Laura Roslin és un personatge de ficció de la sèrie reimaginada Battlestar Galactica. Interpretada per Mary McDonnell, és la presidenta de les colònies i un personatge clau al llarg de la sèrie. El personatge destaca en part per la seva complexitat moral realista i els seus matisos.
Anàlisi i recepció del personatge Diversos autors han analitzat el personatge de Laura Roslin.
Geoff Ryman elogia tant l'escriptura com la interpretació. Destaca molts aspectes del personatge, inclosa la complexitat moral que les seves decisions exemplifiquen a la sèrie, que "comenta temes moderns d'una manera que no pren partit". Karen Walsh, autora d'An Encyclopedia of Female Heroes in Popular Culture, qualifica el personatge de realista i matisat, explicant que Roslin es defineix tant per la força com per la debilitat, la supèrbia i la creença en el bé comú. Ella assenyala que "la disposició de Laura Roslin a acceptar conseqüències i admetre errors ofereix un model que demostra la importància dels personatges polifacètics... Els seus defectes la donen poder". Roz Kaveney diu: "Roslin és una mestra d'escola convertida en política convertida en profeta; és gairebé per definició extraordinària".
Daniel Milsky, escrivint a la col·lecció d'assajos Battlestar Galactica and Philosophy: Mission Accomplished or Mission Frakked Up?, descriu l'evolució del personatge de Roslin al llarg de la sèrie. Per començar, "sembla ser una veu de la raó no sectària... simplement una víctima de les circumstàncies".PDF Més endavant a la sèrie, potser a causa de la "chamalla" que utilitza per combatre el seu càncer, comença a tenir visions, i finalment arriba a creure que "està complint una profecia de 1.600 anys i que està destinada a guiar els colons cap a la seva salvació".
Jason P. Blahuta, professor assistent de filosofia a la Universitat de Lakehead, compara Roslin amb Lucrècia tal com es retrata a l'obra de teatre de Niccolò Machiavelli La Mandràgora, "en un món de malfactors, l'única manera d'assegurar la felicitat per a tothom és corrompre's i jugar al joc", descrivint l'evolució de Roslin des de noble i ingenu per a algú disposat a embrutar-se les mans.
Quan la flota està trobant i rescatant supervivents per primera vegada, a instàncies d'Apollo, Roslin adopta una actitud utilitària segons el Dr. Randy Jensen, escrivint en una altra col·lecció d'assajos, Battlestar Galactica and Philosophy: Knowledge Here Begins Out There. Roslin també aplica aquest enfocament en altres moments de la sèrie.
Feminitat A la col·lecció d'assajos Battlestar Galactica: Investigating Flesh, Spirit and Steel., Matthew Jones, professor a la Universitat De Montfort, assenyala que dins de la flota, la feminitat tradicional és rara, però que Roslin "aparentment la traspua per tots els porus", amb diversos exemples. Jones s'endinsa en l'exemple de "la fe de Roslin, una força intangible, etèria i, per tant, dins la lògica de les identitats de gènere normatives, femenina", explicant com aquest femení es juxtaposa a la masculinitat del comandament militar de William Adama. Jones explica a més que Roslin es caracteritza com a més tradicionalment femenina en aquests moments espirituals, però "quan el destí de la flota està involucrat, però, ha de comportar-se d'acord amb un codi de conducta més volàtil i masculí".
L'autora Sarah Conly afirma de manera similar: "Roslin, tot i demostrar més dels manierismes que es troben en la cura materna tradicional, pot ser despietada en defensar la violència contra aquells que veu com un perill", explicant a més que la representació dels rols de gènere de "BSG" exemplifica la creença de Simone de Beauvoir en la manca de naturalesa inherent per a homes o dones.
Roslin i Amèrica Diversos autors analitzen el personatge en el context de l'administració Bush. Jennifer Stoy diu que "el lloc de Roslin en la successió, quaranta-tres, és una referència obliqua al número presidencial de George W. Bush, i els seus vincles fonamentalistes sens dubte tenen com a objectiu evocar l'expresident americà". C.W. Marshall i Tiffany Potter assenyalen com, a través del conjunt de valors del personatge, "BSG deconstrueix els correlatius obligatoris que divideixen el pensament contemporani sobre la cultura i la identitat americanes".
A l'episodi "La presa de la Bastilla", Laura Roslin intenta fer un acord amb els presoners per obtenir treball. Tom Zarek s'hi nega, i finalment pren la delegació de Roslin com a ostatges, exigint la seva dimissió i eleccions lliures per triar un lideratge que representi el poble. Com que Roslin no va ser elegida pel poble, Brian L. Ott explica els paral·lelismes que la sèrie estableix amb Bush, que va perdre el vot popular contra Al Gore el 2000. Ott també assenyala el tempus de l'episodi, un dia després de la segona investidura de Bush, així com la decisió que Roslin pren d'assassinar Zarek com a negativa a negociar amb terroristes.
Tractament dels cylons La distinció i el tracte dels cylons és un tema central del personatge. Shawn Malley diu que Roslin és ferma en la seva distinció entre cylons i humans a causa de l'amenaça que imposen els cylons, permetent la tortura d'un presoner cylon. Karen Randell situa aquest esdeveniment en el context de l'Administració Bush de principis dels anys 2000, descrivint la tortura que Roslin presencia i la seva execució final d'un possible terrorista. Randell diu que les accions del personatge són "un recordatori que fa reflexionar que en temps de guerra, les lleis es poden reinterpretar", comparant això amb la declaració de signatura del president Bush de la Llei de Tractament de Detinguts. E. Leigh McKagen explica aquest acte com a part d'un tema de formació de govern a través dels primers episodis de la sèrie.
Marco Fey, i altres, expliquen la burla de Roslin dels sentiments d'amor de Cylon Athena com a part d'un rebuig més ampli de la humanitat cylon per part dels humans de la sèrie.
Quan neix Hera, una nena meitat humana, meitat cylon, Gaius Baltar la declara meitat humana. Magali Rennes assenyala que, centrada en la seva preocupació per la seguretat de la flota, "Roslin insinua, com Moreau de St. Méry, que la més petita gota de sang cylon demostra que Hera no és gens humana". Tanmateix, quan el càncer de Roslin es cura aviat amb una injecció de sang d'Hera, Roslin no es veu a si mateixa com a Cylon. La mateixa Roslin arquitecta el segrest de la criatura, però molt més tard a la sèrie sembla que s'ha suavitzat en permetre que la seva mare Cylon la criés.
En un moment donat, donada l'oportunitat de cometre genocidi contra els Cylons, Roslin autoritza l'acte perquè són "una amenaça mortal per a la supervivència de la raça humana". El pla finalment es veu minat per les accions de Helo.
La supervivència de la humanitat Com a líder dels supervivents de la humanitat, centrar-se en la supervivència és un altre aspecte clau del personatge. McKagen assenyala que "la presidenta Roslin dóna una importància cabdal a la reproducció de la raça humana, arribant fins i tot a emetre una limitació controvertida sobre l'avortament a 'The Captain’s Hand', malgrat la seva posició anterior pro-avortament. També assenyala tant una escena d'un episodi anterior en què, quan neix un nadó, Roslin afegeix 1 al recompte de supervivents de la humanitat, com una altra en què li diu a William Adama: "hem de marxar d'aquí i començar a tenir nadons". Enrica Picarelli i M. Carmen Gomez-Galisteo comparen l'acte de Roslin de prohibir l'avortament dins de la flota amb el 'poder de comandant' de George W. Bush, "estenent indefinidament l'abast governamental a la vida dels seus ciutadans".
Relació amb altres personatges Corrine Pache examina Roslin en comparació amb Dido de l'Eneida. Segons Per a Pache, Laura Roslin és una figura tràgica. Es presenta d'aquesta manera, i s'assabenta que té un càncer de mama terminal al principi de la sèrie. A més, al llarg de la sèrie, es revelen altres experiències tràgiques de les seves relacions passades.
Pache afirma que això porta el personatge "a una vida en què és incapaç de connectar amb ningú". Això es manifesta finalment en una admissió d'amor llargament retardada per William Adama, el seu homòleg militar a la sèrie. Rennes explica com al principi de la sèrie, els dos personatges "es preserven a si mateixos i al seu romanç... amagant-se en termes oficials "colonials" per a tot allò relacionat amb l'exèrcit i el govern. Segons Rennes, "La mare i el pare tenen el control... Tot anirà bé". Stoy qualifica la relació posterior de clixé sexista, en contrast amb la caracterització inicial que "desafia els estereotips de gènere", mentre que Kaveney explica que la relació es manté en suspens fins que Roslin està massa malalta per atendre els seus deures presidencials.
La relació entre Roslin i Adama passa per moltes iteracions, algunes negatives, inclòs un cas en què ell l'empresona, acusant-la de sedició. Més tard, a la segona temporada, quan la presidenta Roslin i la comandant Adama no es posen d'acord sobre on anar, Roslin pren un terç de la flota, obligant Adama a decidir si la segueix.
Roslin també ofereix una resposta al comportament de Gaius Baltar. Roslin demana a Baltar que sigui el seu vicepresident, ell primer accepta però després vol fer-se enrere. Més tard la defensa públicament contra un oponent polític, i tot i així finalment expressa dubtes que ella mai pensés que fos capaç. Més tard encara, Baltar es presenta a la presidència contra Roslin. Lorna Jowett ho explica com un xoc entre la ciència i la religió. Això coincideix amb qüestions relacionades amb l'avortament, establint un altre paral·lelisme amb les eleccions estatunidenques.
En un canvi de rol de personatge, Baltar en un moment donat expressa la seva desaprovació cap a Roslin per la tàctica dels bombers suïcides humanes, i finalment no pot aprovar-ho però continua sent comprensiva.
Kaveney també assenyala que durant tres temporades i mitja, Roslin va sospitar del paper de Baltar en la destrucció de la humanitat, però quan obté proves de la seva responsabilitat, la seva fe no li permet matar-los.
Caracterització addicional A la sèrie, es mostra que Roslin gaudeix llegint i mirant boxa, arribant fins i tot a donar consells en un combat de boxa.
Una nau de caça és batejat com a Laura'' en honor seu, i juga un paper important en la narrativa.
Ryman assenyala alguns moments que defineixen el personatge. "Laura Roslin intenta manipular unes eleccions. És la primera a suggerir que hauran d'assassinar l'almirall Cain"
Kaveney diu que Roslin "té una última hora" dirigint-se a la flota durant un motí, a l'episodi "Blood on the Scales".
Desenvolupament A diferència de la majoria dels altres personatges humans centrals al començament de la sèrie, Roslin no té cap anàleg directe al programa original de 1978, tot i que un personatge anomenat Siress Tinia (interpretat per Ina Balin) va aparèixer a l'episodi de la sèrie original "Baltar's Escape". En aquest episodi, Tinia és membre del Quòrum dels Dotze, assignada per fer ombra a Adama com a "assessora" i representant oficial del Quòrum.
Tot i que pot ser una coincidència, el seu nom és una amalgama dels noms de les Primeres Dames dels EUA el 2003 i el 1978: Laura Bush i Rosalynn Carter. Segons McDonnell, les influències per al personatge van incloure Madeleine Albright i Hillary Clinton.
El productor executiu Ronald D. Moore va qualificar Roslin de "vital per la vida d'aquesta sèrie, a diferència de la sèrie original". L'enfocament de la sèrie reimaginada requeria un aparell polític substancial perquè l'exèrcit liderat per Adama no prengués la primacia en la vida civil. També permetria als escriptors posar en conflicte els líders militars i civils.
Referències Battlestar Galacticast: Mary McDonnell at ECCC 2019
Enllaços externs
Categoria:Battlestar Galactica Categoria:Personatges de ficció