original en major mesura que les transferències de còpies físiques. L'Oficina de Drets d'Autor dels Estats Units va declarar que "[l]a naturalesa tangible d'una còpia és un element definitori de la doctrina de la primera venda i crític per a la seva justificació".

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar, el 3 de juliol de 2012, que sí que és permissible revendre llicències de programari fins i tot si el bé digital s'ha descarregat directament d'Internet, i que la doctrina de la primera venda s'aplicava sempre que el programari es venia originalment a un client durant un temps il·limitat, ja que aquesta venda implica una transferència de propietat, prohibint així a qualsevol fabricant de programari impedir la revenda del seu programari per qualsevol dels seus propietaris legítims. El tribunal exigeix que el propietari anterior ja no pugui utilitzar el programari amb llicència després de la revenda, però considera que les dificultats pràctiques per fer complir aquesta clàusula no haurien de ser un obstacle per autoritzar la revenda, ja que també són presents per al programari que es pot instal·lar des de suports físics, on la doctrina de la primera venda està vigent. La sentència s'aplica a la Unió Europea, però podria arribar indirectament a Amèrica del Nord; a més, la situació podria atreure els editors a oferir plataformes per a un mercat secundari. En un cas destacable, l'Alt Tribunal de París va fallar contra Valve per no permetre la revenda de jocs des de la botiga digital Steam, exigint a Valve que complís amb les directives de la Unió Europea sobre la doctrina de la primera venda en un termini de tres mesos, pendents de recursos.

Requisit de propietat Perquè s'apliqui la doctrina de la primera venda, cal la propietat legal de la còpia o del fonograma. Tal com prescriu l'article 109(d), la doctrina de la primera venda no s'aplica si la possessió de la còpia és "mitjançant lloguer, arrendament, préstec o d'una altra manera sense adquirir-ne la propietat".

Alguns editors de programari i contingut digital afirmen en els seus acords de llicència d'usuari final (EULA) que el seu programari o contingut té llicència, no es ven, i per tant la doctrina de la primera venda no s'aplica a les seves obres. Aquests editors han tingut cert èxit en contractar per evitar la doctrina de la primera venda a través de diversos acords de llicència "clickwrap", " shrink wrap" i altres. Per exemple, si algú compra cançons MP3 a Amazon.com, els fitxers MP3 simplement tenen llicència per a ells i, per tant, és possible que no puguin revendre aquests fitxers MP3. Tanmateix, les cançons MP3 comprades a través de l'iTunes Store es poden qualificar de "vendes" a causa del llenguatge d'Apple al seu EULA i, per tant, es poden revendre si es compleixen altres requisits de la doctrina de la primera venda.

Excepcions Lloguers de discs L'Esmena de Lloguer de Discos de 1984, codificada a 17 USC §109(b), prohibeix al propietari d'un fonograma que contingui un enregistrament sonor o una obra musical llogar-lo al públic per obtenir un avantatge comercial directe o indirecte. Aquesta excepció es va dissenyar per evitar que les botigues de música lloguessin discos i, per tant, facilitessin la còpia a domicili.

Lloguer de programari La Llei de modificacions del lloguer de programari per a drets d'autor de 1990 va modificar l'article 109(b) per prohibir encara més el lloguer de programari informàtic per obtenir un avantatge comercial directe o indirecte. L'excepció no s'aplica al préstec d'una còpia per part d'una biblioteca sense ànim de lucre amb finalitats sense ànim de lucre, sempre que la biblioteca hi apliqui un avís adequat.

Referències

Categoria:Lleis dels Estats Units Categoria:Drets d'autor