La fàbrica Bayer era un recinte industrial situat als carrers de Viladomat, París i Casanova de Barcelona, del que es conserva un cos d'edifici a la cantonada dels dos primers, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Història El 1916, l'industrial alemany Eduard Hugo Heusch (1865-1937), gerent de la societat anònima Industria Española de Perlas Imitación, va demanar permís a construir un edifici industrial als carrers de Viladomat i París, segons el projecte de l'arquitecte Miquel Madorell i Rius.AMCB, Q127 Eixample 16250/1916. Les obres s'acabaren el 1919, i aquell mateix any, es va posar en marxa la fàbrica de la societat anònima La Metalúrgica Española, constituïda el 1917 com a successora d'Hugo Heusch i Cia, amb un capital de 2 milions de pessetes i dedicada a la fabricació d'articles de metall, així com també de botons, pintes i passadors de galatita, cel·luloide i banya. El complex també acolliria les instal·lacions de l'emissora Ràdio Catalana (EAJ-13).

Després de la Guerra Civil, va ser adquirit per la societat anònima La Química Comercial y Farmacéutica, filial de Bayer constituïda el 1925, que el 1941 n'encarregà a l'arquitecte Lluís Girona i Cuyàs l'ampliació i reforma per a destinar-lo a la fabricació del seu producte estrella: l'aspirina. Entre 1943 i 1954, s'hi realitzaren noves ampliacions a càrrec dels arquitectes Josep Maria Sagnier i Joan Baca i Reixach, respectuoses amb l'estil original, i el 1968 es va construir un nou edifici d'oficines al xamfrà del carrer de Calàbria. El 1972, la raó social va canviar de nom a Química Farmacéutica Bayer, i la producció hi va continuar fins al 1992, romanent-hi les oficines i el magatzem.

El 2002, Bayer en va anunciar el tancament, traspassant el negoci a Kern Pharma (Grup Indukern), que es faria càrrec de 120 dels més de 200 treballadors. El conjunt va ser adquirit per les immobiliàries Amrey i Vertix per 58 milions d'euros, i el 2005 la major part va ser enderrocada per a construir-hi habitatges i uns jardins a l'interior d'illa, segons el projecte dels arquitectes Espinet-Ubach, guanyadors del concurs. El 2007, les obres foren paralitzades per l'enderrocament «accidental» de l'escala de l'edifici catalogat, i uns problemes amb la fonamentació dels nous habitatges van obligar a tallar el trànsit del carrer de París durant uns dies. Finalment, l'obra fou acabada pels arquitectes Miquel T. Ruanoy i Joan García-Borés, amb l'escala reconstruïda i integrada al nou edifici.

miniatura|esquerra|Xemeneia de la fàbrica

Descripció Consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. Les façanes exteriores s'organitzen a partir d'eixos verticals d'obertures, separats per pilastres dobles de formes arrodonides amb un plafó enfonsat. Les dels pisos estan agrupades en un únic forat tripartit coronat per un arc escarser, mentre que les de la planta baixa són de mig punt. El coronament té una cornisa sustentada sobre permòdols acanalats i una barana d'obra, interrompuda al centre del xamfrà per un capcer amb reminiscències Sezession. La façana interior, molt més sòbria, manté la composició d'eixos verticals amb pilastres, tot i que incorporant finestrals individuals. Cal destacar el nucli de l'escala, situat a la part interior del xamfrà i coronat per una coberta a quatre vessants recoberta d'escates ceràmiques. Completa el conjunt una xemeneia de planta quadrada, adossada a la façana interior i feta de maó.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Finca el Pinar Torre Bayer

Enllaços externs

Bayer Categoria:Patrimoni monumental de l'Eixample de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts